Síntesi de Gtic

Durant aquests semestre hem cursat l’assignatura de Gestió de la informació i TIC. Gràcies a aquesta assignatura he après moltes coses relacionades amb la informàtica i el món tecnològic que desconeixia. El que m’ha semblat més útil, al menys a nivell personal, ha estat aprendre a utilitzar diferents programes, ja que és aquesta part pràctica la que després s’utilitza en el món laboral. Per tant, programes com l’Audicity, el Slide Share o la mateixa utilització d’un bloc ha enriquit molt el meu procés d’alfabetització tecnològica. M’agradaria recalcar, potser amb un èmfasi especial, el programa Movie Maker, ja que abans de realitzar aquesta assignatura era totalment incapaç de realitzar cap mena de vídeo i ara, a poc a poc i amb pràctica, sóc molt més competent en aquest àmbit. Relacionat amb aquest món dels vídeos i Internet, desconegut i incert per mi, també puc dir que he aprés a utilitzar com a usuari registrat programes com el Youtube. A part de tot això, m’agradaria fer una menció especial a una sessió de l’assignatura que va estar dedicada a les metàfores relacionades amb programes educatius, ja que trobo molt útil que als futurs mestres els hi ensenyin com Internet pot ser una eina molt rica i estimulant per aprendre diferents conceptes o matèries.

Després de realitzar aquesta petita valoració personal, m’agradaria exposar quines són les dues activitats que més m’han motivat a l’hora de realitzar-les:

- La primera és l’anàlisi d’un anunci, ja que el que vaig elegir hem va motivar molt a l’hora de realitzar el seu anàlisi, per la seva temàtica i pels valors que transmetia.
- D’una altra banda, m’agradaria recalcar el Power Point que s’havia de pujar al Bloc en forma de presentació Slide Share, ja que li vaig dedicar al meu germà i el faig fer amb una tendresa especial

Diari de seminari XI

Avui explicaré les dues últimes sessions de seminari d’aquest semestre, val a dir que ha sigut un grup amb el qual hem parlat de molts temes diferents i hem encetat debats molt interessants, per això m’agradaria dir que m’enduc una experiència molt positiva d’aquest seminari.

Pel que fa a la primera sessió de la setmana, vam seguir amb les exposicions de les noticies. Va ser el torn del Marc Pérez i la Sara Garcia, que ens van parlar sobre la petició de diferents col·lectius de pares per treure les creus catòliques de les Esglésies públiques. Sincerament, crec que si un Estat és considerat laic, és a dir, que no professa cap religió concreta, com és el cas d’Itàlia, no hauria d’haver cap simbologia religiosa de cap tipus a les aules escolars de les escoles públiques ja que llavors s’estaria incomplint la Constitució. D’altra banda, esta el tema de la cultura, que també és un factor molt important, ja que la cultura majoritària en el país italià és la catòlica, per tant s’hauria de donar alguna alternativa als pares que volen educar els seus fills en aquesta ideologia, per això estan les escoles concertades que de manera completament correcta, des del meu punt de vista, reben subvencions i ajudes de l’Estat. Per tant, no es tracta de prohibir ni cohibir res, sinó de deixar que les Lleis es compleixin correctament, però tenint en compte la ètica tan cristiana com atea, musulmana, budista...

Després d’aquesta exposició van exposar la seva noticia l’Oscar Valverde i el Pere Musoll. El tema que van elegir tractava sobre si s’havia d’allargar l’educació fins als divuit anys o no. Personalment crec que si s’hauria d’allargar l’educació fins als divuit anys, ja que és intolerable que joves de quinze i setze anys tinguin com a màxima aspiració a la vida trobar un lloc divertit per sortir els divendres, dissabtes i diumenges, o renunciar a l’educació pel simple fet de resultar un tan avorrida. A quin nivell estem portant la cultura? Quina societat pretenem crear amb éssers que no troben en l’estudi l’elixir d’un futur? Els joves han de ser educats fins a la majoria d’edat, al menys elegiran qui volen ser sota la seva responsabilitat lleial.

Al acabar aquestes dues exposicions cada membre del seminari va explicar a quin centre cultural havia anat durant la setmana d’activitats extraordinàries, la meva explicació sobre el museu d’història es pot trobar en aquest enllaç.

L’última sessió de seminari del semestre va començar amb l’anàlisi de la noticia realitzada per l’Esteve Clop i el Carles Costa i que tractava sobre el canvi que es vol fer l’any que ve al calendari escolar. Personalment crec que seria bo un millor repartiment de les hores lectives i lúdiques, ja que els infants i joves de l’Estat espanyol tenen masses vacances a l’estiu i un segon trimestre massa llarg, per tant, una equiparació de les hores escolars seria bona.

L’última exposició educativa va ser la de la Núria Maldonado i la Mar Gascó, i tractava sobre les famílies que opten per educar els seus fills a casa, sincerament crec que els pares, sinó són mestres o professionals, no estan prou preparats per educar als fills, per tant és necessària l’escola tant per professionalitat com per sociabilitat.

Per últim, vam realitzar una petita festa amb amic invisible inclòs. Bon Nadal a tothom, i espero que tornem a coincidir en algun altre seminari.

Diari de seminari X

Durant aquesta setmana vam tindre dues sessions de seminari. La primera va estar destinada a diferents activitats. Per una part la Lorena Padilla i la Judit Carrique ens van exposar la descripció de la seva noticia, anomenada La implicació dels ordinadors a l’aula. Per poder aprofundir millor en la notícia ens la van explicar des de diferents punts de vista:

- Per una part ens van exposar uns mites envers la inserció de les TIC a l’aula
- També ens van donar diferents punts de vista dels professors (llibres envers noves tecnologies)
- Per últim, ens van mostrar quina era l’opinió dels alumnes (augment de notes, motivació i menys dubtes a casa)

L’exposició ens va fer reflexionar a tots sobre el nou món digital, i ens va fer pensar sobre lla necessitat d’alfabetitzar als infants en les tecnologies digitals.

L’Alba Estragué i la Elena , van realitzar una segona exposició que tractava sobre el fet de que l’escola obrirà al març si els pares hi munten activitats. Ens van resumir la noticia basant-se en els punts principals- com a referent les activitats i suports que realitzarà la conselleria general- i ens van oferir una opino personal que criticava alguns aspectes del fet que exposava la notícia- com que hi haguessin pocs ajuts -.

Després de veure aquestes dues exposicions, el tutor de seminari ens va donar unes petites recomanacions, que són les següents:

- No s’havia de llegir la noticia, sinó recalcar els aspectes
- S’havia de realitzar un Power Point tenint en compte els detalls
- S’havia de gaudir d’una bona posició al explicar la notícia
- S’havia d’oferir una bona opinió personal
- I s’havia de explicar la noticia ordenant correctament les idees

Per finalitzar la classe, vam parlar sobre el treball basat en el llibre Elogi de la feblesa, d’Alexandre Jollien. Vam parlar sobre temes com la normalitat o l’amistat, dient la nostra opinió i comparant-la amb la de l’autor. Personalment, un del temes que més m’ha fet reaccionar ha estat el concepte de normalitat. Que vol dir que algú sigui normal?, qui posa el límit entre normal i anormal? Jo no vull ser com tothom, vull ser diferent, són anormal?. Després de donar-li moltes voltes, a vegades en forma de cercle, vaig arribar a la conclusió de que ningú és perfecte, per tant, tot és anormal, és a dir, tothom és anormalment únic.

Pel que fa a la classe de divendres, la meva companya Norma i jo vam exposar la nostra notícia d’educació. Vam tractar un tema relacionat amb un aspecte que vol promoure la nova Llei d’Educació, i que consisteix en donar accés a un Batxillerat d’un sol any a partir de Formació Professional. Hem tractat la noticia des de diferents àmbits i punts de vista: hem realitzat una explicació objectiva, després un aprofundiment basat en els pros i contres que hem trobat, i per últim hem aportat la nostra opinió.

Després d’aquesta petita sessió de seminari, d’una durada d’uns quinze minuts, hem anat a veure una conferència que l’Alexandre Jollien, autor del llibre Elogi de la feblesa, va realitzar a Blanquerna va uns cinc anys. Hem va cridar l’atenció el fet de l’expectativa i l’ interès que ha creat una definició potser una mica extracta: el concepte de normalitat. Per Jollien normal és allò que la societat qualifica com a tal...però la normalitat comporta la ètica? Sincerament opino que el significat de normalitat és un fet un tant erroni, ja que no hauria de ser normal allò que tothom fa, sinó allò que és coherent. Per posar un exemple, l’Alexandre no era normal altrament dit “anormal” perquè patia una malaltia, però no hauria de ser molt més normal estar malalt que robar una botiga? estereotips i covardia, sempre les mateixes excuses.

Diari de seminari IX

Durant aquesta setmana em realitzat diverses activitats al seminari. A la primera sessió l’Oscar Valverde i el Pere Musoll van realitzar l’exposició de l’actualitat educativa. Ens van parlar d’una noticia relacionada amb els crucifixos a les aules de les escoles laiques, ja que hi ha molts pares d’alumnes que estan fent una campanya perquè es retirin de les classes. A la classe vam poder observar com es produïa un debat amb opinions encarades, resumit en: cultura i tradició envers democràcia i constitució.

Pel que fa a la meva opino, crec que en un Estat considerat laic, les escoles públiques no han de manifestar cap símbol de cap religió a les aules, ja que s’estaria contradient a la Constitució.

Pel que fa a la segona sessió de la setmana, vam posar en comú els apunts que havíem après durant la conferència de l’Eulàlia Bosch, de la qual hi ha un breu resum en aquest bloc. El tutor de seminari va escanejar els apunts de cada membre del grup i els va mostrar per veure i reflexionar sobre la presa d’apunts, activitat fonamental en l’etapa universitària. A partir de l’anàlisi dels diversos apunts vam arribar a diverses conclusions: s’ha d’aprendre a recalcar les paraules importants, s’ha de saber realitzar una petita opino personal en els propis apunts, s’han de prendre els apunts de manera que després es puguin re interpretar per la persona que els a pres, i s’ha de saber diferenciar les idees principals de les secundàries.

Durant aquesta classe vam poder observar com cadascú realitza la presa d’apunts de maneres molt diverses, ja que uns escriuen llargs textos, i altres ho fan mitjançant esquemes.
Personalment, a mi em sembla molt més fàcil, a més de més dinàmic, prendre els apunts de manera esquemàtica i recalcant les idees principals mitjançant un símbol específic o el subratllat.

Casal de Sant Roc, visita a un centre socioeducatiu

El casal de Sant Roc es troba ubicat en una zona un tant conflictiva de la ciutat de Barcelona, ja que hi ha un nombre molt elevat d’immigració i s’ha de fer un treball d’adaptació molt gran.

Pel que fa al barri, va néixer com a tal el 1962, any que es van concentrar moltes persones en aquella zona, la gran majoria d’ètnia gitana, per la destrucció de les seves antigues cases a causa de diferents riuades. A aquesta població traslladada, pobre i desfavorida, la van ubicar en uns barracons anomenats: els barracons grisos, que estàven en condicions lamentables. A causa d’aquesta adaptació basada en la pobresa, el barri ha anat creixent amb una població desfavorida i amb un ambient basat en la dolenta construcció dels edificis i de les obres públiques.
Per intentar millorar la situació del barri, s’han creat diversos espais socials, i s’han dut a terme obres de remodelació del barri com la construcció: d’un ambulatori, un mercat, una biblioteca, un centre cívic, un ajuntament, una residencia per malalts físics i una associació de drogodependent.

No obstant, a causa de la gran immigració de paquistanesos, xinesos, indis, sud-americans, islamistes... , juntament amb el gran problema de les drogues que assetja el barri, s’ha hagut de buscar noves ajudes i crear noves associacions.

La principal associació d’ajuda és l’Ateneu de Sant Roc, que és una fundació amb només vuit persones contractades però amb més de 400 voluntaris. Allà es realitzen diverses activitats, l’horari d'activitats és:

- Els matins, a partir de les 9:00, es realitza una formació global destinada a les dones gitanes, i un taller matern infantil que serveix per ajudar a les mares adolescents a cuidar els seus nadons. Durant els matins també es produeix un servei de ludoteca per la comunitat.
- Pel que fa a la tarda, es realitzen diferents tallers destinats a les dones. A partir de les 17:00, es torna un centre obert per tothom, realitzant diverses activitats destinades a ajudar als nens més desfavorits a adquirir uns bons hàbits alimentaris a partir de la realització de diversos tallers.
- Pel que fa al vespre, a partir de les 20:00 van diversos voluntaris que ajuden a dutxar als nens i nenes, ja que hi ha molts que no tenen agua potable o calenta a casa.
- Els divendres, es realitzen diversos esplais, colònies i casals.

Per tant, aquesta iniciativa està destinada a ajudar a la població més desfavorida i marginal, i a crear un treball de xarxes que pot ser molt útil per el creixement positiu d’aquesta població.

Al nostre grup vam poder visitar l’ institut d’Eugeni d’Ors, on ens van explicar tota la informació del centre d’ajuda, i vam poder visitar l’Ateneu. Cal dir que era un edifici que gaudia d’unes bones instal·lacions i d’una gran quantitat d’activitats lúdiques com: un taller de ceràmica, un escalextric gegant, una sala plena de jocs de taula o una sala plena de jocs i disfresses. Per tant, era un centre que barrejava aules d’estudi, ja que també s’impartien classes de català, castellà i àrab amb aules de joc.

Després de visitar l’Ateneu vam anar a passejar pel barri atès que és al carrer on es veu realment la situació de la gent. Em va cridar l’atenció la gran expectació que creàvem al carrer, ja que fins i tot ens van arribar escridassar perquè ens anéssim del barri. No obstant, es podia veure com un barri que cada cop s’intenta millorar més a nivell urbanístic, fet que potser facilita la completa inserció d’aquests habitants a la resta societat més benestant.

Sincerament, va ser una experiència molt positiva, ja que ens vam poder apropar a una població submergida dintre la gran potencia barcelonina, descobrint que encara hi ha molta gent que viu en condicions que deixen moltes coses que desitjar. Així que, vaig poder comprovar per mi mateixa que els mestres i educadors socials juguen un paper molt important per la integració de la societat, ja que l’educació és la clau perquè tothom sigui una mica més igual.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL VIII

Descripció

Durant aquesta setmana hem tingut dues sessions de COED. Durant la primera classe de la
setmana vam continuar amb les exposicions del territori. Les parelles que van exposar van ser:

- La Núria Maldonado i la Mar Gascó que van explicar la festa Major de Premià de Mar, per facilitar l’explicació han fet servir vídeos extrets del youtube que mostraven actes de les festes de Premià-
- Les següents en exposar han estat la Lorena Padilla i la Eva Ladevesa, que ens han fet una explicació sobre Montcada i Reixac. Per realitzar l’exposició han preparat un Power Point que ens ubicava Moncada al mapa i ens exposava de manera esquemàtica les característiques més rellevants.
- La tercera parella en realitzar la seva exposició ha sigut la formada per l’Àngel Carillo i el Pere Musoll. Ells ens han fet una explicació sobre el turisme, la fauna i els esports que es realitzen a la Cerdanya.
- Per últim han exposat la Sara Garcia i la Paula Antonell. Recalcar el fet de que han exposat dos territoris a la vegada, Argentona i Mataró, fent petits matisos entre una població i una altra, i recalcant temes com les festes populars.

Durant la última sessió de COED vam continuar amb les exposicions orals, els membres de la classe que van llegir els seus fragments literaris van realitzar des de contes fins a poemes o fragments de llibres.

Al acabar les recitacions, hem començat amb els debats. El primer debat ha estat format tractat sobre l’educació obligatòria fins als 18 anys.
El segon debat ha estat el que havíem preparat les meves companyes i jo. Tractava sobre la inserció de les noves tecnologies a l’aula. Cada grup a donat els seus motius a favor i en contra d’aquest procés, utilitzant com a principals arguments: la motivació de l’alumne, el medi ambient i el fracàs escolar.


Reflexió

Personalment, crec que realitzar exposicions que ens mostrin diversos territoris pot ser molt enriquidor pel que fa a la cultura popular de cadascú, ja que hi ha moltes dades i curiositats pròpies de cada població que la majoria de gent que no pertany a aquell lloc concret desconeix. Per exemple, al meu poble, Sant Andreu de Palomar, es realitzen Els tres Tombs – que consisteix en que diversos genets donen tres voltes al poble- és una festa molt coneguda al barri, però en canvi hi ha persones que no saben que existeix una celebració amb aquestes característiques. A partir d’aquest exemple m’agradaria il·lustrar el fet de que hi ha moltes tradicions riques que es poden aprendre a partir d’aquests treballs.

Pel que fa a les exposicions literàries, segueixen sent molt enriquidores. M’agradaria recalcar el fet de que es recitin poemes de Lluís Llach, ja que jo també el considero un veritable poeta, un mestre de la llengua, tot i ser reconegut per la seva faceta de canta autor, per tant, crec que és una activitat que serveix a més a més de per enriquir la ment i l’ànima, per atorgar el preuat títol de poeta a qui se’l mereix.

Per últim, m’agradaria parlar de les emocions que he sentit al realitzar el debat. Al principi estava una mica nerviosa, repetint-me a mi mateixa que tot sortiria bé perquè havíem realitzat una bona preparació. Al ser la primera en introduir el tema, és a dir, la primera de totes en parlar havia de trencar el gel, fet que hem feia una mica de respecte. Al principi, durant les primeres paraules hem sentia insegura, però durant el transcurs del discurs vaig anar tranquil·litzant-me i agafant confiança. Al acabar la meva intervenció tot va ser més fàcil, ja que les meves companyes ho van fer bé.

Ampliació

Com a ampliació m’agradaria penjar al bloc la meva intervenció al debat, que al ser la introducció resumeix la postura que va prendre el meu grup: Digues si a la inserció de les TIC a l’aula!

El meu grup està format per l'Eva Ladevesa, la Lorena Padilla, la Judit Carrique, la Maria Garcia i jo, la capitana, Anna Llongueras. Nosaltres defensem la implantació de les TIC a l’aula, ja que compleixen un dels objectius que tot sistema educatiu reclama, aconsegueix motivar als alumnes, fet que provoca un efecte domino: la pujada de notes i el descens del fracàs escolar. Els alumnes troben en les noves tecnologies, protagonitzades a l’aula pels ordinadors portàtils i les pissarres digitals, un incentiu en el seu aprenentatge, una manera d’assimilar coneixements de forma més innovadora, de manera que provoca l’augment de l’atenció per la matèria tractada i com a conseqüència una primera assimilació dels continguts molt més prolifera. Aquest augment de les qualificacions també actua sobre la relació entre el professor que imparteix la classe, l’alumne i el centre educatiu, donat que aquests són els tres grans eixos de l’escola, i funcionen mitjançant la cooperació. Això és degut a que el mestre instrueix a l’alumne, el qual percep l'explicació d’una manera positiva gràcies, en part, a la metodologia dinàmica proporcionada per les TIC. Gràcies al resultat de tot aquest procés augmenta la mitja de l’escola com a institució col·lectiva.

Si analitzem la figura de l’alumne de manera específica, podem veure que el seu nivell de coneixements informàtics és més elevat si es fonamenta de manera constant des de la infantessa. Aquesta idea que a curt termini pot resultar un tant irrellevant, esdevé clau al cap d’un llarg període de temps, atès que el món actual basa la seva xarxa social i econòmica en el la tecnologia digital. Aquests joves alumnes creixeran i s’endinsaran en el món laboral, que funciona mitjançant la tecnologia, per tant esdevé una assignatura quasi obligatòria inculcar als nens i nenes una alfabetització i cultura digital molt rica, perquè en el futur esdevinguin coneixedors de la matèria tecnològica, al igual que ho pretenen ser de les llengües o les ciències.

