COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL VIII

Descripció

Durant aquesta setmana hem tingut dues sessions de COED. Durant la primera classe de la
setmana vam continuar amb les exposicions del territori. Les parelles que van exposar van ser:

- La Núria Maldonado i la Mar Gascó que van explicar la festa Major de Premià de Mar, per facilitar l’explicació han fet servir vídeos extrets del youtube que mostraven actes de les festes de Premià-
- Les següents en exposar han estat la Lorena Padilla i la Eva Ladevesa, que ens han fet una explicació sobre Montcada i Reixac. Per realitzar l’exposició han preparat un Power Point que ens ubicava Moncada al mapa i ens exposava de manera esquemàtica les característiques més rellevants.
- La tercera parella en realitzar la seva exposició ha sigut la formada per l’Àngel Carillo i el Pere Musoll. Ells ens han fet una explicació sobre el turisme, la fauna i els esports que es realitzen a la Cerdanya.
- Per últim han exposat la Sara Garcia i la Paula Antonell. Recalcar el fet de que han exposat dos territoris a la vegada, Argentona i Mataró, fent petits matisos entre una població i una altra, i recalcant temes com les festes populars.

Durant la última sessió de COED vam continuar amb les exposicions orals, els membres de la classe que van llegir els seus fragments literaris van realitzar des de contes fins a poemes o fragments de llibres.

Al acabar les recitacions, hem començat amb els debats. El primer debat ha estat format tractat sobre l’educació obligatòria fins als 18 anys.
El segon debat ha estat el que havíem preparat les meves companyes i jo. Tractava sobre la inserció de les noves tecnologies a l’aula. Cada grup a donat els seus motius a favor i en contra d’aquest procés, utilitzant com a principals arguments: la motivació de l’alumne, el medi ambient i el fracàs escolar.


Reflexió

Personalment, crec que realitzar exposicions que ens mostrin diversos territoris pot ser molt enriquidor pel que fa a la cultura popular de cadascú, ja que hi ha moltes dades i curiositats pròpies de cada població que la majoria de gent que no pertany a aquell lloc concret desconeix. Per exemple, al meu poble, Sant Andreu de Palomar, es realitzen Els tres Tombs – que consisteix en que diversos genets donen tres voltes al poble- és una festa molt coneguda al barri, però en canvi hi ha persones que no saben que existeix una celebració amb aquestes característiques. A partir d’aquest exemple m’agradaria il·lustrar el fet de que hi ha moltes tradicions riques que es poden aprendre a partir d’aquests treballs.

Pel que fa a les exposicions literàries, segueixen sent molt enriquidores. M’agradaria recalcar el fet de que es recitin poemes de Lluís Llach, ja que jo també el considero un veritable poeta, un mestre de la llengua, tot i ser reconegut per la seva faceta de canta autor, per tant, crec que és una activitat que serveix a més a més de per enriquir la ment i l’ànima, per atorgar el preuat títol de poeta a qui se’l mereix.

Per últim, m’agradaria parlar de les emocions que he sentit al realitzar el debat. Al principi estava una mica nerviosa, repetint-me a mi mateixa que tot sortiria bé perquè havíem realitzat una bona preparació. Al ser la primera en introduir el tema, és a dir, la primera de totes en parlar havia de trencar el gel, fet que hem feia una mica de respecte. Al principi, durant les primeres paraules hem sentia insegura, però durant el transcurs del discurs vaig anar tranquil·litzant-me i agafant confiança. Al acabar la meva intervenció tot va ser més fàcil, ja que les meves companyes ho van fer bé.

Ampliació

Com a ampliació m’agradaria penjar al bloc la meva intervenció al debat, que al ser la introducció resumeix la postura que va prendre el meu grup: Digues si a la inserció de les TIC a l’aula!

