Síntesi de Gtic

Durant aquests semestre hem cursat l’assignatura de Gestió de la informació i TIC. Gràcies a aquesta assignatura he après moltes coses relacionades amb la informàtica i el món tecnològic que desconeixia. El que m’ha semblat més útil, al menys a nivell personal, ha estat aprendre a utilitzar diferents programes, ja que és aquesta part pràctica la que després s’utilitza en el món laboral. Per tant, programes com l’Audicity, el Slide Share o la mateixa utilització d’un bloc ha enriquit molt el meu procés d’alfabetització tecnològica. M’agradaria recalcar, potser amb un èmfasi especial, el programa Movie Maker, ja que abans de realitzar aquesta assignatura era totalment incapaç de realitzar cap mena de vídeo i ara, a poc a poc i amb pràctica, sóc molt més competent en aquest àmbit. Relacionat amb aquest món dels vídeos i Internet, desconegut i incert per mi, també puc dir que he aprés a utilitzar com a usuari registrat programes com el Youtube. A part de tot això, m’agradaria fer una menció especial a una sessió de l’assignatura que va estar dedicada a les metàfores relacionades amb programes educatius, ja que trobo molt útil que als futurs mestres els hi ensenyin com Internet pot ser una eina molt rica i estimulant per aprendre diferents conceptes o matèries.

Després de realitzar aquesta petita valoració personal, m’agradaria exposar quines són les dues activitats que més m’han motivat a l’hora de realitzar-les:

- La primera és l’anàlisi d’un anunci, ja que el que vaig elegir hem va motivar molt a l’hora de realitzar el seu anàlisi, per la seva temàtica i pels valors que transmetia.
- D’una altra banda, m’agradaria recalcar el Power Point que s’havia de pujar al Bloc en forma de presentació Slide Share, ja que li vaig dedicar al meu germà i el faig fer amb una tendresa especial

Diari de seminari XI

Avui explicaré les dues últimes sessions de seminari d’aquest semestre, val a dir que ha sigut un grup amb el qual hem parlat de molts temes diferents i hem encetat debats molt interessants, per això m’agradaria dir que m’enduc una experiència molt positiva d’aquest seminari.

Pel que fa a la primera sessió de la setmana, vam seguir amb les exposicions de les noticies. Va ser el torn del Marc Pérez i la Sara Garcia, que ens van parlar sobre la petició de diferents col·lectius de pares per treure les creus catòliques de les Esglésies públiques. Sincerament, crec que si un Estat és considerat laic, és a dir, que no professa cap religió concreta, com és el cas d’Itàlia, no hauria d’haver cap simbologia religiosa de cap tipus a les aules escolars de les escoles públiques ja que llavors s’estaria incomplint la Constitució. D’altra banda, esta el tema de la cultura, que també és un factor molt important, ja que la cultura majoritària en el país italià és la catòlica, per tant s’hauria de donar alguna alternativa als pares que volen educar els seus fills en aquesta ideologia, per això estan les escoles concertades que de manera completament correcta, des del meu punt de vista, reben subvencions i ajudes de l’Estat. Per tant, no es tracta de prohibir ni cohibir res, sinó de deixar que les Lleis es compleixin correctament, però tenint en compte la ètica tan cristiana com atea, musulmana, budista...

Després d’aquesta exposició van exposar la seva noticia l’Oscar Valverde i el Pere Musoll. El tema que van elegir tractava sobre si s’havia d’allargar l’educació fins als divuit anys o no. Personalment crec que si s’hauria d’allargar l’educació fins als divuit anys, ja que és intolerable que joves de quinze i setze anys tinguin com a màxima aspiració a la vida trobar un lloc divertit per sortir els divendres, dissabtes i diumenges, o renunciar a l’educació pel simple fet de resultar un tan avorrida. A quin nivell estem portant la cultura? Quina societat pretenem crear amb éssers que no troben en l’estudi l’elixir d’un futur? Els joves han de ser educats fins a la majoria d’edat, al menys elegiran qui volen ser sota la seva responsabilitat lleial.

Al acabar aquestes dues exposicions cada membre del seminari va explicar a quin centre cultural havia anat durant la setmana d’activitats extraordinàries, la meva explicació sobre el museu d’història es pot trobar en aquest enllaç.

L’última sessió de seminari del semestre va començar amb l’anàlisi de la noticia realitzada per l’Esteve Clop i el Carles Costa i que tractava sobre el canvi que es vol fer l’any que ve al calendari escolar. Personalment crec que seria bo un millor repartiment de les hores lectives i lúdiques, ja que els infants i joves de l’Estat espanyol tenen masses vacances a l’estiu i un segon trimestre massa llarg, per tant, una equiparació de les hores escolars seria bona.