Per un altre part està el tema del pes de la motxilla, els nostres Infants carregen amb motxilles que pesen al voltant d’un 35% el seu pes. Això vol dir que el 50% d’aquests nens i el 70% d’aquestes nenes tindran problemes d’esquena quan siguin grans. Tot aquest sobrepès és provocat, òbviament, per la gran quantitat de llibres que els alumnes duen a les motxilles, problema que també es solucionaria si se substituïssin tota aquesta gran quantitat de llibres per un ordinador portàtil. Per tant, no només és tracta de millorar l’aspecte acadèmic dels alumnes, sinó de millorar la seva salut i assegurar-los un millor futur.

Què és un amic?

Amistat... potser una de les paraules més preuades de la humanitat. Què és un amic?
La pregunta que m’he fet mil cops, sense trobar en cap moment una definició exacta, sense tindré la certesa de quins són els límits d’una amistat, i potser sense entendre del tot el significat emocional que això comporta. Jo podria resumir l’amistat amb cinc lletres, i sí, potser és una mica utòpic o qui sap..., massa il•lús concentrar una definició tan extracta en un sol nom, M A R T A. Per mi ella és amistat. Per mi l’amic de veritat es troba a l’interior de les persones com ella.
Per mi la seva serenitat i confiança és amistat, per mi ella és la definició més exacte.

Un amic no és aquell que et deixa al mig de molta gent per la por al que diran, sinó que t’acompanya fins al final. Amic és aquell qui somriu amb tu, i també et deixa plorar. Amic és qui no et jutja, sinó que accepta les condicions de la teva persona. Amic és aquell en qui recolzar-se quan tot al teu voltant cau en un abisme. Amic és qui amb una mirada ja t’està dient el que pensa. Amic és aquell amb el qual el silenci és melodia harmoniosa. Amic és qui et diu: Això no està bé.

A la vida, pots trobar-te moltes persones que diran ser amics teus però ho seran només de paraula, unes altres que amb un petit gest marcaran de manera rellevant la teva existència, i moltes que seran part del camí, que no tindran rellevància. Però si trobes només una sola persona que pugui considerar- se amic, amb totes les virtuts que té implícites aquesta paraula, ja podràs dir que la teva existència no haura estat en va.

WebQuest

L’aigua

1. Descripció
2. Valoració


Descripció

Aquest projecte va dirigit a tots els alumnes de primària i als mestres que vulguin dur a terme aquesta guia didàctica.
Els objectius d’aquest treball són: reflexionar sobre quines són les maneres en que se’ns pot presentar l’aigua, descobrir el perquè de la gran quantitat d’aigua en mars i oceans, i sobretot adonar-nos sobre les coses interessantíssimes sobre l'aigua i els usos que en podem fer en la nostra societat.

Amb aquest treball també es vol aconseguir : fer un buidat de resultats obtinguts i la posterior reflexió, elaborar gràfics que expressin els resultats obtinguts, confeccionar llistes amb mesures mediambientals que afavoreixin una cultura sostenible de l'aigua i deixar portes obertes de cara a posteriors treballs que puguin sorgir de les reflexions prèvies.

Aquest projecte està dividit en varis apartats: l'observació del cicle de l'aigua, quina quantitat d'aigua hi ha al món, preguntes possibles per a l'enquesta, demanar a l'ajuntament del poble que us faciliti unes dades respecte el consum d'aigua,i per últim, fer un buidat de la informació obtinguda que els sembli més rellevant i muntar una presentació amb el Power Point.


Valoració

Sobre el projecte telemàtic opinem que si ja el fet d’elaborar un projecte sobre qualsevol tema, és clar que deu ser motivador per a l’alumnat pel fet de partir de l’ interès de la gran majoria d’ells i així mateix, ser ells els protagonistes d’aconseguir i aportar la informació corresponent, arribant a satisfer les seves curiositats i de pas, aprendre un munt de continguts que desconeixien, si a més totes aquestes inquietuds i vivències les comparteixen amb companys d’altres escoles amb els que poden intercanviar totes aquestes experiències, segur que deu ser del tot motivador.
D’altra banda, fins i tot poden arribar a consensuar trobades en alguna sortida comú que els pugui engrescar pel fet d’haver compartit un projecte telemàtic d’aquest tipus que a ben segur, els pot enriquir moltíssim intercanviant aquestes experiències i per suposat, fent nous amics.

Projecte telemàtic

El pas a la secundaria

1. Descripció

2. Valoració

Descripció

Aquest projecte va dirigit als alumnes dels darrers cursos de primària que hagin de passar a la secundària. Aquest treball ha tingut la col·laboració de el tutor/a del grup de 6è, amb la direcció de l'escola i Serveis Socials de la zona (URBAN), treballa amb els nens/es de 6è a partir d'activitats que es desenvolupen tant a dins de l'horari lectiu com fora d' ell.

D’altra banda, els objectius d’aquest projecte són: apropar als alumnes encara més als recursos dels que disposa els seu entorn i alhora preparar-los i motivar-los per el seu pas a l' IES.
Aquest projecte de treball està dividit en quatre apartats teòrics: Què és?, Com va sorgir la idea?, Perfil de l'Educador/a i el Context del treball.

No obstant, també trobem altres apartats que ens expliquen la programació o objectius del treball i la temporalització de les activitats de l’educador, és a dir, les activitats que s’han dut a terme cada trimestre. Aquestes activitats trimestrals estan exposades des de tres perspectives: les passes que s’han seguit, les activitats que s’han realitzat al grup classe, i les relacions establertes amb l’ IES (escoles i institut). Per últim, trobem les conclusions finals com a cloenda.

Valoració

El projecte telemàtic que hem explicat és molt complet, ja que no només basa els seus continguts en la teoria, sinó que també realitza un seguiment sobre les activitats que es van realitzant al llarg dels tres trimestres del curs. Pel que fa al tema, també trobem que es un gran incentiu per als alumnes que hagin de realitzar el projecte, ja que tracta sobre una de les majors inquietuds que tenen els alumnes de sisè: anar a d’institut. Per tant, es tracta d’un treball que serveix tan en l’àmbit educatiu de l’ infant com en el personal. Pel que fa a l’escola, ajuda a l’alumne a organitzar i tractar la informació, així que esdevé un procés d’aprenentatge, i pel que fa a l’àmbit personal de l’alumna l’ajuda a afrontar les seves pors i prejudicis.

Les metàfores de Cook

La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

Aquesta metàfora exposa la relació d’ensenyament – aprenentatge que presenta el model tradicional. Per tant, es basa en el model conductista, és a dir, una resposta adequada a un estímul concret. Hi ha certs programes informàtics que segueixen aquesta practica, ja que l’ordinador esdevé la figura del professor, ja que pot establir la seqüència iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor). Per tant, l’ordinador adquireix la funció d’iniciació i d’avaluació. Aquests sistema presenta errors, ja que no té en compte la individualització de l’alumne.
Aquesta metàfora es pot relacionar amb la practica feta a classe que consistia en fer un dictat utilitzant el Word. Després un company havia de corregir les faltes d’ortografia en color groc, i més tard cadascú torna al seu lloc per corregir les correccions del seu company.
Aquests dos conceptes es poden relacionar perquè el fet de corregir a un altre persona seguint el propi criteri provoca anular el criteri de l’altre, no tindré en compte que el mestre pot estar equivocat. És a dir, crear una sola conducta a seguir.



La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne

Aquesta visió està centrada en que és l’alumne qui controla l¡ordinador, no al reves. Aquesta tècnica va ser desenvolupada per Piapet, seguidor de Piadget, i parteix de la base que l’alumne ha d’anar descobrint el coneixements per ell mateix, relegant al mestre a un segon pla. Aquests aprenentatge que li dóna tanta autonomia a l’Infant ha estat qüestionat igual que l’aprenentatge conductista. Per tant, s’ha parlat de la descoberta guiada, en la qual el mestre ha de supervisar i ajudar en la descoberta de l’alumne.
Aquesta metàfora es pot relacionar amb l’activitat que hem fet de comentat el llenguatge Logo , ja que com el Logo, l’alumne s’ha d’anar construint el seu aprenentatge a base de petits coneixements, i anar encaixant-los tots de manera autònoma i sense ajuda.



La metàfora del laboratori: L’ordinador com a simulador

Permeten a l’alumne una descoberta autònoma però dins d’uns paràmetres, ja que no deixa afegir-ne de nous. Per tant, el grau de llibertat de l’usuari és limitat.
Aquesta metàfora està relacionada amb un programa anomenat Crayon Physics, ja que l’alumne pot anar desenvolupant els seus coneixements mitjançant l’exercici de fer rodar una rodona, però només te com a oferta realitzar aquest exercici, no pot sortir d’aquests paràmetres. Per tant, actua segons la filosofia d’aquesta metàfora.





La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

L’ordinador s’ha d’utilitzar a l’escola com una eina de treball. Les eines que ens dóna són molt potents i completes, ja que ofereix una visió molt amplia del món, i tot i que no substitueix l’experiència directa, és un bon complement. Per tant, l’ordinador actua, moltes vegades, com a simulador d’una experiència.
Aquesta metàfora l’hem relacionat amb una activitat de la Zona Clic, anomenada Utillatge químic ja que et permet veure els utensilis que es fan servir en un laboratori químic, però no és una relació directa amb el món real, ja que hom s’endinsa en la matèria però no l’arriba a experimentar.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL VII

Descripció

Durant les últimes sessions de COED em realitzat varies activitats. El dilluns van començar amb les exposicions del territori. Cal dir que aquests és un treball que es realitzava per parelles, amb la finalitat d’explicar algun aspecte d’un territori concret. El meu treball tractava sobre Sant Andreu de Palomar i el teatre, i la meva companya era l’Anna Español.

Van haver-hi varies parelles que van exposar dilluns:
- La formada pel Macià Begur i la Laura Sánchez, sobre Mallorca.
- El Marc Pérez i l’Eduard Santos van parlar sobre el Baix Llobregat.
- L’Aylen Marino i la Laura Millán ens van parlar sobre les Festes de maig de Badalona.

La resta de la classe havia de d’avaluar, amb reflexions personals i amb una nota numèrica, les exposicions dels altres companys.

A la classe de divendres vam continuar amb la recitació de poemes i amb els debats.
Durant la primera part de la classe vam escoltar els poemes, contes i rondalles que els companys de classe van exposar, aquests van ser:

- La Clara Boix amb un poema de Joan Salvat Papasseit
- El Carles Costa amb un poema
- La Linda Camacho amb un conte anomenat La velleta que contava els esternuts del llibre Contes per telèfon
- El Cristian Cubillo amb un poema de Miquel Martí i Pol, Mare si fos Mariner
- L’Àngel Carillo amb la rondalla del Príncep feliç
- L’Àngel Caloca amb un poema de J.M Segarra anomenat Montserrat
- L’Esteve Clop, amb un conte anomenat El viatger del Segre
- L’Anna Español, amb un poema
- La Judit Carrique, amb un poema de Miquel Martí i Pol i el seu poema L’ Hivern
- La Natalia Carrique, amb un poema
- La Mònica Estrada amb un poema de Miquel Bastida anomenat Pare
- L’Elena Carmona amb la Llegenda de Sant Jordi
- L’Alba Casals amb un conte anomenat El rei dels ocells
- La Laura Cazorla, amb un poema de Miquel Martí i Pol anomenat L’Elionor

Pel que fa a la segona part de la classe, es van realitzar dos debats:

- El primer debat tractava sobre l’educació tradicional i l’educació actual. Els grups estaven formats per : L’Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sònia Ferrer com a defensores de l’educació tradicional; i L’Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner com a defensores de l’educació actual.
Els principals temes que van tractar durant el debat van ser la figura del mestre en els dos sistemes, les assignatures que s’impartien, els horaris, els mètodes d’ ensenyament – aprenentatge i el rol dels alumnes.

- El segon debat tractava sobre l’autoritat a l’aula. L’Albert Guix, el Cristian Cubillo, la Sara Olmo, la Mònic Gutiérrez, i la Mònica defensaven una autoritat severa a l’aula; en canvi, la Laura Millán, la Sara Garcia, la Paula Antonell, l’Aylen Marino i la Maria Garcia, defensaven una autoritat menys severa a les aules.
Els principals elements que es van analitzar van ser: la figura del mestre, la figura de l’alumne, i el càstig com a element instructiu o destructiu.



Reflexió

Durant aquestes sessions de COED hem començat a realitzar les exposicions del territori i personalment crec que aquests treballs poden ser molt útils per conèixer costums o aspectes de llocs que no teníem gaire informació. Aquet exercici també serveix per dos aspectes més: millorar l’expressió oral davant d’una classe- fet que implica anar perdent la vergonya de forma progressiva – i aprendre a avaluar exposicions orals- ja que se’ns demana puntuar a cada grup amb una nota numèrica, i analitzar els aspectes positius i negatius que trobem.
Per un altra part, els debats i les exposicions dels poemes també realitzen aquesta doble funció. Per tant, tots aquests exercicis tenen diverses finalitats. El fet de que això es realitzi en forma de recitació poètica ho fa molt més dinàmic, ja que a la vegada pots escoltar algun fragment literari del teu interès i rellegir-lo tantes vegades com vulguis.


Ampliació

Com a ampliació m’agradaria penjar el vídeo que la meva companya del treball del territori, Anna Español, i jo li vam realitzar a la Montse Puga. Cal dir que vam haver d’anar dos dies al SAT durant diverses hores per poder trobar-la, ja que només està al SAT en un horari molt concret.
Val a dir que va ser molt amable i agradable en tot moment, facilitant-nos molt la feia i conduint l’entrevista cap al camp de l’educació i l’ensenyament. L’edició dels vídeos ens va costar una mica, ja que havíem d’utilitzar un programa amb el qual no estàvem molt experimentades, però un cop fet, el resultat va ser correcte. Agrair a la Montse la seva col·laboració en el treball i la seva participació.

Concert de Santa Cecília

El passat dia 27 de Novembre del 2009 es va realitzar a la facultat Blanquerna, de la institució Ramon Llull, el concert de Santa Cecília.
Aquest va ser una clara mostra de talent i de bona organització. Tot estava preparat davant d'aquesta cita; des del detall vermell que duien els protagonistes, fins a la presentació i les actuacions. No va ser només un espai lúdic on gaudir de bona música, i perquè negar-ho de bones veus, sinó que també va haver-hi lloc per l’amistat i l’empatia.

L’espectacle va començar amb un petit gest a la ironia, o potser a la sublimitat d’un compositor anomenat John Peig que va emmudir al públic amb el seu concert mut, un monument a la música més pura.

I sense seguir l’ordre lògic del festival, sinó basant-nos en l’efecte envellidor d’aquest, podem recalcar la innocència de l’espontaneïtat. Ja que quant la presentadora va demanar entre el públic de primer de grau un voluntari va aparèixer una noia amb un somriure tímid i una mirada nerviosa i amb la subtilesa de l’enigma resolt, va representar, de manera emotiva i amb tocs de brillantor, la cançó Hero de Maria Carey.

Però aquesta no va ser l’única veu que es va fer escoltar sinó que altres alumnes de tercer van representar diversos temes, tant amb el suport d’instruments com amb el simple toc d’una guitarra, cançons que van fer aixecar al públic. Destacar la trompeta, aquella que sonava en els moments més alts de tota cançó harmonitzant una melodia màgica.

Els companys de segon també van ser partícips d’aquesta gran festa, entonant diversos ritmes que guiaven als espectadors a la pista de ball seguint l’aroma dels balls argentins que evoca la cançó Liver tango.

La cloenda del concert va estar marcada per una música de fons molt especial; els companys de tercer van entonar cançons com Amigos para siempre, Ain’t no montain high enough o No dudaría a l’hora que de fons passaven, de manera successiva, fotografies de tots aquests companys que marxen.No obstant, l'última actuació va ser potser la més especial; una bola del món gegant ballava al ritme d'un present que de manera imminent esdevindrà passat.

SITEPAL

sitepal

View more presentations or Upload your own.

Diari de seminari VIII

L’última sessió de Seminari es va centrar en un tema molt específic: l’experiència que cadascú havia tingut durant la seva visita a un centre educatiu acompanyat d’un company de tercer.
La veritat és que les experiències eren molt diferents, i totes estaven plenes d’anècdotes i curiositats.

Per exemple, els meus companys Lorena i Esteve van anar a una escola on les aules eren molt petites, ja que el col·legi estava ubicat en una casa. Em va cridar l’atenció el fet de que els alumnes dinessin a l’aula. Tot i així era, segons els meus companys, una escola amb una bona metodologia de treball.

Un altre exemple són els meus companys Judit i Carles, ells van anar a una escola que no tenia prevista la seva arribada, i a diferència del que ens va passar a la Norma i a mi, els van rebre molt bé, ja que la directora els hi va explicar com treballava aquell col·legi i els hi van mostrar classes sense cap problema i de forma amable.

Per un altre part, em va agradar molt l’experiència de les meves companyes Alba i Helena, ja que pel que van explicar van anar a una escola molt dinàmica, on van poder assistir a diverses classes de diferents matèries i fins i tot participar. Em va cridar l’atenció que en aquella escola realitzessin activitats amb fang, ja que em sembla una manera molt original i divertida de realitzar manualitats.

També em va agradar l’experiència de les meves companyes Núria i Mar, ja que van poder visitar una escola petita però molt dinàmica, amb un company de tercer que les va ajudar molt.

Un altre exemple és el meu company Marc, que va poder gaudir de tota una jornada realitzant classes d’educació física, una de les assignatures que sembla que més l’interessen. Va comentar un aspecte que li va cridar l’atenció: en totes les aules hi havia la foto del fundador, fet que no era nou per mi, ja que a la meva escola també passava el mateix.

Per últim, els meus companys Oscar i Pere van comentar que els hi havia agradat molt l’experiència, ja que fins i tot havien gaudit d’un esmorzar a l’escola, i havien col·laborat a l’aula de música utilitzant diferents instruments.

Abans de finalitzar la classe, el tutor de seminari ens va parlar sobre el concert de Santa Cecília i ens va explicar que havíem de fer una crònica periodística a partir dels apunts que prenguéssim.

CEIP Turó Blau

La meva companya Norma i jo vam anar al CEIP Turó Blau acompanyades per la nostra companya de tercer,la Núria. Cal dir que a l’escola no vam rebre cap tipus d’informació ni sobre la seva dinàmica ni sobre el seu projecte educatiu, ja que no s’esperaven la nostra visita i els hi va resultar una mica incòmode. Per tant, tot el que exposaré de l’escola està extret de la seva pàgina web i de la poca informació que ens van voler donar.

L’escola Turó Blau és un col·legi petit, ja que només té una línia per curs, des de p-3 fins a sisè de primària. No obstant, té una gran equipació, ja que posseeix aula de música, de plàstica, una biblioteca, dos patis, una aula d’informàtica i una aula d’ acollida.

Pel que vam poder observar és una escola molt familiar, i amb dinàmiques de treball concretes, com per exemple als nens de parvulari i primer de primària els hi feien canviar de sabates a classes, com per exemple la de música, perquè estiguessin més còmodes i aprenguessin a cordar-se els cordons. Un altre mètode educatiu que vam poder observar va ser el fet de que els hi feien realitzar un exercici amb les mans (per exemple creuar-les davant del pit i posar-les en forma de cercle) cada cop que realitzaven un canvi de classe, fet que provocava que fessin silenci al passadís i aprenguessin a concentrar-se en un exercici.

El seu projecte educatiu vol ser de caire humanista, ja que es vol entendre l’educació com un procés global de l’Infant, se li dóna molta importància a l’expressió artística, fet que puc corroborar per la gran quantitat de treballs manuals que hi havia penjants per tota l’escola, es realitzen sortides a centres naturals i culturals per ampliar els diferents aprenentatges de l’alumne, es treballa en grups reduïts, i s’intenta imposar una hàbits i uns valors.

Pel que fa a la meva experiència personal hi ha un aspecte que em va agradar molt, la familiaritat de l’escola. Ja que és un col·legi que transmet alegria i pau els alumnes, a causa dels seus colors i la seva decoració. Per tant, presenta un ambient molt adient pels Infants que estan creixent. No obstant, el fet de que els mestres no tinguessin coneixement de que aniríem ens va dificultar una mica l’observació, ja que tot i que la majoria de mestres ens van deixar veure la seva classe, va haver-hi algun que no va voler, fet que valoro com a aspecte negatiu perquè tot i no tindre’n consciència, era una activitat programada.

Les diferents classes de música a les què vam acudir, i la classe d’educació física als nens i nenes de P-3, van ser les sessions que més em van transmetre. Pel que fa a la música, la professora utilitzava un mètode de treball molt dinàmic i amè, fets que gaudien els alumnes. Deixava que els Infants cantessin, expressessin la seva l’opinió i s’arrosseguessin pel terra, però en tot moment els tenia controlats. Aquesta mestre i la seva manera de fer les classes em transmetia alegria i seguretat. Pel que fa a la sessió amb els nens de P-3, la professora es mostrava afable i amb els alumnes, i a més a més de donar-li classes de psicomotricitat havíem de mostrar una atenció cap a tots els alumnes, actuar amb paciència i afecte.

Per tant, vam anar a una escola amb una bona metodologia de treball, amb un bo context i ben presentada. Però que em va deixar un buit en el sentit organitzatiu, ja que la nostra visita va ser una bona sorpresa!

CEIP Pompeu Fabra, informe sobre un centre educatiu

El CEIP Pompeu Fabra és una escola pública situada a Sant Andreu, un context social bo i sense problemes ni de marginació social ni social econòmics. No és un col·legi massa gran, ja que només té una línia per curs, i l’escola només avarca educació infantil i primària.

Pel que fa al projecte educatiu, té una mecànica molt concreta: treballar per projectes de treball. Això es deu a que creuen en la societat de la incertesa, segons la qual el que es pugui aprendre en el temps present no se sap si serà útil pel futur. Aquest fet és degut a: que en una societat de la informació l’escola s’ha de realitzar per assimilació crítica, al haver-hi un coneixement provisional i en xarxa l’escola es pot construir des del judici personal i que en una societat en canvi l’escola ha de tenir una formació continuada.

Com a conseqüència d’això l’escola creu convenient utilitzar els projectes de treball com a exercicis per aprendre a seleccionar l’excessiva quantitat d’informació que reben els nens, aprendre a tractar-la i transmetre-la, i saber avaluar-la. (Què és el que sabem?; Que volem saber?; Que sabem al final?). Totes aquestes preguntes són les que es formulen abans i després de la realització del treball, demostrant d’aquesta manera que la informació s’aprèn quan es concreta.

Especificant més pel que fa al tractament d’aquesta informació, podríem dividir el procés del treball en tres passos: La tria, La cerca i maneig de la informació i l’avaluació.

Pel que fa a la tria, consisteix a realitzar un llistat de temes a partir del propi coneixement dels alumnes i decidir quin serà el tema a realitzar per tots els membres de la classe. Quan s’ha decidit el tema es posa en comú les idees i els coneixements previs que tenen els alumnes, cosa que serveix per plantejar-se preguntes sobre el tema d’investigació.

Seguidament s’ha de realitzar la cerca i maneig de la informació, que consisteix en cercar la informació, acotar el tema i realitzar un índex, el qual pot variar durant el treball. Per manejar la informació s’ha de tindre present el treball cooperatiu i el procés que cadascú realitza de recerca d’informació, ja que aquesta activitat està destinada a transformar les idees i punts de l’índex en coneixements per l’alumne. S’ha de tindre en compte que hi ha diferents fonts d’informació com són: els experiments científics, la biblioteca, les visites a museus, les pel·lícules, les conferències i entrevistes, etc.

Finalment es realitza una avaluació que està vinculada a la seqüència d’ensenyament -aprenentatge, ja que es tracta de realitzar una coavaluació, autoavaluació, una avaluació individual i col·lectiva i una prova final. Com a tancament del treball es realitza un dossier que inclou: el treball, la memòria, l’índex final i la bibliografia.

Pel que fa amb la seva relació amb la psicologia, en aquesta escola podem trobar un model psicològic cognitiu humanista, ja que presenta una dinàmica de treball en la què els alumnes han de pensar per ells mateixos decidint el tema sobre el qual voldran treballar i debatin a classe els seus punts de vista envers la qüestió decidida. Un altre aspecte que demostra aquest humanisme és la decoració de les classes, ja que totes les parets i les portes estan plenes de dibuixos. Cada classe pot decidir el seu propi nom, cosa que demostra la llibertat d’opinió. Un dels objectius principals de l’escola és que l’Infant sigui feliç, fet que també corrobora el matís psicològic que s’implanta a l’escola.

Museu d'història de Catalunya, un espai educatiu d'interès públic

El museu d’història de Catalunya ofereix un viatge al passat de la història catalana. Mostra i exposa com van ser les civilitzacions que van passar, habitar i deixar petjada a l’actual territori català.

Un dels grans encerts que té aquest museu és el fet d’utilitzar molts elements visuals per recrear la història catalana, ja que podem trobar des de recreacions de molins medievals, fins a cuines dels anys seixanta.
Per tant té com a objectiu principal mostrar a la societat quina va ser la influència de les diferents cultures que van trepitjar les terres catalanes a la societat actual, i apropar la població amb el concepte d’història i amb el que aquesta ens pot oferir si la coneixem.

El museu d’història ofereix una programa d’activitats on es pot observar un recorregut de sis propostes culturals, que són:

- El domus Templi (les cases del temple), és pot realitzar la visita a cinc castells templers: Montsó, Gardeny, Miravet, Tortosa i Peníscola.
- Els castells de Catalunya, que són 44 en total. Hi ha medievals, renaixentistes i de l’època moderna.
- El camí de Sant Jaume a Catalunya. S’inicia en el monestir de Sant Pere de Rodes, es passa per Montserrat i fins a Alcarràs.
- La Ruta del Cister, la qual mostra l’arquitectura cistercenca del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, el Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona i el Reial Monestir de Santes Creus.
- La Ruta 1714, permet visitar els escenaris de la guerra de Successió.

A part d’oferir una programació d’activitats culturals pel públic en general, també gaudeix d’un programa destinat al servei educatiu que engloba l’educació infantil, primària, ESO i batxillerat. Aquests servei està destinat a que Infants i joves assoleixin les nocions bàsiques de la història catalana. Cal dir que totes les activitats que ofereixen estan constituïdes per educadors especialitzats.

Si ens limitem a l’educació primària, ofereix:

- contarelles: Polsína viatja pel temps i La Polsina salta de segle

- itineraris: Cap aquí i cap allà..., Habitatge i vida quotidiana al llarg del temps, l’evolució de la tecnologia: del sílex al xip, Els nostres amics, els antics, Temps de castells i Bruixes, pirates i corsaris

- taller de l’ historiador: En temps de la mitja lluna i l’hàbit i l’espasa

- història viscuda: El Consell dels Savis

Cal dir que al museu ens van oferir moltes facilitats en quan a la informació i a l'entrada, ja que les explicacions que ens van fer van ser molt clares i precises, cosa que facilita la feina.

Pel que fa a la temàtica del museu és un fet molt enriquidor que mostri totes les èpoques des de la prehistòria fins al món actual, oferint moltes figures, recreacions visuals i activitats en les quals es poden tocar les recreacions, fent d'aquesta manera particep al visitant i intentant inmiscuir-lo en la pròpia història passada. Com a conseqüencia d'aquest fet vaig descobrir una canço de Maria del Mar Bonet que resumeix una de les èpoques històriques que trobo més interessant, la Guerra Cívil i la dictadura franquista.

CIBERNÀRIUM

El cibernàrium de Barcelona és un centre que realitza un programa d’activitats informàtiques que tenen com a objectiu iniciar a les persones en el món digital. Té un model formatiu que funciona amb capsules de curta durada- de una a quatre hores- i que permet als usuaris crear un lliure itinerari de formació i una flexibilitat horària. El cibernàrium no pretén crear competència a les altres empreses d’ensenyament informàtic, sinó que és un suport a l’aprenentatge digital. Gaudeix d’un gran volum de participació, sobretot per la inserció de les noves tecnologies en l’àmbit laboral.

