Ella es diu Eva. La vaig conèixer en mig d’unes escales que em duien a un lloc desconegut. Ella anava amb la carpeta a les mans i la mirada nerviosa. Ella es una companya i molt més que això, és una amiga. No fa gaire que ens coneixem, però sempre es divertit anar descobrint a poc a poc com és una persona: les seves aficions, els seus mèrits i fins i tot les petites manies. Amb ella es pot riure, riure i riure,i la veritat es que resulta fins i tot còmic veure’ns parlar. Ella és una noia llesta, treballadora i aplicada. Ella és la persona que m’explica petits secrets i m’envia SMS acabant amb petonets. Ella em mira i em diu hola amb els seus ulls marrons, expressius i dolços. Ella és la que em fa petits favors i la que m’ensenya grans imatges. A ella li dec anar tranqui-la a la universitat, sabent que hi haurà algú a qui dir-li cada matí: No puc amb aquesta pujada. Ella es una noia amb la que tinc molta connexió, i que cada dia em demostra la seva cordialitat i el seu saber estar. Ella em va demostrant poc a poc, i dia a dia, que tot és més fàcil quan hi ha algú al costat a qui li puguis dir tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada