Anàlisi d'un anunci

· 1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)
· 2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.
· 3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten
· 4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...
· 5. Valoració personal de l'anunci

1. L’anunci que he escollit té una gran dosi d’emotivitat, ja que tracta el tema dels nens amb càncer. Al començament no se sap ben be cap a quina direcció anirà destinat el missatge de l’anunci, i fins i tot espanta veure com una nena, petita i sola a casa, es talla els cabells. Quan arriben a casa als seus pares i el germà de la petita llavors es capta tot el missatge de cop. Es pot veure com el germà de la nena, malalt de càncer, està calb a causa segurament de la quimioteràpia, i la germana petita li dóna l’únic que té, el seu cabell. Tota l’emoció és veu resumida en al frase final: “No te pedimos más de lo que puedas dar”. Per tant la historia que realment vol transmetre l’anunci és que tothom ha de posar el seu gra de sorra contra el càncer infantil, poc o molt, tot és vàlid.

2. L’anunci té una música molt emotiva, una melodia suau amb una vessant trista però a la vegada victoriosa. Vol transmetre serenitat, profunditat, pau, amor i potser fins i tot esperança. Tot l’anunci esta envoltat d’una espècie d’aura, amb unes tonalitats apagades de colors blau i verd principalment, excepte la gorra vermella del nen. Per tant, tan la música com la imatge volen recrear un ambient d’harmonia i innocència. Pel que fa a l’enquadrament és molt personal, ja que la càmera no capta una imatge general, sinó petits detalls com són: el cabell de la nena caient-li als peus, com la petita s’acarona el cabell, com va a buscar les tisores o el seu somriure final. Per tant, no permet captar un plànol general, sinó endinsar-se en els petits detalls i mostrar a l’espectador la situació des de la mirada d’un nen petit, és a dir, de forma innocent. El ritme acompanya al missatge que és vol transmetre, primer lent, quan la nena és talla el cabell més accelerat, i finalment quan l’espectador capta el missatge acaba en una espècie d’eufòria moderada.

3. En l’anunci ens podem trobar quatre personatges- tot i que realment hi ha tres característics perquè els pares formarien un sol bloc -, ells són:

- La nena petita, que és la que vol ajudar al seu germà i li dóna l’únic que pot oferir-li, el seu propi cabell. És un símbol que representa a la persona que ajuda als nens amb càncer, i té un missatge molt clar: tothom, sigui pobre o ric, pot col·laborar.
- El germà de la nena, representa la persona amb càncer i la felicitat al rebre una ajuda. Transmet una filosofia de superació.
- Els pares dels nens, que representen els familiars amb un nen amb càncer, símbol de patiment i auto superació a la vegada.

4. Només hi ha un missatge verbal en tot l’anunci: “ No te pedimos más de lo que puedas dar”. No obstant, aquesta petita frase serveix de reflexió i de síntesi de tot l’anunci, ja que és un final excel·lent per tot el que s’intenta transmetre anteriorment.

5. Em sembla que aquest és un dels millors anuncis que he vist. I no només perquè el missatge sigui explicat de manera sobèrvia, sino perquè realment fa reflexionar a l'espectador sobre si no fer res al respecte és suficient. Fa replantegar-se la situació dels nens malalt i les poques ajudes que reben. És un anunci que evoca a la solidaritat i esperança.

Esquema amb CMAP TOOLS

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL III

Descripció

En les últimes sessions de COED la Lluïsa ens ha tornat a explicar com han de ser les explicacions que pengem al bloc sobre l’assignatura. A mi personalment aquest repàs m’ha anat molt bé, ja que me he conscienciat del que significa el bloc per l’assignatura. La Lluïsa ens ha explicat que el bloc de COED ha de contenir tres apartats ben definits: descripció, reflexió i aprofundiment. També ens ha aclarit que el bloc serveix per deixar constància de tot el que succeeix durant la setmana.

A part d’això ens ha llegit un poema anomenat Paletes de Miquel Martí i Pol, una poesia per reflexionar sobre la vida i feina d’aquests homes anomenats obrers.