El cibernàrium treballa amb la web 2.0, que ofereix diferents serveis molt útils per trencar la fractura digital que s’està produint en la societat actual. Algunes de les seves característiques més rellevants són: l’especialització, els continguts que té, i el fet de ser la “ web de la gent”. Aquests sistema és útil a causa de la natura amplia d’Internet. Ja que Internet és un dels caos més grans que existeixen, ja que al seu una via d’informació tan gran la seva major virtut: tots es poden informar, esdevé també la part més negativa. És un aparell útil, però, que es basa en els fons Fundamentals i en la democratització.
Durant la conferència vam poder gaudir també d’una explicació sobre els diferents tipus d’escoles, aquesta són:

- L’escola filosòfica: Proposa filosofies de vida que comunica mitjançant la paraula. Dos dels màxims representants foren Plató i Sòcrates.
- Discurs automàtic: El practiquen les denominades “escoles del llibre”, les quals creuen que el saber està dictat per Déu. Fan les classes mitjançant la utilització del LLIBRE.
- Tallers de gremis: Tenen com a lema “aprenent fent”. És propi dels gremis i del magisteri. El mètode de treball és: els instruments, les tècniques, el treball i l’artesania.
- Escola burgesa: És pròpia d’una societat industrial, amb un número d’habitants massiu i pertanyent a una disciplina civil.
- Escola “reserva”: És pròpia de la societat de l’espectacle, dedicada al món del joc, de la imitació i de la docilitat. És basa en una cultura horitzontal.
- Les anomenades “fàbriques de coneixement”: Es tracta d’escoles burocràtiques, centralitzades, homogeneïtzadores, i potenciadora de la comunitat.

Hi ha dos tipus d’aprenentatge que ofereix l’escola: l’ anomenat instintiu espontani; curiós, espontani, empíric i intuïtiu i l’expert disciplinari; que es basa en una profunda comprensió d’una teoria.

També cal matisar que a l’escola no es pot aprendre tota la informació, que s’ha de trencar el mur que separa l’aula i la casa de l’Infant, que s’ha d’ensenyar també mitjançant un llenguatge audiovisual, que l’escola pot utilitzar els llibres en Red i no només els tradicionals, i que les escoles haurien de ser en Red i multilingües.

Conferència de l’Eulàlia Bosch

Els nens que creixent és el que tot bon professor ha de saber educar. Intervenir en el creixement d’ un Infant, ensenyar-li una nova vida a aquests nen i ajudar-lo a trobar el seu lloc i a ser algú, és el que fan els mestres. Això és degut a que els nens ho tenen tot per fer i han d’assolir les seves metes.
Perquè aquests Infants es desenvolupin necessiten formar part d’una ciutat, ja que si no et pots arrelar al lloc on has nascut, no t’arrelaràs a cap ciutat . La cuitat actua com una gran escola, aquella que ens ensenya com viure, conviure i sobreviure. La ciutat és aquell gran context que emmarca el que serà la vida d’un nen, són les pautes del desenvolupament. L’escola es troba dintre d’aquest marc, i pot aprofitar-se d’aquesta gran font de coneixement.
Quin és l’ ingredient més important que la cuitat aporta pel bon desenvolupament? Amb una paraula, l’Art. Perquè tant la pintura, com l’escultura, com el cinema, la música, l’arquitectura, el teatre, la dansa o la ceràmica, són pel nen com l’aire per la vida. Perquè ens els mestres juguen amb una avantatge considerable, un nen vol saber-ho TOT. Un Infant posseeix la capacitat de voler aprendre de manera caso obsessiva, fet que s’ha d’aprofitar per inculcar el gust per el bon art.
Però el mestre també ha de carregar amb el pes del temps, és a dir, de la pròpia edat. Quan un nen no vol créixer, no pot alimentar la seva curiositat de manera transcendent, ja que el saber significa madurar. Per tan un mestre ha de lluitar amb els seus propis prejudicis amb l’edat personal, perquè als nens se’ls ha d’ajudar a fer-se grans. Per tant, un mestre ha de voler ser savi, ha de tindre passió per l’estudi, ha de ser un gran lector i a d’ajudar a que cada Infant trobi el seu camí.

Amb aquestes paraules he resumit de forma personal el discurs de l’Eulàlia Bosch, cal dir que hi ha alguna reflexió personal basada en les paraules de l’autora. M’agradaria recalcar un fet curiós i que em va cridar l’atenció, l’autora va comparar els nens amb els remugants. Al escoltar aquesta comparació vaig sentir una ventall d’emocions que anaven del escepticisme fins a la incredulitat. Al escoltar totes les seves paraules, em va semblar una metàfora brillant. Un nen és com un remugant perquè surt a menjar coneixements, i al tornar a l’estable els va mastegant i paint lentament.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL VI

Descripció

Durant l’última classe de Comunicació oral, escrita i digital vam realitzar diferents activitats. Al començar la classe la Lluïsa ens va fer un petit recordatori sobre com es realitzaven els debats i com havíem d’enfocar-los. Després d’aquesta petita introducció vam prosseguir amb la recitació de fragments literaris, l’ordre de les exposicions va ser el següent:

- L’ Oscar Valverde que va explicar un conte
- L’Edu Santos que va recitar un poema de Miquel Martí i Pol
- El Toni Martínez que va recitar un poema de Joan Maragall
- La Laura Sánchez que va explicar la llegenda del monstre de Banyoles
- L’Elena San José que va explicar un conte
- La Cristina San Salvador que va recitar un poema de Constantí Cavafy
- La Laura Sendín que va explicar un conte
- La Mireia Toro que va exposar un fragment de Mirall Trencat
- La Norma Augusto que va recitar un poema de Sant Andrés Estalles
- La Cristina Valera que va explicar una rondalla
- El Martí Villegas que va recitar un fragment dels pastorets
- L’Elena Vall que va recitar una poesia de Salvador Espriu
- La Blanca Vivet que va explicar una rondalla

Al acabar d’exposar els textos literaris vam passar a escoltar el primer debat realitzat per estudiants del curs. El primer grup en debatre va ser el compost per: Carles Costa, Àngel Carillo, Pere Musoll, Oscar Valverde, Esteve Clop, Marc Pérez, Macià Begur, Marta, Alba, Eduard Santos i Javier Garcia. Van tractar el tema de L’escola Privada i van aportar arguments en contra i a favor.
Al acabar el primer debat hauria d’haver hagut un segon, però per falta de temps no va poder ser. Així que la Lluïsa va aprofitar els últims minuts de classe per explicar com s’havia de avaluar els debats, i per donar un full en el qual es podia llegir l’ordre de les exposicions del territori.



Reflexió

Crec que l’última sessió va ser molt útil per dos motius fonamentals: el primer es que vam poder observar com era un debat universitari en directe i com a conseqüència aprendre més sobre la correcta realització dels debats, i per un altre banda vam saber quin dia ens tocava exposar un dels treball més importants del semestre.
A part d’aquests dos punts, crec que les classes de Comunicació oral, escrita i digital en les què els alumnes reciten obres literàries aporten molt a cada persona de manera individual ja que la poesia és, com diuen, l’aliment de l’ànima.



Ampliació
Com a ampliació m’agradaria mostrar un dels poemes que més m’ha agradat, Itaca de Constantí Cavafy.

Itaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l’illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t’ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Ítacat’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.

II
Més lluny, heu d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l’avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu rovar noves sendes.

III
Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l’amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences

M’agradaria recalcar el fet de que Lluis Llach va fer una versió musical, anomenada Viatge a Itaca que mostraré a continuació:

Diari de seminari VII

L'última sessió de seminari la vam dedicar exclusivament a la revisió dels blocs dels membres del seminari. Cal dir que no tenia valor en la nota acadèmica, però si en la moralitat de cadascú ja que servia per revisar i corregir els errors que cadascú cometia al bloc. A mi personalment m'ha sigut molt útil, ja que m'ha servit per pujar entrades de seminari que només tenia en apunts. Per tan crec que aquestes revisions són necessaries ja que quan s'avalui el bloc es podrà presentar correctament.
La dinàmica que hem utilitzat per valorar els blocs ha estat la següent: un company, de manera voluntària o obligatoria, mostrava el seu blog als altres, i un altre company, elegit per sorteig, li valorava els següents punts:

- enllaços
- número d'entrades
- aspecte formal del bloc

- aspecte lingüístic del bloc

El divendres els meus companys Marc i Sara van realitzar la seva exposició sobre activitat educativa. Després d’ haver llegit diferents titulars de diaris relacionats amb l’àmbit educatiu ens van exposar un tema de debat relacionat amb una nova llei que es vol imposar: S’ha d’allargar l’educació fins als 18 anys?. Davant d’aquesta pregunta jo tenia una resposta clara, sí. El perquè d’aquesta afirmació tan rotunda es basa en diferents motius. Per una part, una gran part dels països europeus tenen educació obligatòria fins als 18 anys i estem en un país que està a la cua de l’educació europea, per tan s’hauria de prendre exemple de sistemes educatius estrangers. Per un altre part, hi ha molts joves de 16 anys que no volen estudiar i que estan tot el dia a casa, cosa que els perjudica el seu futur tan econòmic com professional. No obstant, si s’implantés aquesta nova llei educativa s’hauria d’augmentar també el nombre de cicles que podrien realitzar els joves que no optessin per batxillerat.
Després de l’exposició vam seguir amb la revisió de blocs. En aquesta ocasió em va tocar a mi sortir a exposar el meu bloc, i la veritat és que estic molt contenta amb la valoració, ja que tot i que he de millorar certs aspectes, m’he donat compte de que vaig pel bon camí.

Diari de seminari VI

Aquesta setmana només em tingut una sessió de seminari, la de divendres. En aquest classe vam poder veure l’exposició de l’actualitat educativa de la Núria i la Mar. Van presentar una gran de noticies educatives que havien passat durant la setmana, i van proposar com a tema de debat Els ordinadors portàtils a les aules. La meva opinió sobre aquest tem és bastant contradictòria, ja que per una part crec que els ordinadors a l’aula poden ser una motivació pels infants i augmentaria la seva atenció i concentració a les aules, però per una altre part l’escriptura és una tresor que s’ha de mantenir intacte, i els únics que la poden mantenir viva són els Infants. Per tant opino el mateix que la meva companya Norma, no podem posicionar-nos clarament fins que no tinguem les hores exactes que els nens i nenes utilitzaran els ordinadors a l’aula, i crec que una classe mixta,Tic i ordinària, seria la millor solució.

