Diari de seminari X

Durant aquesta setmana vam tindre dues sessions de seminari. La primera va estar destinada a diferents activitats. Per una part la Lorena Padilla i la Judit Carrique ens van exposar la descripció de la seva noticia, anomenada La implicació dels ordinadors a l’aula. Per poder aprofundir millor en la notícia ens la van explicar des de diferents punts de vista:

- Per una part ens van exposar uns mites envers la inserció de les TIC a l’aula
- També ens van donar diferents punts de vista dels professors (llibres envers noves tecnologies)
- Per últim, ens van mostrar quina era l’opinió dels alumnes (augment de notes, motivació i menys dubtes a casa)

L’exposició ens va fer reflexionar a tots sobre el nou món digital, i ens va fer pensar sobre lla necessitat d’alfabetitzar als infants en les tecnologies digitals.

L’Alba Estragué i la Elena , van realitzar una segona exposició que tractava sobre el fet de que l’escola obrirà al març si els pares hi munten activitats. Ens van resumir la noticia basant-se en els punts principals- com a referent les activitats i suports que realitzarà la conselleria general- i ens van oferir una opino personal que criticava alguns aspectes del fet que exposava la notícia- com que hi haguessin pocs ajuts -.

Després de veure aquestes dues exposicions, el tutor de seminari ens va donar unes petites recomanacions, que són les següents:

- No s’havia de llegir la noticia, sinó recalcar els aspectes
- S’havia de realitzar un Power Point tenint en compte els detalls
- S’havia de gaudir d’una bona posició al explicar la notícia
- S’havia d’oferir una bona opinió personal
- I s’havia de explicar la noticia ordenant correctament les idees

Per finalitzar la classe, vam parlar sobre el treball basat en el llibre Elogi de la feblesa, d’Alexandre Jollien. Vam parlar sobre temes com la normalitat o l’amistat, dient la nostra opinió i comparant-la amb la de l’autor. Personalment, un del temes que més m’ha fet reaccionar ha estat el concepte de normalitat. Que vol dir que algú sigui normal?, qui posa el límit entre normal i anormal? Jo no vull ser com tothom, vull ser diferent, són anormal?. Després de donar-li moltes voltes, a vegades en forma de cercle, vaig arribar a la conclusió de que ningú és perfecte, per tant, tot és anormal, és a dir, tothom és anormalment únic.

Pel que fa a la classe de divendres, la meva companya Norma i jo vam exposar la nostra notícia d’educació. Vam tractar un tema relacionat amb un aspecte que vol promoure la nova Llei d’Educació, i que consisteix en donar accés a un Batxillerat d’un sol any a partir de Formació Professional. Hem tractat la noticia des de diferents àmbits i punts de vista: hem realitzat una explicació objectiva, després un aprofundiment basat en els pros i contres que hem trobat, i per últim hem aportat la nostra opinió.

Després d’aquesta petita sessió de seminari, d’una durada d’uns quinze minuts, hem anat a veure una conferència que l’Alexandre Jollien, autor del llibre Elogi de la feblesa, va realitzar a Blanquerna va uns cinc anys. Hem va cridar l’atenció el fet de l’expectativa i l’ interès que ha creat una definició potser una mica extracta: el concepte de normalitat. Per Jollien normal és allò que la societat qualifica com a tal...però la normalitat comporta la ètica? Sincerament opino que el significat de normalitat és un fet un tant erroni, ja que no hauria de ser normal allò que tothom fa, sinó allò que és coherent. Per posar un exemple, l’Alexandre no era normal altrament dit “anormal” perquè patia una malaltia, però no hauria de ser molt més normal estar malalt que robar una botiga? estereotips i covardia, sempre les mateixes excuses.