No obstant, em dedicat la classe quasi exclusivament a veure un vídeo sobre un Debat de la Lliga universitària, on es podia veure una final entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, el tema que debatien era l’habitatge i els joves. Hem fet aquest visionat perquè properament, en grups de deu persones –cinc contra cinc- haurem de protagonitzar a la classe un debat sobre el tema que escollim.
Per acabar la classe, la Lluïsa ens ha entregat unes fotocopies que expliquen el manual de participació d’aquesta Lliga de debat Universitària promoguda per la Xarxa Vives d’Universitats.



Aprofundiment

Com ha aprofundiment d’aquesta sessió he decidit entrar a la pagina web de la Xarxa Vicent Vives i informar-me de totes les lligues de debat realitzades fins al moment.

- La primera Lliga de Debat Universitari va tindré lloc a la Universitat Ramon Llull del 9 al 13 de març de l’any 2005. El tema de la final- disputada entre la Universitat Ramon Llull i la Universitat de València- era: “ Els diners fan la felicitat?”.

Vídeo de la final

Vídeo del veredicte

- La segona Lliga de Debat Universitari va tindré lloc a la Universitat Internacional de Catalunya del 5 al 8 d’abril del 2006. El tema de la final- disputada entre la Universitat de Barcelona i la Universitat d’Alacant- era: “La seguretat justifica qualsevol limitació de la llibertat?”.

Vídeo íntegre de la final i el veredicte


- La tercera Lliga de Debat Universitari va tindré lloc a la Universitat Miguel Hernández d’Elx del 25 al 28 d’abril de l’any 2007. El tema de la final- disputada entre la Universitat d’Alacant i la Universitat de Lleida- era: “Som presoners de la publicitat?”.

Vídeo íntegre de la final i veredicte


- La quarta Lliga de Debat Universitari va tindré lloc a la Universitat de les Illes Balears del 23 al 26 d’abril de l’any 2008. El tema de la final- disputada entre la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona- era: “Es poden mantenir les condicions actuals d’accés a l’habitatge?”.

Vídeo íntegre de la final i veredicte

- La cinquena Lliga de Debat Universitari va tindré lloc a la Universitat d’Alacant del 25 al 28 de març de l’any 2009. El tema de la final- disputada entre la Universitat de Lleida i la Universitat Ramon Llull- era: “La globalització aporta millores substancials en la qualitat de vida de les persones?”.

Vídeo íntegre de la final i veredicte



Reflexió

Crec que aquestes sessions de COED han estat molt útils ja que m’han ajudat a reflexionar sobre la importància que té el bloc i que mitjançant el seu ús correcte pot servir per practicar la pròpia llengua.

Pel que fa als vídeos de les lligues de debat han estat molt útils, ja que abans de veure’ls no tenia massa clar com s’havia de fer un debat ben fet. Crec que és un referent molt important i una pausa obligatòria a seguir a l’hora de realitzar el nostre propi debat a la classe. M’he donat compte que molts dels participants seguien pautes d’un llibre que estem llegint anomenat com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Per tant, crec que a partir de la classe d’avui i de l’estudi de les tècniques que proposa el llibre, el meu grup podria realitzar un bon debat.

Presentació Power Point

Aqui deixo la meva prsentació de Slide Share, l'he fet sobre el meu germà perquè és una de les persones més importants de la meva vida.

slideshare

View more presentations or Upload your own.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL II

Descripció
Durant aquestes sessions de COED la Lluïsa ens va explicar característiques i tècniques de l’expressió oral i de l’expressió escrita. Pel que fa a l’expressió oral ens va parlar de la correcció fonètica, la fluïdesa a l’hora de parlar, les entonacions i pauses, la precisió del significat, l’absència de barbarismes, l’ús de frases fetes i refranys, la morfosintaxi genuïna i l’ús correcte dels verbs. Pel que fa a l’expressió escrita va profunditzar en la correcció ortogràfica, l’estructura del text, la puntuació i la cal·ligrafia i pulcritud.

