Concert de Santa Cecília

El passat dia 27 de Novembre del 2009 es va realitzar a la facultat Blanquerna, de la institució Ramon Llull, el concert de Santa Cecília.
Aquest va ser una clara mostra de talent i de bona organització. Tot estava preparat davant d'aquesta cita; des del detall vermell que duien els protagonistes, fins a la presentació i les actuacions. No va ser només un espai lúdic on gaudir de bona música, i perquè negar-ho de bones veus, sinó que també va haver-hi lloc per l’amistat i l’empatia.

L’espectacle va començar amb un petit gest a la ironia, o potser a la sublimitat d’un compositor anomenat John Peig que va emmudir al públic amb el seu concert mut, un monument a la música més pura.

I sense seguir l’ordre lògic del festival, sinó basant-nos en l’efecte envellidor d’aquest, podem recalcar la innocència de l’espontaneïtat. Ja que quant la presentadora va demanar entre el públic de primer de grau un voluntari va aparèixer una noia amb un somriure tímid i una mirada nerviosa i amb la subtilesa de l’enigma resolt, va representar, de manera emotiva i amb tocs de brillantor, la cançó Hero de Maria Carey.

Però aquesta no va ser l’única veu que es va fer escoltar sinó que altres alumnes de tercer van representar diversos temes, tant amb el suport d’instruments com amb el simple toc d’una guitarra, cançons que van fer aixecar al públic. Destacar la trompeta, aquella que sonava en els moments més alts de tota cançó harmonitzant una melodia màgica.

Els companys de segon també van ser partícips d’aquesta gran festa, entonant diversos ritmes que guiaven als espectadors a la pista de ball seguint l’aroma dels balls argentins que evoca la cançó Liver tango.

La cloenda del concert va estar marcada per una música de fons molt especial; els companys de tercer van entonar cançons com Amigos para siempre, Ain’t no montain high enough o No dudaría a l’hora que de fons passaven, de manera successiva, fotografies de tots aquests companys que marxen.No obstant, l'última actuació va ser potser la més especial; una bola del món gegant ballava al ritme d'un present que de manera imminent esdevindrà passat.