El meu grup està format per l'Eva Ladevesa, la Lorena Padilla, la Judit Carrique, la Maria Garcia i jo, la capitana, Anna Llongueras. Nosaltres defensem la implantació de les TIC a l’aula, ja que compleixen un dels objectius que tot sistema educatiu reclama, aconsegueix motivar als alumnes, fet que provoca un efecte domino: la pujada de notes i el descens del fracàs escolar. Els alumnes troben en les noves tecnologies, protagonitzades a l’aula pels ordinadors portàtils i les pissarres digitals, un incentiu en el seu aprenentatge, una manera d’assimilar coneixements de forma més innovadora, de manera que provoca l’augment de l’atenció per la matèria tractada i com a conseqüència una primera assimilació dels continguts molt més prolifera. Aquest augment de les qualificacions també actua sobre la relació entre el professor que imparteix la classe, l’alumne i el centre educatiu, donat que aquests són els tres grans eixos de l’escola, i funcionen mitjançant la cooperació. Això és degut a que el mestre instrueix a l’alumne, el qual percep l'explicació d’una manera positiva gràcies, en part, a la metodologia dinàmica proporcionada per les TIC. Gràcies al resultat de tot aquest procés augmenta la mitja de l’escola com a institució col·lectiva.

Si analitzem la figura de l’alumne de manera específica, podem veure que el seu nivell de coneixements informàtics és més elevat si es fonamenta de manera constant des de la infantessa. Aquesta idea que a curt termini pot resultar un tant irrellevant, esdevé clau al cap d’un llarg període de temps, atès que el món actual basa la seva xarxa social i econòmica en el la tecnologia digital. Aquests joves alumnes creixeran i s’endinsaran en el món laboral, que funciona mitjançant la tecnologia, per tant esdevé una assignatura quasi obligatòria inculcar als nens i nenes una alfabetització i cultura digital molt rica, perquè en el futur esdevinguin coneixedors de la matèria tecnològica, al igual que ho pretenen ser de les llengües o les ciències.

Per un altre part està el tema del pes de la motxilla, els nostres Infants carregen amb motxilles que pesen al voltant d’un 35% el seu pes. Això vol dir que el 50% d’aquests nens i el 70% d’aquestes nenes tindran problemes d’esquena quan siguin grans. Tot aquest sobrepès és provocat, òbviament, per la gran quantitat de llibres que els alumnes duen a les motxilles, problema que també es solucionaria si se substituïssin tota aquesta gran quantitat de llibres per un ordinador portàtil. Per tant, no només és tracta de millorar l’aspecte acadèmic dels alumnes, sinó de millorar la seva salut i assegurar-los un millor futur.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL VII

Descripció

Durant les últimes sessions de COED em realitzat varies activitats. El dilluns van començar amb les exposicions del territori. Cal dir que aquests és un treball que es realitzava per parelles, amb la finalitat d’explicar algun aspecte d’un territori concret. El meu treball tractava sobre Sant Andreu de Palomar i el teatre, i la meva companya era l’Anna Español.

Van haver-hi varies parelles que van exposar dilluns:
- La formada pel Macià Begur i la Laura Sánchez, sobre Mallorca.
- El Marc Pérez i l’Eduard Santos van parlar sobre el Baix Llobregat.
- L’Aylen Marino i la Laura Millán ens van parlar sobre les Festes de maig de Badalona.

La resta de la classe havia de d’avaluar, amb reflexions personals i amb una nota numèrica, les exposicions dels altres companys.

A la classe de divendres vam continuar amb la recitació de poemes i amb els debats.
Durant la primera part de la classe vam escoltar els poemes, contes i rondalles que els companys de classe van exposar, aquests van ser:

- La Clara Boix amb un poema de Joan Salvat Papasseit
- El Carles Costa amb un poema
- La Linda Camacho amb un conte anomenat La velleta que contava els esternuts del llibre Contes per telèfon
- El Cristian Cubillo amb un poema de Miquel Martí i Pol, Mare si fos Mariner
- L’Àngel Carillo amb la rondalla del Príncep feliç
- L’Àngel Caloca amb un poema de J.M Segarra anomenat Montserrat
- L’Esteve Clop, amb un conte anomenat El viatger del Segre
- L’Anna Español, amb un poema
- La Judit Carrique, amb un poema de Miquel Martí i Pol i el seu poema L’ Hivern
- La Natalia Carrique, amb un poema
- La Mònica Estrada amb un poema de Miquel Bastida anomenat Pare
- L’Elena Carmona amb la Llegenda de Sant Jordi
- L’Alba Casals amb un conte anomenat El rei dels ocells
- La Laura Cazorla, amb un poema de Miquel Martí i Pol anomenat L’Elionor