L’última exposició educativa va ser la de la Núria Maldonado i la Mar Gascó, i tractava sobre les famílies que opten per educar els seus fills a casa, sincerament crec que els pares, sinó són mestres o professionals, no estan prou preparats per educar als fills, per tant és necessària l’escola tant per professionalitat com per sociabilitat.

Per últim, vam realitzar una petita festa amb amic invisible inclòs. Bon Nadal a tothom, i espero que tornem a coincidir en algun altre seminari.

Diari de seminari X

Durant aquesta setmana vam tindre dues sessions de seminari. La primera va estar destinada a diferents activitats. Per una part la Lorena Padilla i la Judit Carrique ens van exposar la descripció de la seva noticia, anomenada La implicació dels ordinadors a l’aula. Per poder aprofundir millor en la notícia ens la van explicar des de diferents punts de vista:

- Per una part ens van exposar uns mites envers la inserció de les TIC a l’aula
- També ens van donar diferents punts de vista dels professors (llibres envers noves tecnologies)
- Per últim, ens van mostrar quina era l’opinió dels alumnes (augment de notes, motivació i menys dubtes a casa)

L’exposició ens va fer reflexionar a tots sobre el nou món digital, i ens va fer pensar sobre lla necessitat d’alfabetitzar als infants en les tecnologies digitals.

L’Alba Estragué i la Elena , van realitzar una segona exposició que tractava sobre el fet de que l’escola obrirà al març si els pares hi munten activitats. Ens van resumir la noticia basant-se en els punts principals- com a referent les activitats i suports que realitzarà la conselleria general- i ens van oferir una opino personal que criticava alguns aspectes del fet que exposava la notícia- com que hi haguessin pocs ajuts -.

Després de veure aquestes dues exposicions, el tutor de seminari ens va donar unes petites recomanacions, que són les següents:

- No s’havia de llegir la noticia, sinó recalcar els aspectes
- S’havia de realitzar un Power Point tenint en compte els detalls
- S’havia de gaudir d’una bona posició al explicar la notícia
- S’havia d’oferir una bona opinió personal
- I s’havia de explicar la noticia ordenant correctament les idees

Per finalitzar la classe, vam parlar sobre el treball basat en el llibre Elogi de la feblesa, d’Alexandre Jollien. Vam parlar sobre temes com la normalitat o l’amistat, dient la nostra opinió i comparant-la amb la de l’autor. Personalment, un del temes que més m’ha fet reaccionar ha estat el concepte de normalitat. Que vol dir que algú sigui normal?, qui posa el límit entre normal i anormal? Jo no vull ser com tothom, vull ser diferent, són anormal?. Després de donar-li moltes voltes, a vegades en forma de cercle, vaig arribar a la conclusió de que ningú és perfecte, per tant, tot és anormal, és a dir, tothom és anormalment únic.

Pel que fa a la classe de divendres, la meva companya Norma i jo vam exposar la nostra notícia d’educació. Vam tractar un tema relacionat amb un aspecte que vol promoure la nova Llei d’Educació, i que consisteix en donar accés a un Batxillerat d’un sol any a partir de Formació Professional. Hem tractat la noticia des de diferents àmbits i punts de vista: hem realitzat una explicació objectiva, després un aprofundiment basat en els pros i contres que hem trobat, i per últim hem aportat la nostra opinió.

Després d’aquesta petita sessió de seminari, d’una durada d’uns quinze minuts, hem anat a veure una conferència que l’Alexandre Jollien, autor del llibre Elogi de la feblesa, va realitzar a Blanquerna va uns cinc anys. Hem va cridar l’atenció el fet de l’expectativa i l’ interès que ha creat una definició potser una mica extracta: el concepte de normalitat. Per Jollien normal és allò que la societat qualifica com a tal...però la normalitat comporta la ètica? Sincerament opino que el significat de normalitat és un fet un tant erroni, ja que no hauria de ser normal allò que tothom fa, sinó allò que és coherent. Per posar un exemple, l’Alexandre no era normal altrament dit “anormal” perquè patia una malaltia, però no hauria de ser molt més normal estar malalt que robar una botiga? estereotips i covardia, sempre les mateixes excuses.

Diari de seminari IX

Durant aquesta setmana em realitzat diverses activitats al seminari. A la primera sessió l’Oscar Valverde i el Pere Musoll van realitzar l’exposició de l’actualitat educativa. Ens van parlar d’una noticia relacionada amb els crucifixos a les aules de les escoles laiques, ja que hi ha molts pares d’alumnes que estan fent una campanya perquè es retirin de les classes. A la classe vam poder observar com es produïa un debat amb opinions encarades, resumit en: cultura i tradició envers democràcia i constitució.

Pel que fa a la meva opino, crec que en un Estat considerat laic, les escoles públiques no han de manifestar cap símbol de cap religió a les aules, ja que s’estaria contradient a la Constitució.

Pel que fa a la segona sessió de la setmana, vam posar en comú els apunts que havíem après durant la conferència de l’Eulàlia Bosch, de la qual hi ha un breu resum en aquest bloc. El tutor de seminari va escanejar els apunts de cada membre del grup i els va mostrar per veure i reflexionar sobre la presa d’apunts, activitat fonamental en l’etapa universitària. A partir de l’anàlisi dels diversos apunts vam arribar a diverses conclusions: s’ha d’aprendre a recalcar les paraules importants, s’ha de saber realitzar una petita opino personal en els propis apunts, s’han de prendre els apunts de manera que després es puguin re interpretar per la persona que els a pres, i s’ha de saber diferenciar les idees principals de les secundàries.

Durant aquesta classe vam poder observar com cadascú realitza la presa d’apunts de maneres molt diverses, ja que uns escriuen llargs textos, i altres ho fan mitjançant esquemes.
Personalment, a mi em sembla molt més fàcil, a més de més dinàmic, prendre els apunts de manera esquemàtica i recalcant les idees principals mitjançant un símbol específic o el subratllat.

Casal de Sant Roc, visita a un centre socioeducatiu

El casal de Sant Roc es troba ubicat en una zona un tant conflictiva de la ciutat de Barcelona, ja que hi ha un nombre molt elevat d’immigració i s’ha de fer un treball d’adaptació molt gran.

Pel que fa al barri, va néixer com a tal el 1962, any que es van concentrar moltes persones en aquella zona, la gran majoria d’ètnia gitana, per la destrucció de les seves antigues cases a causa de diferents riuades. A aquesta població traslladada, pobre i desfavorida, la van ubicar en uns barracons anomenats: els barracons grisos, que estàven en condicions lamentables. A causa d’aquesta adaptació basada en la pobresa, el barri ha anat creixent amb una població desfavorida i amb un ambient basat en la dolenta construcció dels edificis i de les obres públiques.
Per intentar millorar la situació del barri, s’han creat diversos espais socials, i s’han dut a terme obres de remodelació del barri com la construcció: d’un ambulatori, un mercat, una biblioteca, un centre cívic, un ajuntament, una residencia per malalts físics i una associació de drogodependent.

No obstant, a causa de la gran immigració de paquistanesos, xinesos, indis, sud-americans, islamistes... , juntament amb el gran problema de les drogues que assetja el barri, s’ha hagut de buscar noves ajudes i crear noves associacions.

La principal associació d’ajuda és l’Ateneu de Sant Roc, que és una fundació amb només vuit persones contractades però amb més de 400 voluntaris. Allà es realitzen diverses activitats, l’horari d'activitats és:

- Els matins, a partir de les 9:00, es realitza una formació global destinada a les dones gitanes, i un taller matern infantil que serveix per ajudar a les mares adolescents a cuidar els seus nadons. Durant els matins també es produeix un servei de ludoteca per la comunitat.
- Pel que fa a la tarda, es realitzen diferents tallers destinats a les dones. A partir de les 17:00, es torna un centre obert per tothom, realitzant diverses activitats destinades a ajudar als nens més desfavorits a adquirir uns bons hàbits alimentaris a partir de la realització de diversos tallers.
- Pel que fa al vespre, a partir de les 20:00 van diversos voluntaris que ajuden a dutxar als nens i nenes, ja que hi ha molts que no tenen agua potable o calenta a casa.
- Els divendres, es realitzen diversos esplais, colònies i casals.

Per tant, aquesta iniciativa està destinada a ajudar a la població més desfavorida i marginal, i a crear un treball de xarxes que pot ser molt útil per el creixement positiu d’aquesta població.

Al nostre grup vam poder visitar l’ institut d’Eugeni d’Ors, on ens van explicar tota la informació del centre d’ajuda, i vam poder visitar l’Ateneu. Cal dir que era un edifici que gaudia d’unes bones instal·lacions i d’una gran quantitat d’activitats lúdiques com: un taller de ceràmica, un escalextric gegant, una sala plena de jocs de taula o una sala plena de jocs i disfresses. Per tant, era un centre que barrejava aules d’estudi, ja que també s’impartien classes de català, castellà i àrab amb aules de joc.

Després de visitar l’Ateneu vam anar a passejar pel barri atès que és al carrer on es veu realment la situació de la gent. Em va cridar l’atenció la gran expectació que creàvem al carrer, ja que fins i tot ens van arribar escridassar perquè ens anéssim del barri. No obstant, es podia veure com un barri que cada cop s’intenta millorar més a nivell urbanístic, fet que potser facilita la completa inserció d’aquests habitants a la resta societat més benestant.

Sincerament, va ser una experiència molt positiva, ja que ens vam poder apropar a una població submergida dintre la gran potencia barcelonina, descobrint que encara hi ha molta gent que viu en condicions que deixen moltes coses que desitjar. Així que, vaig poder comprovar per mi mateixa que els mestres i educadors socials juguen un paper molt important per la integració de la societat, ja que l’educació és la clau perquè tothom sigui una mica més igual.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL VIII

Descripció

Durant aquesta setmana hem tingut dues sessions de COED. Durant la primera classe de la
setmana vam continuar amb les exposicions del territori. Les parelles que van exposar van ser:

- La Núria Maldonado i la Mar Gascó que van explicar la festa Major de Premià de Mar, per facilitar l’explicació han fet servir vídeos extrets del youtube que mostraven actes de les festes de Premià-
- Les següents en exposar han estat la Lorena Padilla i la Eva Ladevesa, que ens han fet una explicació sobre Montcada i Reixac. Per realitzar l’exposició han preparat un Power Point que ens ubicava Moncada al mapa i ens exposava de manera esquemàtica les característiques més rellevants.
- La tercera parella en realitzar la seva exposició ha sigut la formada per l’Àngel Carillo i el Pere Musoll. Ells ens han fet una explicació sobre el turisme, la fauna i els esports que es realitzen a la Cerdanya.
- Per últim han exposat la Sara Garcia i la Paula Antonell. Recalcar el fet de que han exposat dos territoris a la vegada, Argentona i Mataró, fent petits matisos entre una població i una altra, i recalcant temes com les festes populars.

Durant la última sessió de COED vam continuar amb les exposicions orals, els membres de la classe que van llegir els seus fragments literaris van realitzar des de contes fins a poemes o fragments de llibres.

Al acabar les recitacions, hem començat amb els debats. El primer debat ha estat format tractat sobre l’educació obligatòria fins als 18 anys.
El segon debat ha estat el que havíem preparat les meves companyes i jo. Tractava sobre la inserció de les noves tecnologies a l’aula. Cada grup a donat els seus motius a favor i en contra d’aquest procés, utilitzant com a principals arguments: la motivació de l’alumne, el medi ambient i el fracàs escolar.


Reflexió

Personalment, crec que realitzar exposicions que ens mostrin diversos territoris pot ser molt enriquidor pel que fa a la cultura popular de cadascú, ja que hi ha moltes dades i curiositats pròpies de cada població que la majoria de gent que no pertany a aquell lloc concret desconeix. Per exemple, al meu poble, Sant Andreu de Palomar, es realitzen Els tres Tombs – que consisteix en que diversos genets donen tres voltes al poble- és una festa molt coneguda al barri, però en canvi hi ha persones que no saben que existeix una celebració amb aquestes característiques. A partir d’aquest exemple m’agradaria il·lustrar el fet de que hi ha moltes tradicions riques que es poden aprendre a partir d’aquests treballs.

Pel que fa a les exposicions literàries, segueixen sent molt enriquidores. M’agradaria recalcar el fet de que es recitin poemes de Lluís Llach, ja que jo també el considero un veritable poeta, un mestre de la llengua, tot i ser reconegut per la seva faceta de canta autor, per tant, crec que és una activitat que serveix a més a més de per enriquir la ment i l’ànima, per atorgar el preuat títol de poeta a qui se’l mereix.

Per últim, m’agradaria parlar de les emocions que he sentit al realitzar el debat. Al principi estava una mica nerviosa, repetint-me a mi mateixa que tot sortiria bé perquè havíem realitzat una bona preparació. Al ser la primera en introduir el tema, és a dir, la primera de totes en parlar havia de trencar el gel, fet que hem feia una mica de respecte. Al principi, durant les primeres paraules hem sentia insegura, però durant el transcurs del discurs vaig anar tranquil·litzant-me i agafant confiança. Al acabar la meva intervenció tot va ser més fàcil, ja que les meves companyes ho van fer bé.

