Casal de Sant Roc, visita a un centre socioeducatiu

El casal de Sant Roc es troba ubicat en una zona un tant conflictiva de la ciutat de Barcelona, ja que hi ha un nombre molt elevat d’immigració i s’ha de fer un treball d’adaptació molt gran.

Pel que fa al barri, va néixer com a tal el 1962, any que es van concentrar moltes persones en aquella zona, la gran majoria d’ètnia gitana, per la destrucció de les seves antigues cases a causa de diferents riuades. A aquesta població traslladada, pobre i desfavorida, la van ubicar en uns barracons anomenats: els barracons grisos, que estàven en condicions lamentables. A causa d’aquesta adaptació basada en la pobresa, el barri ha anat creixent amb una població desfavorida i amb un ambient basat en la dolenta construcció dels edificis i de les obres públiques.
Per intentar millorar la situació del barri, s’han creat diversos espais socials, i s’han dut a terme obres de remodelació del barri com la construcció: d’un ambulatori, un mercat, una biblioteca, un centre cívic, un ajuntament, una residencia per malalts físics i una associació de drogodependent.

No obstant, a causa de la gran immigració de paquistanesos, xinesos, indis, sud-americans, islamistes... , juntament amb el gran problema de les drogues que assetja el barri, s’ha hagut de buscar noves ajudes i crear noves associacions.

La principal associació d’ajuda és l’Ateneu de Sant Roc, que és una fundació amb només vuit persones contractades però amb més de 400 voluntaris. Allà es realitzen diverses activitats, l’horari d'activitats és:

- Els matins, a partir de les 9:00, es realitza una formació global destinada a les dones gitanes, i un taller matern infantil que serveix per ajudar a les mares adolescents a cuidar els seus nadons. Durant els matins també es produeix un servei de ludoteca per la comunitat.
- Pel que fa a la tarda, es realitzen diferents tallers destinats a les dones. A partir de les 17:00, es torna un centre obert per tothom, realitzant diverses activitats destinades a ajudar als nens més desfavorits a adquirir uns bons hàbits alimentaris a partir de la realització de diversos tallers.
- Pel que fa al vespre, a partir de les 20:00 van diversos voluntaris que ajuden a dutxar als nens i nenes, ja que hi ha molts que no tenen agua potable o calenta a casa.
- Els divendres, es realitzen diversos esplais, colònies i casals.

Per tant, aquesta iniciativa està destinada a ajudar a la població més desfavorida i marginal, i a crear un treball de xarxes que pot ser molt útil per el creixement positiu d’aquesta població.

Al nostre grup vam poder visitar l’ institut d’Eugeni d’Ors, on ens van explicar tota la informació del centre d’ajuda, i vam poder visitar l’Ateneu. Cal dir que era un edifici que gaudia d’unes bones instal·lacions i d’una gran quantitat d’activitats lúdiques com: un taller de ceràmica, un escalextric gegant, una sala plena de jocs de taula o una sala plena de jocs i disfresses. Per tant, era un centre que barrejava aules d’estudi, ja que també s’impartien classes de català, castellà i àrab amb aules de joc.

Després de visitar l’Ateneu vam anar a passejar pel barri atès que és al carrer on es veu realment la situació de la gent. Em va cridar l’atenció la gran expectació que creàvem al carrer, ja que fins i tot ens van arribar escridassar perquè ens anéssim del barri. No obstant, es podia veure com un barri que cada cop s’intenta millorar més a nivell urbanístic, fet que potser facilita la completa inserció d’aquests habitants a la resta societat més benestant.

Sincerament, va ser una experiència molt positiva, ja que ens vam poder apropar a una població submergida dintre la gran potencia barcelonina, descobrint que encara hi ha molta gent que viu en condicions que deixen moltes coses que desitjar. Així que, vaig poder comprovar per mi mateixa que els mestres i educadors socials juguen un paper molt important per la integració de la societat, ja que l’educació és la clau perquè tothom sigui una mica més igual.