Amistat... potser una de les paraules més preuades de la humanitat. Què és un amic?
La pregunta que m’he fet mil cops, sense trobar en cap moment una definició exacta, sense tindré la certesa de quins són els límits d’una amistat, i potser sense entendre del tot el significat emocional que això comporta. Jo podria resumir l’amistat amb cinc lletres, i sí, potser és una mica utòpic o qui sap..., massa il•lús concentrar una definició tan extracta en un sol nom, M A R T A. Per mi ella és amistat. Per mi l’amic de veritat es troba a l’interior de les persones com ella.
Per mi la seva serenitat i confiança és amistat, per mi ella és la definició més exacte.
Un amic no és aquell que et deixa al mig de molta gent per la por al que diran, sinó que t’acompanya fins al final. Amic és aquell qui somriu amb tu, i també et deixa plorar. Amic és qui no et jutja, sinó que accepta les condicions de la teva persona. Amic és aquell en qui recolzar-se quan tot al teu voltant cau en un abisme. Amic és qui amb una mirada ja t’està dient el que pensa. Amic és aquell amb el qual el silenci és melodia harmoniosa. Amic és qui et diu: Això no està bé.
A la vida, pots trobar-te moltes persones que diran ser amics teus però ho seran només de paraula, unes altres que amb un petit gest marcaran de manera rellevant la teva existència, i moltes que seran part del camí, que no tindran rellevància. Però si trobes només una sola persona que pugui considerar- se amic, amb totes les virtuts que té implícites aquesta paraula, ja podràs dir que la teva existència no haura estat en va.
La pregunta que m’he fet mil cops, sense trobar en cap moment una definició exacta, sense tindré la certesa de quins són els límits d’una amistat, i potser sense entendre del tot el significat emocional que això comporta. Jo podria resumir l’amistat amb cinc lletres, i sí, potser és una mica utòpic o qui sap..., massa il•lús concentrar una definició tan extracta en un sol nom, M A R T A. Per mi ella és amistat. Per mi l’amic de veritat es troba a l’interior de les persones com ella.
Per mi la seva serenitat i confiança és amistat, per mi ella és la definició més exacte.
Un amic no és aquell que et deixa al mig de molta gent per la por al que diran, sinó que t’acompanya fins al final. Amic és aquell qui somriu amb tu, i també et deixa plorar. Amic és qui no et jutja, sinó que accepta les condicions de la teva persona. Amic és aquell en qui recolzar-se quan tot al teu voltant cau en un abisme. Amic és qui amb una mirada ja t’està dient el que pensa. Amic és aquell amb el qual el silenci és melodia harmoniosa. Amic és qui et diu: Això no està bé.
A la vida, pots trobar-te moltes persones que diran ser amics teus però ho seran només de paraula, unes altres que amb un petit gest marcaran de manera rellevant la teva existència, i moltes que seran part del camí, que no tindran rellevància. Però si trobes només una sola persona que pugui considerar- se amic, amb totes les virtuts que té implícites aquesta paraula, ja podràs dir que la teva existència no haura estat en va.
Ei no se com he arribat al teu blog, pero m'ha agradat aquesta entrada. 10/10.
ResponElimina