Pel que fa a la segona part de la classe, es van realitzar dos debats:

- El primer debat tractava sobre l’educació tradicional i l’educació actual. Els grups estaven formats per : L’Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sònia Ferrer com a defensores de l’educació tradicional; i L’Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner com a defensores de l’educació actual.
Els principals temes que van tractar durant el debat van ser la figura del mestre en els dos sistemes, les assignatures que s’impartien, els horaris, els mètodes d’ ensenyament – aprenentatge i el rol dels alumnes.

- El segon debat tractava sobre l’autoritat a l’aula. L’Albert Guix, el Cristian Cubillo, la Sara Olmo, la Mònic Gutiérrez, i la Mònica defensaven una autoritat severa a l’aula; en canvi, la Laura Millán, la Sara Garcia, la Paula Antonell, l’Aylen Marino i la Maria Garcia, defensaven una autoritat menys severa a les aules.
Els principals elements que es van analitzar van ser: la figura del mestre, la figura de l’alumne, i el càstig com a element instructiu o destructiu.



Reflexió

Durant aquestes sessions de COED hem començat a realitzar les exposicions del territori i personalment crec que aquests treballs poden ser molt útils per conèixer costums o aspectes de llocs que no teníem gaire informació. Aquet exercici també serveix per dos aspectes més: millorar l’expressió oral davant d’una classe- fet que implica anar perdent la vergonya de forma progressiva – i aprendre a avaluar exposicions orals- ja que se’ns demana puntuar a cada grup amb una nota numèrica, i analitzar els aspectes positius i negatius que trobem.
Per un altra part, els debats i les exposicions dels poemes també realitzen aquesta doble funció. Per tant, tots aquests exercicis tenen diverses finalitats. El fet de que això es realitzi en forma de recitació poètica ho fa molt més dinàmic, ja que a la vegada pots escoltar algun fragment literari del teu interès i rellegir-lo tantes vegades com vulguis.


Ampliació

Com a ampliació m’agradaria penjar el vídeo que la meva companya del treball del territori, Anna Español, i jo li vam realitzar a la Montse Puga. Cal dir que vam haver d’anar dos dies al SAT durant diverses hores per poder trobar-la, ja que només està al SAT en un horari molt concret.
Val a dir que va ser molt amable i agradable en tot moment, facilitant-nos molt la feia i conduint l’entrevista cap al camp de l’educació i l’ensenyament. L’edició dels vídeos ens va costar una mica, ja que havíem d’utilitzar un programa amb el qual no estàvem molt experimentades, però un cop fet, el resultat va ser correcte. Agrair a la Montse la seva col·laboració en el treball i la seva participació.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL VI

Descripció

Durant l’última classe de Comunicació oral, escrita i digital vam realitzar diferents activitats. Al començar la classe la Lluïsa ens va fer un petit recordatori sobre com es realitzaven els debats i com havíem d’enfocar-los. Després d’aquesta petita introducció vam prosseguir amb la recitació de fragments literaris, l’ordre de les exposicions va ser el següent:

- L’ Oscar Valverde que va explicar un conte
- L’Edu Santos que va recitar un poema de Miquel Martí i Pol
- El Toni Martínez que va recitar un poema de Joan Maragall
- La Laura Sánchez que va explicar la llegenda del monstre de Banyoles
- L’Elena San José que va explicar un conte
- La Cristina San Salvador que va recitar un poema de Constantí Cavafy
- La Laura Sendín que va explicar un conte
- La Mireia Toro que va exposar un fragment de Mirall Trencat
- La Norma Augusto que va recitar un poema de Sant Andrés Estalles
- La Cristina Valera que va explicar una rondalla
- El Martí Villegas que va recitar un fragment dels pastorets
- L’Elena Vall que va recitar una poesia de Salvador Espriu
- La Blanca Vivet que va explicar una rondalla

