CIBERNÀRIUM

El cibernàrium de Barcelona és un centre que realitza un programa d’activitats informàtiques que tenen com a objectiu iniciar a les persones en el món digital. Té un model formatiu que funciona amb capsules de curta durada- de una a quatre hores- i que permet als usuaris crear un lliure itinerari de formació i una flexibilitat horària. El cibernàrium no pretén crear competència a les altres empreses d’ensenyament informàtic, sinó que és un suport a l’aprenentatge digital. Gaudeix d’un gran volum de participació, sobretot per la inserció de les noves tecnologies en l’àmbit laboral.

El cibernàrium treballa amb la web 2.0, que ofereix diferents serveis molt útils per trencar la fractura digital que s’està produint en la societat actual. Algunes de les seves característiques més rellevants són: l’especialització, els continguts que té, i el fet de ser la “ web de la gent”. Aquests sistema és útil a causa de la natura amplia d’Internet. Ja que Internet és un dels caos més grans que existeixen, ja que al seu una via d’informació tan gran la seva major virtut: tots es poden informar, esdevé també la part més negativa. És un aparell útil, però, que es basa en els fons Fundamentals i en la democratització.
Durant la conferència vam poder gaudir també d’una explicació sobre els diferents tipus d’escoles, aquesta són:

- L’escola filosòfica: Proposa filosofies de vida que comunica mitjançant la paraula. Dos dels màxims representants foren Plató i Sòcrates.
- Discurs automàtic: El practiquen les denominades “escoles del llibre”, les quals creuen que el saber està dictat per Déu. Fan les classes mitjançant la utilització del LLIBRE.
- Tallers de gremis: Tenen com a lema “aprenent fent”. És propi dels gremis i del magisteri. El mètode de treball és: els instruments, les tècniques, el treball i l’artesania.
- Escola burgesa: És pròpia d’una societat industrial, amb un número d’habitants massiu i pertanyent a una disciplina civil.
- Escola “reserva”: És pròpia de la societat de l’espectacle, dedicada al món del joc, de la imitació i de la docilitat. És basa en una cultura horitzontal.
- Les anomenades “fàbriques de coneixement”: Es tracta d’escoles burocràtiques, centralitzades, homogeneïtzadores, i potenciadora de la comunitat.

Hi ha dos tipus d’aprenentatge que ofereix l’escola: l’ anomenat instintiu espontani; curiós, espontani, empíric i intuïtiu i l’expert disciplinari; que es basa en una profunda comprensió d’una teoria.

També cal matisar que a l’escola no es pot aprendre tota la informació, que s’ha de trencar el mur que separa l’aula i la casa de l’Infant, que s’ha d’ensenyar també mitjançant un llenguatge audiovisual, que l’escola pot utilitzar els llibres en Red i no només els tradicionals, i que les escoles haurien de ser en Red i multilingües.