En aquestes sessions la Lluïsa també ens va comentar que ja estaven corregides les proves de nivell de la llengua catalana, i que els resultats no havien estat del tot bé. Als que havien suspès els recomanava un suport extra, com els cursos que imparteix la mateixa universitat. De totes formes, al final del segon semestre haurem de sotmetre’ns tots a un altre prova de nivell, amb la que ens jugarem la nota de l’assignatura.

Durant aquestes classes també vam realitzat per parelles un exercici que ens va proposar la Lluïsa, el de parlar sobre les rondalles i les llegendes. Les preguntes que havíem de contestar eren les següents:
- Teniu algun llibre sobre rondalles?
- Sabeu d’algun autor que s’hagi dedicat a recollir-les?
- Diferencia rondalla llegenda
- Coneixeu alguna llegenda vinculada al vostre territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?

Jo vaig realitzar l’exercici amb la meva companya Judit i vam arribar a la conclusió de que les persones no tenim gaire informació sobre les rondalles, ja que cap de les dues teníem cap llibre de rondalles ni coneixíem cap autor. El que si vam saber és la diferencia entre la rondalla ( conte popular que amaga una conclusió) i la llegenda( narració de fets històrics amb tocs imaginaris). A la penúltima pregunta vam respondre la llegenda de Sant Jordi, vinculada a Catalunya però, en canvi, no coneixiem cap llegenda urbana.


Aprofundiment

A l’apartar d'aprofundiment m’agradaria contestar les preguntes que a la classe no vaig poder per manca d’informació.

Pel que fa als llibres de rondalles, alguns que podem trobar al mercat són els següents: Aplec de rondalles de Valeri Serrà i Voldú; Conte contat: rondalles populars de la costera de Martínez Martínez i Josep Vicents; Millors rondalles catalanes de Joan Amades; o Rondalles de la Ribera de Enric Ramiro.

Tot i que ni jo ni la meva companya vam saber respondre a la segona pregunta ( autors que s’hagin dedicat a recollir rondalles) a la classe els companys van dir dos noms: Pep Coll, i Joan Amades.

Pel que fa a la tercera pregunta, i tot i ser una de les que millor he sabut contestar, he tingut la curiositat de consultar l’Enciclopèdia de la Llengua Catalana per veure quines eren les definicions exactes, el resultat ha estat el següent:
Llegenda: Narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d'elements imaginatius.
Rondalla: Narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants.

Pel que fa a la quarta pregunta – llegenda vinculada al territori- jo vaig contestar la llegenda de Sant Jordi perquè em va semblar que tenia un gran significat dins la cultura catalana ja que es com una especia d’oda a l’amor des d’un punt de vista propi.

Pel que fa a la ultima pregunta, m’agradaria deixar un enllaç on es poden llegir unes quantes llegendes urbanes. Són llegendes que envia la gent a la Televisió de Catalunya, per això em sembla interessant que tothom pugui llegir-les i compartir-les.

Reflexió

Crec que aquestes classes de COED han estat molt útils per diverses raons. Una és el fet de poder repassar diferents aspectes de la llengua catalana i de la seva gramàtica, ja que som molts que necessitem unes pautes per entendre bé la llengua oral i escrita. Com ha dit la Lluïsa molta gent necessitem un suport extra de català, i reflexionant crec que en el meu cas necessito fer molts dictats per millorar la ortografia i escriure de forma més pausada perquè l’escriptura resulti més clara i entenedora.

Un altre aspecte que m’ha semblat interessant d’aquestes sessions ha estat el fet de recalcar la cultura popular mitjançant les llegendes i les rondalles. Sóc de la opinió que moltes vegades la gent oblida que darrera de tota llengua hi ha una cultura oral, que s’ha transmet de generació en generació, i que, actualment, s’està perdent. Crec que és bo que sobretot nosaltres, els futurs mestres, coneguem aquesta cultura oral tan antiga, ja que al treballar amb nens, la base de la societat, podrem torna a inculcar aquesta cultura tan rica. Per tant, m’ha agradat recordar que hi ha moltes llegendes i rondalles perdudes que volen, i deuen, ser descobertes.