Al acabar d’exposar els textos literaris vam passar a escoltar el primer debat realitzat per estudiants del curs. El primer grup en debatre va ser el compost per: Carles Costa, Àngel Carillo, Pere Musoll, Oscar Valverde, Esteve Clop, Marc Pérez, Macià Begur, Marta, Alba, Eduard Santos i Javier Garcia. Van tractar el tema de L’escola Privada i van aportar arguments en contra i a favor.
Al acabar el primer debat hauria d’haver hagut un segon, però per falta de temps no va poder ser. Així que la Lluïsa va aprofitar els últims minuts de classe per explicar com s’havia de avaluar els debats, i per donar un full en el qual es podia llegir l’ordre de les exposicions del territori.



Reflexió

Crec que l’última sessió va ser molt útil per dos motius fonamentals: el primer es que vam poder observar com era un debat universitari en directe i com a conseqüència aprendre més sobre la correcta realització dels debats, i per un altre banda vam saber quin dia ens tocava exposar un dels treball més importants del semestre.
A part d’aquests dos punts, crec que les classes de Comunicació oral, escrita i digital en les què els alumnes reciten obres literàries aporten molt a cada persona de manera individual ja que la poesia és, com diuen, l’aliment de l’ànima.



Ampliació
Com a ampliació m’agradaria mostrar un dels poemes que més m’ha agradat, Itaca de Constantí Cavafy.

Itaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l’illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t’ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Ítacat’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.

II
Més lluny, heu d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l’avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu rovar noves sendes.

III
Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l’amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences

M’agradaria recalcar el fet de que Lluis Llach va fer una versió musical, anomenada Viatge a Itaca que mostraré a continuació:

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL V

Descripció

Durant aquesta setmana hem tingut dues sessions de COED molt diferents. La primera classe va estar dedicada a les exposicions de “qui ets tu?”, on cada persona de la classe explicava quin procés havia seguit per descriure a un company o a una companya. L’exposició havia de durar dos minuts, i durant aquest temps cada persona va aconseguir emocionar una mica algú sincerant-se i explicant les qualitats que trobava en l’altre. Jo vaig explicar el procés de descripció de L’Eva Ladevesa.
La següent sessió de COED va estar dedicada a la recitació. Uns quants companys de classe van realitzar un exercici de recitació d’un text literari de memòria. La veritat és que tots duien poemes, contes o fragments de llibres que eren molt emotius. Va ser una classe dinàmica i interessant.



Ampliació

Com a ampliació m’agradaria explicar el procés que estic seguint per l’elecció meu exercici de recitació. En el moment que et diuen que has d’elegir un conte popular, un poema d’un autor conegut o un fragment literari d’una obra amb renom, apareix el primer dilema: que elegeixo?. El primer pas que es dóna és el d’anar a Internet i buscar el nom de poetes catalans, però el Google t’ofereix una grandíssima quantitat d’informació . El segon pas és minimitzar la recerca consultant el mateix però a la Viquipèdia. Aquesta et fa una selecció molt més precisa, i t’ofereix de manera ordenada i clara una llista amb els poetes catalans de més renom i amb més qualitat. A partir d’aquí es realitza una llista amb alguns noms que ens hagin cridat l’atenció. La meva llista incloïa els següents autors:

- Clementina Arderiu
- Salvador Espriu i Castelló
- Àngel Guimerà i Jorge
- Miquel Martí i Pol
- Perejaume
- Jacint Verdaguer i Santaló
- Joan Maragall
- Victor Català
- Mercè Rodoreda

Per tant, a partir d’aquí es comencen a buscar biografies dels diferents autors seleccionats, ja que aquestes ens duen a un gran nombre de les seves obres. Després de llegir uns quants poemes de cada autor, ja ets pots fer una idea de la forma d’escriure de cadascú. A partir d’aquest moment actua la decisió personal i el caràcter de la persona. Per exemple, a mi em sembla molt interessant Victor Català, ja que és una dona que viu sota un pseudònim masculí; o Mercè Rodoreda, ja que la seva manera de descriure les situacions i de donar-li importància als petits detalls em sembla una forma exquisida d'explicar les coses. Per tant, tot i minimitzar al màxim el nombre d’autors, encara resta el dubte principal: Que elegeixo?. Després de pensar durant una estona i d’ampliar la recerca d’informació sobre aquestes dues autores responc a la pregunta inicial: el que més em crida l’atenció és fer un fragment de llibre o un monòleg. A partir d’aquí s’ha d’elegir l’obra- cosa que ja he fet en qualsevol dels dos casos- i el fragment.



Reflexió

Crec que aquestes dues classes de COED han sigut molt profitoses per diversos motius. Per una part, hem tingut la possibilitat de dir a una persona les bones qualitats que té, i això sempre és un bon mètode per reforçar un bon ambient de classe i fomentar una bona relació entre companys. A més a més, el fer que cadascú expliques el procés que ha fet servir per descriure a una persona demostra que hi ha moltes maneres de veure i conèixer algú. A part, el fet de ser una classe dinàmica i divertida reforça l’atenció de l’alumnat i suposa una forma diferent de veure l’aprenentatge i l’educació que després cadascú podrà aplicar quan sigui mestre. Per tant, crec que la primera sessió va ser molt bona pel fet que vam descobrir una nova metodologia.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL IV

Descripció

L’últim dia a la classe de COED la Llüísa va començar explicant-nos la diferencia entre conte i rondalla. Després de realitzar aquesta petita introducció vam fer un repàs dels dies que a cada membre de la classe li tocava recitar el poema o el conte. A mi em toca sobre el dia 11 de desembre, i sincerament encara no tinc molt clar quin poema recitaré.
Després de deixar clar quin era l’ordre de recitació, li vam haver de dir a la Llüísa quin era el nostre grup de debat i contra quin grup debatríem. Després de realitzar un sorteig per determinar quin dia realitzaríem el debat – el 4 de desembre en el nostre cas- vam passar a l’elecció del tema.
I seguint amb el repàs d’activitats, després de parlar sobre els grups de debat vam passar a comentar aspectes sobre el treball que es realitza en parelles sobre el territori.
Després de fer un repàs sobre totes les activitats d’aquest semestre, la Llüísa ens va entregar a tots un article anomenat Coses meves en el qual l’Albert om parlava sobre una llegenda urbana relacionada amb El Bulli, el restaurant del cuiner català Ferran Adrià.
Al acabar la lectura de l’article, la Llüísa ens va donar un text del Jesus Tusón anomenat Lingüística: Una introducción el estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios, de l’editorial Barcanova. La Llüísa ens va dir que havíem de fer una lectura reflexiva del text i seleccionar les idees més importants.
Al acabar la classe ens va entregar unes altres fotocòpies amb un fragment d’un llibre anomenat La lectura i la vida, d’Emili Teixidor.


Aprofundiment

Al final de la classe la Llüísa ens va entregar un fragment d’un text d’Emili Teixidor, La lectura i la vida, i m’agradaria escriure una petita síntesi.
L’article parla sobre la importància de la lectura en els éssers humans. I del que ens donen les paraules. Hi ha tècniques que permeten contagiar el desig de llegir, algunes d’elles són:

- Primer llegeix tu i contagia la lectura.
- Cadascú te les seves preferències literàries, s’han de conèixer i recomanar llibres adequats al nivell i gustos de cadascú.
- És important facilitar temps i espai per la lectura.
- S’ha de llegir en veu alta, i memoritzar textos.
- El que és difícil estimula, per a tant, si a hom no li deixes llegir un llibre voldrà fer-ho, perquè tothom vol aconseguir el que li és vetat.
- La lectura és imaginació, no una protecció contra la vida real.
- Fer dramatitzacions dels llibres.
- Alguns exercicis per fomentar la lectura de forma individual són: llegir una sola línia cada dia, tenir una font d’informació fiable perquè et recomanin bones lectures, fer una llista de llibres interessants, i tenir consciència del nivell que s’ha assolit com a lector.
Algunes notes sobre la lectura que ens ensenya el llibre són les següents:
- L’autodisciplina és un concepte clau per l’ésser humà.
- S’haurien de recuperar formules de lectura a les escoles, com la de llegir en veu alta i memoritzar fragments.
- Només és realitza una bona lectura quan el lector no es deixa influenciar per l’autor.
- La lectura necessita temps, silenci i disposició interior.
- A l’escola s’ha de presentar les obres mestres de la literatura.
- Per saber si algú ha entès un text, l’ha de saber explicar en veu alta.
- Molts textos s’han de llegir en veu alta.
- S’ha de llegir uns quants minuts al dia en un context adequat per fomentar una bona lectura.
- Les paraules presenten el món com una idea.
- Per desenvolupar completament el cervell cal aprendre a llegir.
- Els nens han d’utilitzar el diccionari des de petits.
- S’hauria d’escriure un petit vers cada dia a classe.
- Els joves han d’aprendre un gran nombre de vocabulari per poder expressar-se bé.
- La fantasia és molt important per al desenvolupament de l’Infant.
- Tot nen té unes etapes en les quals ha de desenvolupar el seu interès per la lectura.
- S’ha de poder elegir el llibre que es llegirà.
- S’ha d’aprendre a partir del mètode prova-error.
- Els mestres han de llegir per encomanar el gust per la lectura.
- La lectura també afecta al comerç i a l’economia d’una societat.
- El servei públic actual, que en teoria ha de ser eficient, ha de saber com fomentar la lectura en els joves.
- La lectura ens necessària per realitzar una comunicació desinteressada, i una eina necessària per fomentar la vida sana.
- La lectura és l’única manera d’entendre el món.
- El que aprecien més els lectors en un llibre és sentir-se identificats.
- Els llibres s’han de respectar si es volen rellegir.
- Si els adults hi ha llibres que no s’acaben, tampoc s’ha d’obligar als infants a que s’acabin tots els llibres que comencen.
- Cada lector té un gust diferent.
- El cinema sol tindre menys qualitat que les obres literàries perquè l’espectador no pot imaginar-se res.
- La lectura pot ajudar els joves a comprendre els seus sentiments i a coneixes interiorment.


Reflexió

Crec que aquesta classe de COED ha estat útil perquè ens ha deixat clar quin dia havíem d’entregar els diferents treballs de l’assignatura, ja que abans no ho tenia clar. Segons la meva opinió, saber de forma clara el que s’ha de fer i per quant és molt important per organitzar bé una agenda universitària. La última sessió de COED a part de ser útil per aquest aspecte, també ens ha ensenyat com la majoria de les llegendes urbanes són falses i que no ens em de creure totes les histories que circulen entre les persones. En el camp purament educatiu, la classe va ser útil ja que vam poder adquirir una mica més d’informació sobre el llenguatge, les llengües i les seves característiques, com per exemple que el llenguatge no és només un mètode per comunicar-se, sinó el que ens fa verdaderament humans.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL III

Descripció

En les últimes sessions de COED la Lluïsa ens ha tornat a explicar com han de ser les explicacions que pengem al bloc sobre l’assignatura. A mi personalment aquest repàs m’ha anat molt bé, ja que me he conscienciat del que significa el bloc per l’assignatura. La Lluïsa ens ha explicat que el bloc de COED ha de contenir tres apartats ben definits: descripció, reflexió i aprofundiment. També ens ha aclarit que el bloc serveix per deixar constància de tot el que succeeix durant la setmana.

A part d’això ens ha llegit un poema anomenat Paletes de Miquel Martí i Pol, una poesia per reflexionar sobre la vida i feina d’aquests homes anomenats obrers.

No obstant, em dedicat la classe quasi exclusivament a veure un vídeo sobre un Debat de la Lliga universitària, on es podia veure una final entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, el tema que debatien era l’habitatge i els joves. Hem fet aquest visionat perquè properament, en grups de deu persones –cinc contra cinc- haurem de protagonitzar a la classe un debat sobre el tema que escollim.
Per acabar la classe, la Lluïsa ens ha entregat unes fotocopies que expliquen el manual de participació d’aquesta Lliga de debat Universitària promoguda per la Xarxa Vives d’Universitats.



Aprofundiment

Com ha aprofundiment d’aquesta sessió he decidit entrar a la pagina web de la Xarxa Vicent Vives i informar-me de totes les lligues de debat realitzades fins al moment.

- La primera Lliga de Debat Universitari va tindré lloc a la Universitat Ramon Llull del 9 al 13 de març de l’any 2005. El tema de la final- disputada entre la Universitat Ramon Llull i la Universitat de València- era: “ Els diners fan la felicitat?”.

Vídeo de la final

Vídeo del veredicte

- La segona Lliga de Debat Universitari va tindré lloc a la Universitat Internacional de Catalunya del 5 al 8 d’abril del 2006. El tema de la final- disputada entre la Universitat de Barcelona i la Universitat d’Alacant- era: “La seguretat justifica qualsevol limitació de la llibertat?”.

Vídeo íntegre de la final i el veredicte


- La tercera Lliga de Debat Universitari va tindré lloc a la Universitat Miguel Hernández d’Elx del 25 al 28 d’abril de l’any 2007. El tema de la final- disputada entre la Universitat d’Alacant i la Universitat de Lleida- era: “Som presoners de la publicitat?”.

Vídeo íntegre de la final i veredicte


- La quarta Lliga de Debat Universitari va tindré lloc a la Universitat de les Illes Balears del 23 al 26 d’abril de l’any 2008. El tema de la final- disputada entre la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona- era: “Es poden mantenir les condicions actuals d’accés a l’habitatge?”.

Vídeo íntegre de la final i veredicte

- La cinquena Lliga de Debat Universitari va tindré lloc a la Universitat d’Alacant del 25 al 28 de març de l’any 2009. El tema de la final- disputada entre la Universitat de Lleida i la Universitat Ramon Llull- era: “La globalització aporta millores substancials en la qualitat de vida de les persones?”.

Vídeo íntegre de la final i veredicte



Reflexió

Crec que aquestes sessions de COED han estat molt útils ja que m’han ajudat a reflexionar sobre la importància que té el bloc i que mitjançant el seu ús correcte pot servir per practicar la pròpia llengua.

Pel que fa als vídeos de les lligues de debat han estat molt útils, ja que abans de veure’ls no tenia massa clar com s’havia de fer un debat ben fet. Crec que és un referent molt important i una pausa obligatòria a seguir a l’hora de realitzar el nostre propi debat a la classe. M’he donat compte que molts dels participants seguien pautes d’un llibre que estem llegint anomenat com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Per tant, crec que a partir de la classe d’avui i de l’estudi de les tècniques que proposa el llibre, el meu grup podria realitzar un bon debat.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL II

Descripció
Durant aquestes sessions de COED la Lluïsa ens va explicar característiques i tècniques de l’expressió oral i de l’expressió escrita. Pel que fa a l’expressió oral ens va parlar de la correcció fonètica, la fluïdesa a l’hora de parlar, les entonacions i pauses, la precisió del significat, l’absència de barbarismes, l’ús de frases fetes i refranys, la morfosintaxi genuïna i l’ús correcte dels verbs. Pel que fa a l’expressió escrita va profunditzar en la correcció ortogràfica, l’estructura del text, la puntuació i la cal·ligrafia i pulcritud.

En aquestes sessions la Lluïsa també ens va comentar que ja estaven corregides les proves de nivell de la llengua catalana, i que els resultats no havien estat del tot bé. Als que havien suspès els recomanava un suport extra, com els cursos que imparteix la mateixa universitat. De totes formes, al final del segon semestre haurem de sotmetre’ns tots a un altre prova de nivell, amb la que ens jugarem la nota de l’assignatura.