Després de l’exposició, el Xavier ens ha entregat un programa amb les activitats que realitzarem durant la setmana d’ activitats extraordinàries que dura del 16 al 20 de novembre de 2009. El calendari és el següent:

- Dilluns dia 16: conferència FER DE MESTRE a càrrec d’Eulàlia Bosch i conferència LA WEB 2.0 I L’EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor.
- Dimarts dia 17: La meva companya Norma i jo acompanyarem a un estudiant de 3r curs al centre Turó Blau, de Barcelona.
- Dimecres 18: Visita a un centre socioeducatiu, en el meu cas al Casal de Sant Roc.
- Dijous 19: Visita a un centre educatiu escolar, en el meu cas al CEIP Pompeu Fabra.
- Divendres 20: Es realitzarà la visita a un espai educatiu d’una entitat o exposició d’interès públic.

Després de que el tutor de seminari ens donés aquest horari i de repartir-nos les escoles i els centres educatius que visitaríem em realitzat una altra activitat. Cada membre del seminari ha dut una fotografia que relacionada amb l’educació, i li ha posat un títol. Després de penjar totes les fotografies les em hagut d’agrupar seguint el nostre propi criteri, i de puntuar el títol de cadascú.

Diari de seminari V

Durant les últimes sessions de seminari em realitzat diverses activitats. Pel que fa a la primera classe de la setmana el tutor ens va dir que havíem de portar cada membre del grup una revista de caire educatiu. Com es va poder observar a l’aula hi ha un gran nombre de revistes que tracten sobre l’ensenyament i l’educació, com són: Estris, protagonistes, ja o Barcelona educació. Jo vaig fer l’anàlisi sobre la revista Estris, fet que es pot veure a la secció Seminari d’aquest mateix bloc.

El divendres la meva companya Norma i jo mateixa vam realitzar l’exposició sobre l’actualitat educativa. Després d’estar buscant durant tota la setmana noticies escrites i vídeos sobre educació vam decidir remarcar i debatre el següent tema: S’haurien de substituir els noms de Vacances de Nadal i Setmana Santa per Vacances d’hivern i Vacances de Primavera?. L’estratègia que vam fer servir per crear debat va ser la de posicionar-nos cadascuna en una opinió diferent. El grup després de reflexionar sobre el tema i de buscar pros i contres van decidir que els noms no s’haurien de canviar per un motiu cultural i d’imaginari social.

Després de realitzar la nostra exposició, em entrar a alguns blocs dels companys de seminari, per veure com tenia cadascú el seu bloc i per començar a corregir errors.

Diari de seminari IV

Durant aquestes sessions de seminari em realitzat diverses activitats. Per una part, el tutor de seminari ens va manar fer una entrada al bloc d’un mestre que ens hagués marcat durant la nostra infància. A partir d’aquest treball, el Xavier ha volgut que nombréssim adjectius amb els que qualificaríem a un bon mestre i és remarcable el fet de que la majoria també servien per qualificar a una bona persona.

El divendres, l’Alba i l’Elena han realitzat la seva exposició sobre l’actualitat educativa. M’ha agradat molt el fet de que ordenessin les noticies pel dia que l’havien trobat, ja que facilitava la comprensió del oients. El tema que han proposat com ha debat ha estat el de la motxilla viatgera, debat que ha derivat cap a altres direccions com si les lectures que es fan a l’escola motiven o perjudiquen l’Infant pel fet de ser majoritàriament obligatòries, i si l’escola hauria de donar un marc més ampli pel que fa als llibres de lectura que un nen ha de llegir. Per tan, jo he arribat a la conclusió de què tot i que a l’escola s’ha de fonamentar la lectura, s’ha de fer de manera més lliure.

D’una altre banda em entregat el treball del llibre Va de Mestres, i em comentant una mica entre tots el que ens havia semblat i si creiem que ens podria ser útil en el nostre futur. A mi personalment m’ha semblat un llibre dinàmic i interessant no solament pel seu caire educatiu, sinó perquè també nombra pel·lícules com Deliciosa Marta, o fragments de poemes com el famós Paraulas para Julia de José Agustín Goytisolo – poema i cançó que a mi personalment m’agrada molt -. Em acabat la classe realitzant una enquesta sobre l’educació.

Diari de seminari III

Durant aquesta setmana s’han realitzat diverses activitats interessants a seminari. Per una banda cada membre de la havia d’escriure al bloc una experiència d’escola que l’hagués marcat. Cadascú ha exposat fets molt diferents, tan de caire traumàtics com alegres. M’ha cridat l’atenció que tan el meu company Oscar com la meva companya Norma, recordaven com a una bona experiència el carnestoltes que celebraven a l’escola, ja que tot i que jo no he elegit el mateix tipus de record, també recordo amb gran il·lusió els carnavals escolars. A partir d’aquests textos ens em posat amb parelles per comentar les sensacions que ens provocaven alguns dels escrits.

A part d’aquest recordatori d’experiències escolars, durant aquests dies també em debatut el tema de les vacances escolars i el possible canvi de dies d’aquestes. El divendres vam comentar també l’article Aprendiendo a Aprender en el qual cadascú havia destacat unes idees principals a vegades diferents, fet que va crear debat. Per tant, aquesta lectura i exercici va servir no només per aprendre més sobre educació i mètodes d’ensenyament, sinó per practicar la manera de resumir un text i esquematitzar-lo.

Diari de seminari II

Durant aquesta setmana em tingut les entrevistes personals, per tant, no hi ha hagut classe de seminari. Crec que aquest intercanvi d’informació entre alumne i tutor de seminari és molt satisfactòria, ja que sempre és bo poder expressar els teus dubtes, primeres impressions i interessos. Per tant, crec que és un exercici molt interessant de realitzar.

La societat digital

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL V

Descripció

Durant aquesta setmana hem tingut dues sessions de COED molt diferents. La primera classe va estar dedicada a les exposicions de “qui ets tu?”, on cada persona de la classe explicava quin procés havia seguit per descriure a un company o a una companya. L’exposició havia de durar dos minuts, i durant aquest temps cada persona va aconseguir emocionar una mica algú sincerant-se i explicant les qualitats que trobava en l’altre. Jo vaig explicar el procés de descripció de L’Eva Ladevesa.
La següent sessió de COED va estar dedicada a la recitació. Uns quants companys de classe van realitzar un exercici de recitació d’un text literari de memòria. La veritat és que tots duien poemes, contes o fragments de llibres que eren molt emotius. Va ser una classe dinàmica i interessant.



Ampliació

Com a ampliació m’agradaria explicar el procés que estic seguint per l’elecció meu exercici de recitació. En el moment que et diuen que has d’elegir un conte popular, un poema d’un autor conegut o un fragment literari d’una obra amb renom, apareix el primer dilema: que elegeixo?. El primer pas que es dóna és el d’anar a Internet i buscar el nom de poetes catalans, però el Google t’ofereix una grandíssima quantitat d’informació . El segon pas és minimitzar la recerca consultant el mateix però a la Viquipèdia. Aquesta et fa una selecció molt més precisa, i t’ofereix de manera ordenada i clara una llista amb els poetes catalans de més renom i amb més qualitat. A partir d’aquí es realitza una llista amb alguns noms que ens hagin cridat l’atenció. La meva llista incloïa els següents autors:

- Clementina Arderiu
- Salvador Espriu i Castelló
- Àngel Guimerà i Jorge
- Miquel Martí i Pol
- Perejaume
- Jacint Verdaguer i Santaló
- Joan Maragall
- Victor Català
- Mercè Rodoreda

Per tant, a partir d’aquí es comencen a buscar biografies dels diferents autors seleccionats, ja que aquestes ens duen a un gran nombre de les seves obres. Després de llegir uns quants poemes de cada autor, ja ets pots fer una idea de la forma d’escriure de cadascú. A partir d’aquest moment actua la decisió personal i el caràcter de la persona. Per exemple, a mi em sembla molt interessant Victor Català, ja que és una dona que viu sota un pseudònim masculí; o Mercè Rodoreda, ja que la seva manera de descriure les situacions i de donar-li importància als petits detalls em sembla una forma exquisida d'explicar les coses. Per tant, tot i minimitzar al màxim el nombre d’autors, encara resta el dubte principal: Que elegeixo?. Després de pensar durant una estona i d’ampliar la recerca d’informació sobre aquestes dues autores responc a la pregunta inicial: el que més em crida l’atenció és fer un fragment de llibre o un monòleg. A partir d’aquí s’ha d’elegir l’obra- cosa que ja he fet en qualsevol dels dos casos- i el fragment.



Reflexió

Crec que aquestes dues classes de COED han sigut molt profitoses per diversos motius. Per una part, hem tingut la possibilitat de dir a una persona les bones qualitats que té, i això sempre és un bon mètode per reforçar un bon ambient de classe i fomentar una bona relació entre companys. A més a més, el fer que cadascú expliques el procés que ha fet servir per descriure a una persona demostra que hi ha moltes maneres de veure i conèixer algú. A part, el fet de ser una classe dinàmica i divertida reforça l’atenció de l’alumnat i suposa una forma diferent de veure l’aprenentatge i l’educació que després cadascú podrà aplicar quan sigui mestre. Per tant, crec que la primera sessió va ser molt bona pel fet que vam descobrir una nova metodologia.

Revista ESTRIS

- Títol
La revista que he analitzat s’anomena Estris

- Subtítol
A la part superior dreta de la revista podem trobar dos incisos que funcionen com a subtítol:
- Zoom: Lleure i discapacitat
- Manual: Formació dels monitors

- Periodicitat
La revista es publica cada dos mesos, és a dir, és bimensual. L’ edició que he analitzat correspon als mesos de setembre-octubre.

- Preu
La revista té un cost de 5,50 euros

- Data inici
La revista té la seva data d’inici el 1971

- Col•laboradors
La revista gaudeix de diversos col•laboradors com: en Javier Elzo, el Victor Bayarri, el Josep. O Puyol i la Beth Bartrina

- Publicitat
A la contraportada es pot veure l’anunci de: 18! Catalunya Generalitat i l’anunci del Zoo de Barcelona; En grup.cat

- Editor
L’editor és la Fundació Pere Tarrés

- Seccions:
1. Opinió
2. d’arreu
3. centre d’interès
4. l’entrevista
5. caixa d’estris
6. En moviment

- Pàgines
La revista té 44

- A qui es dirigeix
És una revista dirigida principalment als pares i als monitors d’esplai o d’escola, ja que com el seu subtítol indica va destinada a la formació del monitor.

- Distribució
La distribució és principalment a Catalunya.

- Imatges
La revista té imatges principalment en color, ja que és una revista dedicada a un públic ampli que s’orienta mitjançant les imatges que li criden l’atenció. No obstant, també hi ha alguna imatge en blanc i negre.

Video GTIC!

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL IV

Descripció

L’últim dia a la classe de COED la Llüísa va començar explicant-nos la diferencia entre conte i rondalla. Després de realitzar aquesta petita introducció vam fer un repàs dels dies que a cada membre de la classe li tocava recitar el poema o el conte. A mi em toca sobre el dia 11 de desembre, i sincerament encara no tinc molt clar quin poema recitaré.
Després de deixar clar quin era l’ordre de recitació, li vam haver de dir a la Llüísa quin era el nostre grup de debat i contra quin grup debatríem. Després de realitzar un sorteig per determinar quin dia realitzaríem el debat – el 4 de desembre en el nostre cas- vam passar a l’elecció del tema.
I seguint amb el repàs d’activitats, després de parlar sobre els grups de debat vam passar a comentar aspectes sobre el treball que es realitza en parelles sobre el territori.
Després de fer un repàs sobre totes les activitats d’aquest semestre, la Llüísa ens va entregar a tots un article anomenat Coses meves en el qual l’Albert om parlava sobre una llegenda urbana relacionada amb El Bulli, el restaurant del cuiner català Ferran Adrià.
Al acabar la lectura de l’article, la Llüísa ens va donar un text del Jesus Tusón anomenat Lingüística: Una introducción el estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios, de l’editorial Barcanova. La Llüísa ens va dir que havíem de fer una lectura reflexiva del text i seleccionar les idees més importants.
Al acabar la classe ens va entregar unes altres fotocòpies amb un fragment d’un llibre anomenat La lectura i la vida, d’Emili Teixidor.


Aprofundiment

Al final de la classe la Llüísa ens va entregar un fragment d’un text d’Emili Teixidor, La lectura i la vida, i m’agradaria escriure una petita síntesi.
L’article parla sobre la importància de la lectura en els éssers humans. I del que ens donen les paraules. Hi ha tècniques que permeten contagiar el desig de llegir, algunes d’elles són:

- Primer llegeix tu i contagia la lectura.
- Cadascú te les seves preferències literàries, s’han de conèixer i recomanar llibres adequats al nivell i gustos de cadascú.
- És important facilitar temps i espai per la lectura.
- S’ha de llegir en veu alta, i memoritzar textos.
- El que és difícil estimula, per a tant, si a hom no li deixes llegir un llibre voldrà fer-ho, perquè tothom vol aconseguir el que li és vetat.
- La lectura és imaginació, no una protecció contra la vida real.
- Fer dramatitzacions dels llibres.
- Alguns exercicis per fomentar la lectura de forma individual són: llegir una sola línia cada dia, tenir una font d’informació fiable perquè et recomanin bones lectures, fer una llista de llibres interessants, i tenir consciència del nivell que s’ha assolit com a lector.
Algunes notes sobre la lectura que ens ensenya el llibre són les següents:
- L’autodisciplina és un concepte clau per l’ésser humà.
- S’haurien de recuperar formules de lectura a les escoles, com la de llegir en veu alta i memoritzar fragments.
- Només és realitza una bona lectura quan el lector no es deixa influenciar per l’autor.
- La lectura necessita temps, silenci i disposició interior.
- A l’escola s’ha de presentar les obres mestres de la literatura.
- Per saber si algú ha entès un text, l’ha de saber explicar en veu alta.
- Molts textos s’han de llegir en veu alta.
- S’ha de llegir uns quants minuts al dia en un context adequat per fomentar una bona lectura.
- Les paraules presenten el món com una idea.
- Per desenvolupar completament el cervell cal aprendre a llegir.
- Els nens han d’utilitzar el diccionari des de petits.
- S’hauria d’escriure un petit vers cada dia a classe.
- Els joves han d’aprendre un gran nombre de vocabulari per poder expressar-se bé.
- La fantasia és molt important per al desenvolupament de l’Infant.
- Tot nen té unes etapes en les quals ha de desenvolupar el seu interès per la lectura.
- S’ha de poder elegir el llibre que es llegirà.
- S’ha d’aprendre a partir del mètode prova-error.
- Els mestres han de llegir per encomanar el gust per la lectura.
- La lectura també afecta al comerç i a l’economia d’una societat.
- El servei públic actual, que en teoria ha de ser eficient, ha de saber com fomentar la lectura en els joves.
- La lectura ens necessària per realitzar una comunicació desinteressada, i una eina necessària per fomentar la vida sana.
- La lectura és l’única manera d’entendre el món.
- El que aprecien més els lectors en un llibre és sentir-se identificats.
- Els llibres s’han de respectar si es volen rellegir.
- Si els adults hi ha llibres que no s’acaben, tampoc s’ha d’obligar als infants a que s’acabin tots els llibres que comencen.
- Cada lector té un gust diferent.
- El cinema sol tindre menys qualitat que les obres literàries perquè l’espectador no pot imaginar-se res.
- La lectura pot ajudar els joves a comprendre els seus sentiments i a coneixes interiorment.


Reflexió

Crec que aquesta classe de COED ha estat útil perquè ens ha deixat clar quin dia havíem d’entregar els diferents treballs de l’assignatura, ja que abans no ho tenia clar. Segons la meva opinió, saber de forma clara el que s’ha de fer i per quant és molt important per organitzar bé una agenda universitària. La última sessió de COED a part de ser útil per aquest aspecte, també ens ha ensenyat com la majoria de les llegendes urbanes són falses i que no ens em de creure totes les histories que circulen entre les persones. En el camp purament educatiu, la classe va ser útil ja que vam poder adquirir una mica més d’informació sobre el llenguatge, les llengües i les seves característiques, com per exemple que el llenguatge no és només un mètode per comunicar-se, sinó el que ens fa verdaderament humans.

Internet i Hipertext

INTERNET CAMBIA LA FORMA DE LEER…¿Y DE PENSAR?

Descripció

L’article parla sobre l’efecte d’Internet en la capacitat de llegir i pensar de les persones. En el text es poden veure dues opinions contradictòries, ja que segons alguns experts Internet disminueix la capacitat de llegir i limita el pensament, i segons altres experts Internet farà que el éssers humans desenvolupin les seves idees de forma més ràpida i el cervell funcioni de manera més completa. Per tant, ens trobem davant d’un article que ofereix dues visions oposades sobre les conseqüències d’un mateix fenomen , l’ increment cada vegada més gran en l’àmbit informàtic.
Molts dels especialistes no aporten la seva opinió simplement perquè ho estableixen com una deducció lògica, sinó que alguns com Nicholas G. Carr assegura que l’ús d’Internet està influenciant de manera negativa als seus hàbits de lectura.
L’article conclou amb un interrogant a l’aire que compara les màquines amb les persones, i indica que cada vegada més aquestes ultimes estan substituint a les persones, fet que pot afectar en un futur.

Opinió
Internet és una revolució en tots els aspectes, i com ha tal crea dubtes i preguntes. Jo no crec que sigui una eina que canviï la forma de pensar ni de llegir, ja que ha esdevingut una font més d’informació, molt important i a gran escala mundial, sí, però una font més. Si els primers llibres de la història no van fer sinó desenvolupar les capacitats intel·lectuals dels homes, Internet no té perquè ser un retrocés en el nostre procés d’aprenentatge com humans, sinó un pas molt important. Pel que fa a la forma de pensar només la pot modificar en aquelles persones que és limiten al corta i pega, sense buscar més d’una referència per dubte. En l’àmbit de la lectura, l’únic inconvenient que té és que exclou moltes vegades els llibres de sempre, ja que digitalitza tot.
Per tant, Internet és un gran pas de la humanitat, si aquesta sap utilitzar-lo sense renunciar a la pròpia història.


HIPERTEXT

Descripció

Segons els teòrics més rellevants, l’eina més important de les noves tecnologies textuals és d’hipertext. Segons els experts, és un artefacte de gran ajuda, però amb una contrarietat, no se sap al que hi ah fins que s’ha escollit l’opció d’utilitzar-lo. Algunes de les definicions amb les quals se’l descriu són:

- Un model teòric
- Una abstracció
- Una classe de programes informàtics
- Els documents digitals resultants

A l’ hipertext se li ha atribuït dues denominacions importants: literatura hipertextual, i hiperliteratura.
- Literatura hipertextual: Va ser un concepte utilitzat durant molt de temps per englobar varies formes d’hipertext digitals. Per tant, la literatura hipertextual funcionaria a base d’hipertextos.
- Hiperliteratura: Concepte que es refereix a la literatura multilineal sorgida de al lectura. Remet a altres conceptes com: hiperteoria, hipertext de ficció, i hipermedia.

Opinió

L'hipertext és un artifici molt útil a l'hora de cercar informació, ja que és una font d'informació molt gran. És un enllaç que permet relacionar saber i coneixements, fet que sempre és util. Moltes vegades ajuda a aclarar conceptes o a actuar com a pont entre dos informacions complementàries.
Per tant, no la bem com una eina angoixant ni incòmoda, sinó com un estri molt útil si s'utilitza amb sentit pràctic i de forma responsable.