Ampliació

Com a ampliació m’agradaria penjar al bloc la meva intervenció al debat, que al ser la introducció resumeix la postura que va prendre el meu grup: Digues si a la inserció de les TIC a l’aula!

El meu grup està format per l'Eva Ladevesa, la Lorena Padilla, la Judit Carrique, la Maria Garcia i jo, la capitana, Anna Llongueras. Nosaltres defensem la implantació de les TIC a l’aula, ja que compleixen un dels objectius que tot sistema educatiu reclama, aconsegueix motivar als alumnes, fet que provoca un efecte domino: la pujada de notes i el descens del fracàs escolar. Els alumnes troben en les noves tecnologies, protagonitzades a l’aula pels ordinadors portàtils i les pissarres digitals, un incentiu en el seu aprenentatge, una manera d’assimilar coneixements de forma més innovadora, de manera que provoca l’augment de l’atenció per la matèria tractada i com a conseqüència una primera assimilació dels continguts molt més prolifera. Aquest augment de les qualificacions també actua sobre la relació entre el professor que imparteix la classe, l’alumne i el centre educatiu, donat que aquests són els tres grans eixos de l’escola, i funcionen mitjançant la cooperació. Això és degut a que el mestre instrueix a l’alumne, el qual percep l'explicació d’una manera positiva gràcies, en part, a la metodologia dinàmica proporcionada per les TIC. Gràcies al resultat de tot aquest procés augmenta la mitja de l’escola com a institució col·lectiva.

Si analitzem la figura de l’alumne de manera específica, podem veure que el seu nivell de coneixements informàtics és més elevat si es fonamenta de manera constant des de la infantessa. Aquesta idea que a curt termini pot resultar un tant irrellevant, esdevé clau al cap d’un llarg període de temps, atès que el món actual basa la seva xarxa social i econòmica en el la tecnologia digital. Aquests joves alumnes creixeran i s’endinsaran en el món laboral, que funciona mitjançant la tecnologia, per tant esdevé una assignatura quasi obligatòria inculcar als nens i nenes una alfabetització i cultura digital molt rica, perquè en el futur esdevinguin coneixedors de la matèria tecnològica, al igual que ho pretenen ser de les llengües o les ciències.

Per un altre part està el tema del pes de la motxilla, els nostres Infants carregen amb motxilles que pesen al voltant d’un 35% el seu pes. Això vol dir que el 50% d’aquests nens i el 70% d’aquestes nenes tindran problemes d’esquena quan siguin grans. Tot aquest sobrepès és provocat, òbviament, per la gran quantitat de llibres que els alumnes duen a les motxilles, problema que també es solucionaria si se substituïssin tota aquesta gran quantitat de llibres per un ordinador portàtil. Per tant, no només és tracta de millorar l’aspecte acadèmic dels alumnes, sinó de millorar la seva salut i assegurar-los un millor futur.

Què és un amic?

Amistat... potser una de les paraules més preuades de la humanitat. Què és un amic?
La pregunta que m’he fet mil cops, sense trobar en cap moment una definició exacta, sense tindré la certesa de quins són els límits d’una amistat, i potser sense entendre del tot el significat emocional que això comporta. Jo podria resumir l’amistat amb cinc lletres, i sí, potser és una mica utòpic o qui sap..., massa il•lús concentrar una definició tan extracta en un sol nom, M A R T A. Per mi ella és amistat. Per mi l’amic de veritat es troba a l’interior de les persones com ella.
Per mi la seva serenitat i confiança és amistat, per mi ella és la definició més exacte.

Un amic no és aquell que et deixa al mig de molta gent per la por al que diran, sinó que t’acompanya fins al final. Amic és aquell qui somriu amb tu, i també et deixa plorar. Amic és qui no et jutja, sinó que accepta les condicions de la teva persona. Amic és aquell en qui recolzar-se quan tot al teu voltant cau en un abisme. Amic és qui amb una mirada ja t’està dient el que pensa. Amic és aquell amb el qual el silenci és melodia harmoniosa. Amic és qui et diu: Això no està bé.

A la vida, pots trobar-te moltes persones que diran ser amics teus però ho seran només de paraula, unes altres que amb un petit gest marcaran de manera rellevant la teva existència, i moltes que seran part del camí, que no tindran rellevància. Però si trobes només una sola persona que pugui considerar- se amic, amb totes les virtuts que té implícites aquesta paraula, ja podràs dir que la teva existència no haura estat en va.