dimarts, 20 d’octubre de 2009

Professor que m'ha marcat

Si començo a pensar en tots els professors que he tingut durant la meva etapa escolar em trobo davant d'una fauna caòtica, un seguit de perones amb personalitats molt diferents i amb visions de com s'han de fer les coses que acaronen els extrems.
En el repertori hi ha desde el típic professor simpàtic fins el que creia que una bona disciplina i una mirada seria eren el millor mètode.
Però a part de tot això, i de tot aquet ventall de possibilitats per escollir, jo em quedo amb una sola mestre. I confeso que no m'ha marcat per ser la que més bona nota em posava, o la que més somriures em provocava, no, tot el contrari.

El primer cop que la vaig escoltar parlar vaig sentir por, el segon desolació i el tercer volia canviar d'escola. El seu to i les seves paraules provocaven un respecte tan solemne que no em creia capaç d'enfrentar-me a ell. Però ja se sap, les primeres impressions pecan moltes vegades d'errònies.
Aquesta professora em va ensenyar com les coses ben fetes tenen recompensa i com els errors han de ser càstigats. Va definir amb el seu comportament la paraula igualtat, ja que no puntuava ni per expedient acadèmic ni per " fama estudiantil" sinò per l'autosuperació. La seva classe era la mostra més pura de democràcia; ajudant tothom, treballant tothom. Sabia com fer que un alumne es sentis valorat i útil.

Ella m'ha marcat tan pel seu caràcter fort, sincer i a la vegada seriós i competent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada