Durant l’última classe de Comunicació oral, escrita i digital vam realitzar diferents activitats. Al començar la classe la Lluïsa ens va fer un petit recordatori sobre com es realitzaven els debats i com havíem d’enfocar-los. Després d’aquesta petita introducció vam prosseguir amb la recitació de fragments literaris, l’ordre de les exposicions va ser el següent:
- L’ Oscar Valverde que va explicar un conte
- L’Edu Santos que va recitar un poema de Miquel Martí i Pol
- El Toni Martínez que va recitar un poema de Joan Maragall
- La Laura Sánchez que va explicar la llegenda del monstre de Banyoles
- L’Elena San José que va explicar un conte
- La Cristina San Salvador que va recitar un poema de Constantí Cavafy
- La Laura Sendín que va explicar un conte
- La Mireia Toro que va exposar un fragment de Mirall Trencat
- La Norma Augusto que va recitar un poema de Sant Andrés Estalles
- La Cristina Valera que va explicar una rondalla
- El Martí Villegas que va recitar un fragment dels pastorets
- L’Elena Vall que va recitar una poesia de Salvador Espriu
- La Blanca Vivet que va explicar una rondalla
Al acabar d’exposar els textos literaris vam passar a escoltar el primer debat realitzat per estudiants del curs. El primer grup en debatre va ser el compost per: Carles Costa, Àngel Carillo, Pere Musoll, Oscar Valverde, Esteve Clop, Marc Pérez, Macià Begur, Marta, Alba, Eduard Santos i Javier Garcia. Van tractar el tema de L’escola Privada i van aportar arguments en contra i a favor.
Al acabar el primer debat hauria d’haver hagut un segon, però per falta de temps no va poder ser. Així que la Lluïsa va aprofitar els últims minuts de classe per explicar com s’havia de avaluar els debats, i per donar un full en el qual es podia llegir l’ordre de les exposicions del territori.
Reflexió
Crec que l’última sessió va ser molt útil per dos motius fonamentals: el primer es que vam poder observar com era un debat universitari en directe i com a conseqüència aprendre més sobre la correcta realització dels debats, i per un altre banda vam saber quin dia ens tocava exposar un dels treball més importants del semestre.
A part d’aquests dos punts, crec que les classes de Comunicació oral, escrita i digital en les què els alumnes reciten obres literàries aporten molt a cada persona de manera individual ja que la poesia és, com diuen, l’aliment de l’ànima.
Ampliació
Com a ampliació m’agradaria mostrar un dels poemes que més m’ha agradat, Itaca de Constantí Cavafy.
Itaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l’illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t’ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Ítacat’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.
II
Més lluny, heu d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l’avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu rovar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l’amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences
M’agradaria recalcar el fet de que Lluis Llach va fer una versió musical, anomenada Viatge a Itaca que mostraré a continuació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada