SITEPAL

sitepal

View more presentations or Upload your own.

Diari de seminari VIII

L’última sessió de Seminari es va centrar en un tema molt específic: l’experiència que cadascú havia tingut durant la seva visita a un centre educatiu acompanyat d’un company de tercer.
La veritat és que les experiències eren molt diferents, i totes estaven plenes d’anècdotes i curiositats.

Per exemple, els meus companys Lorena i Esteve van anar a una escola on les aules eren molt petites, ja que el col·legi estava ubicat en una casa. Em va cridar l’atenció el fet de que els alumnes dinessin a l’aula. Tot i així era, segons els meus companys, una escola amb una bona metodologia de treball.

Un altre exemple són els meus companys Judit i Carles, ells van anar a una escola que no tenia prevista la seva arribada, i a diferència del que ens va passar a la Norma i a mi, els van rebre molt bé, ja que la directora els hi va explicar com treballava aquell col·legi i els hi van mostrar classes sense cap problema i de forma amable.

Per un altre part, em va agradar molt l’experiència de les meves companyes Alba i Helena, ja que pel que van explicar van anar a una escola molt dinàmica, on van poder assistir a diverses classes de diferents matèries i fins i tot participar. Em va cridar l’atenció que en aquella escola realitzessin activitats amb fang, ja que em sembla una manera molt original i divertida de realitzar manualitats.

També em va agradar l’experiència de les meves companyes Núria i Mar, ja que van poder visitar una escola petita però molt dinàmica, amb un company de tercer que les va ajudar molt.

Un altre exemple és el meu company Marc, que va poder gaudir de tota una jornada realitzant classes d’educació física, una de les assignatures que sembla que més l’interessen. Va comentar un aspecte que li va cridar l’atenció: en totes les aules hi havia la foto del fundador, fet que no era nou per mi, ja que a la meva escola també passava el mateix.

Per últim, els meus companys Oscar i Pere van comentar que els hi havia agradat molt l’experiència, ja que fins i tot havien gaudit d’un esmorzar a l’escola, i havien col·laborat a l’aula de música utilitzant diferents instruments.

Abans de finalitzar la classe, el tutor de seminari ens va parlar sobre el concert de Santa Cecília i ens va explicar que havíem de fer una crònica periodística a partir dels apunts que prenguéssim.

CEIP Turó Blau

La meva companya Norma i jo vam anar al CEIP Turó Blau acompanyades per la nostra companya de tercer,la Núria. Cal dir que a l’escola no vam rebre cap tipus d’informació ni sobre la seva dinàmica ni sobre el seu projecte educatiu, ja que no s’esperaven la nostra visita i els hi va resultar una mica incòmode. Per tant, tot el que exposaré de l’escola està extret de la seva pàgina web i de la poca informació que ens van voler donar.

L’escola Turó Blau és un col·legi petit, ja que només té una línia per curs, des de p-3 fins a sisè de primària. No obstant, té una gran equipació, ja que posseeix aula de música, de plàstica, una biblioteca, dos patis, una aula d’informàtica i una aula d’ acollida.

Pel que vam poder observar és una escola molt familiar, i amb dinàmiques de treball concretes, com per exemple als nens de parvulari i primer de primària els hi feien canviar de sabates a classes, com per exemple la de música, perquè estiguessin més còmodes i aprenguessin a cordar-se els cordons. Un altre mètode educatiu que vam poder observar va ser el fet de que els hi feien realitzar un exercici amb les mans (per exemple creuar-les davant del pit i posar-les en forma de cercle) cada cop que realitzaven un canvi de classe, fet que provocava que fessin silenci al passadís i aprenguessin a concentrar-se en un exercici.

El seu projecte educatiu vol ser de caire humanista, ja que es vol entendre l’educació com un procés global de l’Infant, se li dóna molta importància a l’expressió artística, fet que puc corroborar per la gran quantitat de treballs manuals que hi havia penjants per tota l’escola, es realitzen sortides a centres naturals i culturals per ampliar els diferents aprenentatges de l’alumne, es treballa en grups reduïts, i s’intenta imposar una hàbits i uns valors.

Pel que fa a la meva experiència personal hi ha un aspecte que em va agradar molt, la familiaritat de l’escola. Ja que és un col·legi que transmet alegria i pau els alumnes, a causa dels seus colors i la seva decoració. Per tant, presenta un ambient molt adient pels Infants que estan creixent. No obstant, el fet de que els mestres no tinguessin coneixement de que aniríem ens va dificultar una mica l’observació, ja que tot i que la majoria de mestres ens van deixar veure la seva classe, va haver-hi algun que no va voler, fet que valoro com a aspecte negatiu perquè tot i no tindre’n consciència, era una activitat programada.

Les diferents classes de música a les què vam acudir, i la classe d’educació física als nens i nenes de P-3, van ser les sessions que més em van transmetre. Pel que fa a la música, la professora utilitzava un mètode de treball molt dinàmic i amè, fets que gaudien els alumnes. Deixava que els Infants cantessin, expressessin la seva l’opinió i s’arrosseguessin pel terra, però en tot moment els tenia controlats. Aquesta mestre i la seva manera de fer les classes em transmetia alegria i seguretat. Pel que fa a la sessió amb els nens de P-3, la professora es mostrava afable i amb els alumnes, i a més a més de donar-li classes de psicomotricitat havíem de mostrar una atenció cap a tots els alumnes, actuar amb paciència i afecte.

Per tant, vam anar a una escola amb una bona metodologia de treball, amb un bo context i ben presentada. Però que em va deixar un buit en el sentit organitzatiu, ja que la nostra visita va ser una bona sorpresa!

CEIP Pompeu Fabra, informe sobre un centre educatiu

El CEIP Pompeu Fabra és una escola pública situada a Sant Andreu, un context social bo i sense problemes ni de marginació social ni social econòmics. No és un col·legi massa gran, ja que només té una línia per curs, i l’escola només avarca educació infantil i primària.

Pel que fa al projecte educatiu, té una mecànica molt concreta: treballar per projectes de treball. Això es deu a que creuen en la societat de la incertesa, segons la qual el que es pugui aprendre en el temps present no se sap si serà útil pel futur. Aquest fet és degut a: que en una societat de la informació l’escola s’ha de realitzar per assimilació crítica, al haver-hi un coneixement provisional i en xarxa l’escola es pot construir des del judici personal i que en una societat en canvi l’escola ha de tenir una formació continuada.

Com a conseqüència d’això l’escola creu convenient utilitzar els projectes de treball com a exercicis per aprendre a seleccionar l’excessiva quantitat d’informació que reben els nens, aprendre a tractar-la i transmetre-la, i saber avaluar-la. (Què és el que sabem?; Que volem saber?; Que sabem al final?). Totes aquestes preguntes són les que es formulen abans i després de la realització del treball, demostrant d’aquesta manera que la informació s’aprèn quan es concreta.

Especificant més pel que fa al tractament d’aquesta informació, podríem dividir el procés del treball en tres passos: La tria, La cerca i maneig de la informació i l’avaluació.

Pel que fa a la tria, consisteix a realitzar un llistat de temes a partir del propi coneixement dels alumnes i decidir quin serà el tema a realitzar per tots els membres de la classe. Quan s’ha decidit el tema es posa en comú les idees i els coneixements previs que tenen els alumnes, cosa que serveix per plantejar-se preguntes sobre el tema d’investigació.

Seguidament s’ha de realitzar la cerca i maneig de la informació, que consisteix en cercar la informació, acotar el tema i realitzar un índex, el qual pot variar durant el treball. Per manejar la informació s’ha de tindre present el treball cooperatiu i el procés que cadascú realitza de recerca d’informació, ja que aquesta activitat està destinada a transformar les idees i punts de l’índex en coneixements per l’alumne. S’ha de tindre en compte que hi ha diferents fonts d’informació com són: els experiments científics, la biblioteca, les visites a museus, les pel·lícules, les conferències i entrevistes, etc.

Finalment es realitza una avaluació que està vinculada a la seqüència d’ensenyament -aprenentatge, ja que es tracta de realitzar una coavaluació, autoavaluació, una avaluació individual i col·lectiva i una prova final. Com a tancament del treball es realitza un dossier que inclou: el treball, la memòria, l’índex final i la bibliografia.

Pel que fa amb la seva relació amb la psicologia, en aquesta escola podem trobar un model psicològic cognitiu humanista, ja que presenta una dinàmica de treball en la què els alumnes han de pensar per ells mateixos decidint el tema sobre el qual voldran treballar i debatin a classe els seus punts de vista envers la qüestió decidida. Un altre aspecte que demostra aquest humanisme és la decoració de les classes, ja que totes les parets i les portes estan plenes de dibuixos. Cada classe pot decidir el seu propi nom, cosa que demostra la llibertat d’opinió. Un dels objectius principals de l’escola és que l’Infant sigui feliç, fet que també corrobora el matís psicològic que s’implanta a l’escola.

Museu d'història de Catalunya, un espai educatiu d'interès públic

El museu d’història de Catalunya ofereix un viatge al passat de la història catalana. Mostra i exposa com van ser les civilitzacions que van passar, habitar i deixar petjada a l’actual territori català.

Un dels grans encerts que té aquest museu és el fet d’utilitzar molts elements visuals per recrear la història catalana, ja que podem trobar des de recreacions de molins medievals, fins a cuines dels anys seixanta.
Per tant té com a objectiu principal mostrar a la societat quina va ser la influència de les diferents cultures que van trepitjar les terres catalanes a la societat actual, i apropar la població amb el concepte d’història i amb el que aquesta ens pot oferir si la coneixem.

El museu d’història ofereix una programa d’activitats on es pot observar un recorregut de sis propostes culturals, que són:

- El domus Templi (les cases del temple), és pot realitzar la visita a cinc castells templers: Montsó, Gardeny, Miravet, Tortosa i Peníscola.
- Els castells de Catalunya, que són 44 en total. Hi ha medievals, renaixentistes i de l’època moderna.
- El camí de Sant Jaume a Catalunya. S’inicia en el monestir de Sant Pere de Rodes, es passa per Montserrat i fins a Alcarràs.
- La Ruta del Cister, la qual mostra l’arquitectura cistercenca del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, el Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona i el Reial Monestir de Santes Creus.
- La Ruta 1714, permet visitar els escenaris de la guerra de Successió.

A part d’oferir una programació d’activitats culturals pel públic en general, també gaudeix d’un programa destinat al servei educatiu que engloba l’educació infantil, primària, ESO i batxillerat. Aquests servei està destinat a que Infants i joves assoleixin les nocions bàsiques de la història catalana. Cal dir que totes les activitats que ofereixen estan constituïdes per educadors especialitzats.

Si ens limitem a l’educació primària, ofereix:

- contarelles: Polsína viatja pel temps i La Polsina salta de segle

- itineraris: Cap aquí i cap allà..., Habitatge i vida quotidiana al llarg del temps, l’evolució de la tecnologia: del sílex al xip, Els nostres amics, els antics, Temps de castells i Bruixes, pirates i corsaris

- taller de l’ historiador: En temps de la mitja lluna i l’hàbit i l’espasa

- història viscuda: El Consell dels Savis

Cal dir que al museu ens van oferir moltes facilitats en quan a la informació i a l'entrada, ja que les explicacions que ens van fer van ser molt clares i precises, cosa que facilita la feina.

Pel que fa a la temàtica del museu és un fet molt enriquidor que mostri totes les èpoques des de la prehistòria fins al món actual, oferint moltes figures, recreacions visuals i activitats en les quals es poden tocar les recreacions, fent d'aquesta manera particep al visitant i intentant inmiscuir-lo en la pròpia història passada. Com a conseqüencia d'aquest fet vaig descobrir una canço de Maria del Mar Bonet que resumeix una de les èpoques històriques que trobo més interessant, la Guerra Cívil i la dictadura franquista.

CIBERNÀRIUM

El cibernàrium de Barcelona és un centre que realitza un programa d’activitats informàtiques que tenen com a objectiu iniciar a les persones en el món digital. Té un model formatiu que funciona amb capsules de curta durada- de una a quatre hores- i que permet als usuaris crear un lliure itinerari de formació i una flexibilitat horària. El cibernàrium no pretén crear competència a les altres empreses d’ensenyament informàtic, sinó que és un suport a l’aprenentatge digital. Gaudeix d’un gran volum de participació, sobretot per la inserció de les noves tecnologies en l’àmbit laboral.

El cibernàrium treballa amb la web 2.0, que ofereix diferents serveis molt útils per trencar la fractura digital que s’està produint en la societat actual. Algunes de les seves característiques més rellevants són: l’especialització, els continguts que té, i el fet de ser la “ web de la gent”. Aquests sistema és útil a causa de la natura amplia d’Internet. Ja que Internet és un dels caos més grans que existeixen, ja que al seu una via d’informació tan gran la seva major virtut: tots es poden informar, esdevé també la part més negativa. És un aparell útil, però, que es basa en els fons Fundamentals i en la democratització.
Durant la conferència vam poder gaudir també d’una explicació sobre els diferents tipus d’escoles, aquesta són:

- L’escola filosòfica: Proposa filosofies de vida que comunica mitjançant la paraula. Dos dels màxims representants foren Plató i Sòcrates.
- Discurs automàtic: El practiquen les denominades “escoles del llibre”, les quals creuen que el saber està dictat per Déu. Fan les classes mitjançant la utilització del LLIBRE.
- Tallers de gremis: Tenen com a lema “aprenent fent”. És propi dels gremis i del magisteri. El mètode de treball és: els instruments, les tècniques, el treball i l’artesania.
- Escola burgesa: És pròpia d’una societat industrial, amb un número d’habitants massiu i pertanyent a una disciplina civil.
- Escola “reserva”: És pròpia de la societat de l’espectacle, dedicada al món del joc, de la imitació i de la docilitat. És basa en una cultura horitzontal.
- Les anomenades “fàbriques de coneixement”: Es tracta d’escoles burocràtiques, centralitzades, homogeneïtzadores, i potenciadora de la comunitat.

Hi ha dos tipus d’aprenentatge que ofereix l’escola: l’ anomenat instintiu espontani; curiós, espontani, empíric i intuïtiu i l’expert disciplinari; que es basa en una profunda comprensió d’una teoria.

També cal matisar que a l’escola no es pot aprendre tota la informació, que s’ha de trencar el mur que separa l’aula i la casa de l’Infant, que s’ha d’ensenyar també mitjançant un llenguatge audiovisual, que l’escola pot utilitzar els llibres en Red i no només els tradicionals, i que les escoles haurien de ser en Red i multilingües.

Conferència de l’Eulàlia Bosch

Els nens que creixent és el que tot bon professor ha de saber educar. Intervenir en el creixement d’ un Infant, ensenyar-li una nova vida a aquests nen i ajudar-lo a trobar el seu lloc i a ser algú, és el que fan els mestres. Això és degut a que els nens ho tenen tot per fer i han d’assolir les seves metes.
Perquè aquests Infants es desenvolupin necessiten formar part d’una ciutat, ja que si no et pots arrelar al lloc on has nascut, no t’arrelaràs a cap ciutat . La cuitat actua com una gran escola, aquella que ens ensenya com viure, conviure i sobreviure. La ciutat és aquell gran context que emmarca el que serà la vida d’un nen, són les pautes del desenvolupament. L’escola es troba dintre d’aquest marc, i pot aprofitar-se d’aquesta gran font de coneixement.
Quin és l’ ingredient més important que la cuitat aporta pel bon desenvolupament? Amb una paraula, l’Art. Perquè tant la pintura, com l’escultura, com el cinema, la música, l’arquitectura, el teatre, la dansa o la ceràmica, són pel nen com l’aire per la vida. Perquè ens els mestres juguen amb una avantatge considerable, un nen vol saber-ho TOT. Un Infant posseeix la capacitat de voler aprendre de manera caso obsessiva, fet que s’ha d’aprofitar per inculcar el gust per el bon art.
Però el mestre també ha de carregar amb el pes del temps, és a dir, de la pròpia edat. Quan un nen no vol créixer, no pot alimentar la seva curiositat de manera transcendent, ja que el saber significa madurar. Per tan un mestre ha de lluitar amb els seus propis prejudicis amb l’edat personal, perquè als nens se’ls ha d’ajudar a fer-se grans. Per tant, un mestre ha de voler ser savi, ha de tindre passió per l’estudi, ha de ser un gran lector i a d’ajudar a que cada Infant trobi el seu camí.

Amb aquestes paraules he resumit de forma personal el discurs de l’Eulàlia Bosch, cal dir que hi ha alguna reflexió personal basada en les paraules de l’autora. M’agradaria recalcar un fet curiós i que em va cridar l’atenció, l’autora va comparar els nens amb els remugants. Al escoltar aquesta comparació vaig sentir una ventall d’emocions que anaven del escepticisme fins a la incredulitat. Al escoltar totes les seves paraules, em va semblar una metàfora brillant. Un nen és com un remugant perquè surt a menjar coneixements, i al tornar a l’estable els va mastegant i paint lentament.