Professor que m'ha marcat

Si començo a pensar en tots els professors que he tingut durant la meva etapa escolar em trobo davant d'una fauna caòtica, un seguit de perones amb personalitats molt diferents i amb visions de com s'han de fer les coses que acaronen els extrems.
En el repertori hi ha desde el típic professor simpàtic fins el que creia que una bona disciplina i una mirada seria eren el millor mètode.
Però a part de tot això, i de tot aquet ventall de possibilitats per escollir, jo em quedo amb una sola mestre. I confeso que no m'ha marcat per ser la que més bona nota em posava, o la que més somriures em provocava, no, tot el contrari.

El primer cop que la vaig escoltar parlar vaig sentir por, el segon desolació i el tercer volia canviar d'escola. El seu to i les seves paraules provocaven un respecte tan solemne que no em creia capaç d'enfrentar-me a ell. Però ja se sap, les primeres impressions pecan moltes vegades d'errònies.
Aquesta professora em va ensenyar com les coses ben fetes tenen recompensa i com els errors han de ser càstigats. Va definir amb el seu comportament la paraula igualtat, ja que no puntuava ni per expedient acadèmic ni per " fama estudiantil" sinò per l'autosuperació. La seva classe era la mostra més pura de democràcia; ajudant tothom, treballant tothom. Sabia com fer que un alumne es sentis valorat i útil.

Ella m'ha marcat tan pel seu caràcter fort, sincer i a la vegada seriós i competent.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL

Descripció

Aquesta setmana el dilluns no em tingut COED a causa del dia del Pilar. No obtant, la setmana passada si que vam tindre classe i vam realitzar diverses activitats. Per començar, la Lliïsa ens va fer posar en grups d'unes quatre o cinc persones. Cadascú amb el seu grup havia de buscar cançons que siguessin descriptives, perque poguessin veure els diferents tipus de descripció que hi ha. Per potenciar encara més els nostres coneixements sobre els diferents tipus de descripcions, ens va entregar a cada grup fragments de textos on es podia veure clarament descripcions tant des de l'àmbit físic com l'emocional.
A la següent sessió de COED la Lluïsa ens va dir quin era el calendar d'entrega de treballs, la qual cosa va ser molt útil per tindre clar el programa de l'assignatura.


Reflexió

Les reflexions que he pogut extreure sobre aquestes dues classes de COED són positives. La sessió en la qual ens va explicar la descripció va ser de gran profit, ja que vaig poder veure tots els tipus de descripció que hi ha, i la diferent manera de realitzarla. És un exercici molt útil pel treball que tenim que entregar posteriorment.
De la segona sessió de la setmana passada puc dir que va ser molt útil i necessaria, ja que em va ajudar a confecionar un bon calendari de treball

Presentació amab google docs

Prova d'audio

chica: Quisiera ser un flan, un flan de albaricoque o uno normal, un flan tibio en el escaparate de una pastelería.

chico: ¿Un flan, un postre?

chico: Pues claro , que sino va a ser ¡no hay cuarenta mil cosas que se llamen Flan!



Arxiu de so





Per modificar el so he fet servir el programa Audacity. Al haver-hi dos personatges en la conversa he fet dos tipus de modificació. Al "la chica" li he canviat el so, i l'he fet més agut. El del"chico" l'he posat el to més greu i un efecte anomenat eco.

Qui és ella?

Ella es diu Eva. La vaig conèixer en mig d’unes escales que em duien a un lloc desconegut. Ella anava amb la carpeta a les mans i la mirada nerviosa. Ella es una companya i molt més que això, és una amiga. No fa gaire que ens coneixem, però sempre es divertit anar descobrint a poc a poc com és una persona: les seves aficions, els seus mèrits i fins i tot les petites manies. Amb ella es pot riure, riure i riure,i la veritat es que resulta fins i tot còmic veure’ns parlar. Ella és una noia llesta, treballadora i aplicada. Ella és la persona que m’explica petits secrets i m’envia SMS acabant amb petonets. Ella em mira i em diu hola amb els seus ulls marrons, expressius i dolços. Ella és la que em fa petits favors i la que m’ensenya grans imatges. A ella li dec anar tranqui-la a la universitat, sabent que hi haurà algú a qui dir-li cada matí: No puc amb aquesta pujada. Ella es una noia amb la que tinc molta connexió, i que cada dia em demostra la seva cordialitat i el seu saber estar. Ella em va demostrant poc a poc, i dia a dia, que tot és més fàcil quan hi ha algú al costat a qui li puguis dir tot això.

Experiències d’escola

Era un dia fred tot i que ja s’apropava la primavera. Es podria dir que es tractava d’un d’aquells hiverns llargs, que semblen que no s’hagin d’acabar mai.

La nena es dirigia a l’escola amb un caminar nerviós, ella sempre estava nerviosa. La podríem definir com un petit bufarut que transformava en inquietud tot el que l’envoltava.
Aquell dia va arribar al col·legi i a primera hora tenia informàtica, però llavors la professora li va barrar el pas. El petit cicló va reaccionar de manera sobtada, tots els mals àugurs la van hipnotitzar de forma instantània. Però aquella ocasió no va res dolent, justament al contrari. Li van explicar que havia estat seleccionada per participar en un concurs d’escriptura, i que havia estat gràcies a un poema que havia escrit uns dies abans rememorant la primavera a la vegada que maleïa internament l’infinit hivern. I va ser potser per inseguretat o per la seva pròpia natura inquieta que ella no va sentir-se del tot feliç, sinó que el seu interior nerviós va arribar a uns màxims desconeguts.

I van anar passant els dies, i els sentiments contradictoris circulaven lliurament i de forma rapida, palpitant. I va ser potser en aquell transcurs de temps quan ella va aprendre, poc a poc, a ser pacient. I va començar a no importar el premi, sinó “el simple” reconeixement. I va començar a saber com les aigües és podien calmar i com el món podia deixar de donar voltes. I va ser justament aquella espera obligada i aquell petit reconeixement el que van donar pas a que la nena comencés a construir un univers paral·lel on les pors no existien i de mica en mica anava a investigar-lo. Ja no importava el premi material, sinó que les millors de les recompenses va ser el comprendre que ser pacient es igual a felicitat, i que el còctel de nervis i inseguretat era massa explosiu. Va començar a posar les bases de la seva pròpia vida, sense deixar que cap corrent d’aire li destruís tot en segons.

Que si va guanyar? Molt, moltíssim, va guanyar-se a ella mateixa.

Diari de Seminari

Durant la tercera sessió de seminari hem estat llegint els textos que cadascú havia escrit sobre les primeres impressions que havien tingut envers la facultat. Les diferents experiències dels meus companys m’han servit per donar-me compte de que tots, o la gran majoria, compartíem els mateixos temors envers aquesta nova experiència. S’ha pogut comprovar com el que més respecte ens imposava als nous alumnes era el tema de les matèries i el de conèixer nous companys.

Sincerament, estic molt contenta amb la tercera classe de seminari perquè a part de repassar la gramàtica catalana, hem utilitzat fins i tot l’Enciclopèdia de la Llengua Catalana online, crec que ha sigut bo per tots veure com les pors , o nervis, eren les mateixes per tothom.

De les dues classes que vam tindre anteriorment de seminari puc dir que em va agradar l’exercici que vam fer el primer per coneixen’ s una mica, ja que va servir per saber petits detalls d’una persona i per trencar el gel. Durant aquelles dues sessions també vam parlar sobre el tema dels ordinadors a les aules de primària, i a mi ,personalment, no em sembla del tot bé. Crec que l'escriptura manual és un art, així com un bon quadre o un dibuix. Si perdem la habilitat d'escriure una lletra per nosaltres mateixos, perdrem l' essència de la nostra història. Cada cop que una màquina ens substitueix en algún aspecte sóm una mica menys humans.

En resum, puc dir que les tres primeres classes de seminari m'han servit per: reflexionar envers l'educació i la societat, tranquilitzar-me en l'aspecte universitari i conèixer una mica més els meus nous companys.