Durant aquestes classes també vam realitzat per parelles un exercici que ens va proposar la Lluïsa, el de parlar sobre les rondalles i les llegendes. Les preguntes que havíem de contestar eren les següents:
- Teniu algun llibre sobre rondalles?
- Sabeu d’algun autor que s’hagi dedicat a recollir-les?
- Diferencia rondalla llegenda
- Coneixeu alguna llegenda vinculada al vostre territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?

Jo vaig realitzar l’exercici amb la meva companya Judit i vam arribar a la conclusió de que les persones no tenim gaire informació sobre les rondalles, ja que cap de les dues teníem cap llibre de rondalles ni coneixíem cap autor. El que si vam saber és la diferencia entre la rondalla ( conte popular que amaga una conclusió) i la llegenda( narració de fets històrics amb tocs imaginaris). A la penúltima pregunta vam respondre la llegenda de Sant Jordi, vinculada a Catalunya però, en canvi, no coneixiem cap llegenda urbana.


Aprofundiment

A l’apartar d'aprofundiment m’agradaria contestar les preguntes que a la classe no vaig poder per manca d’informació.

Pel que fa als llibres de rondalles, alguns que podem trobar al mercat són els següents: Aplec de rondalles de Valeri Serrà i Voldú; Conte contat: rondalles populars de la costera de Martínez Martínez i Josep Vicents; Millors rondalles catalanes de Joan Amades; o Rondalles de la Ribera de Enric Ramiro.

Tot i que ni jo ni la meva companya vam saber respondre a la segona pregunta ( autors que s’hagin dedicat a recollir rondalles) a la classe els companys van dir dos noms: Pep Coll, i Joan Amades.

Pel que fa a la tercera pregunta, i tot i ser una de les que millor he sabut contestar, he tingut la curiositat de consultar l’Enciclopèdia de la Llengua Catalana per veure quines eren les definicions exactes, el resultat ha estat el següent:
Llegenda: Narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d'elements imaginatius.
Rondalla: Narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants.

Pel que fa a la quarta pregunta – llegenda vinculada al territori- jo vaig contestar la llegenda de Sant Jordi perquè em va semblar que tenia un gran significat dins la cultura catalana ja que es com una especia d’oda a l’amor des d’un punt de vista propi.

Pel que fa a la ultima pregunta, m’agradaria deixar un enllaç on es poden llegir unes quantes llegendes urbanes. Són llegendes que envia la gent a la Televisió de Catalunya, per això em sembla interessant que tothom pugui llegir-les i compartir-les.

Reflexió

Crec que aquestes classes de COED han estat molt útils per diverses raons. Una és el fet de poder repassar diferents aspectes de la llengua catalana i de la seva gramàtica, ja que som molts que necessitem unes pautes per entendre bé la llengua oral i escrita. Com ha dit la Lluïsa molta gent necessitem un suport extra de català, i reflexionant crec que en el meu cas necessito fer molts dictats per millorar la ortografia i escriure de forma més pausada perquè l’escriptura resulti més clara i entenedora.

Un altre aspecte que m’ha semblat interessant d’aquestes sessions ha estat el fet de recalcar la cultura popular mitjançant les llegendes i les rondalles. Sóc de la opinió que moltes vegades la gent oblida que darrera de tota llengua hi ha una cultura oral, que s’ha transmet de generació en generació, i que, actualment, s’està perdent. Crec que és bo que sobretot nosaltres, els futurs mestres, coneguem aquesta cultura oral tan antiga, ja que al treballar amb nens, la base de la societat, podrem torna a inculcar aquesta cultura tan rica. Per tant, m’ha agradat recordar que hi ha moltes llegendes i rondalles perdudes que volen, i deuen, ser descobertes.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL

Descripció

Aquesta setmana el dilluns no em tingut COED a causa del dia del Pilar. No obtant, la setmana passada si que vam tindre classe i vam realitzar diverses activitats. Per començar, la Lliïsa ens va fer posar en grups d'unes quatre o cinc persones. Cadascú amb el seu grup havia de buscar cançons que siguessin descriptives, perque poguessin veure els diferents tipus de descripció que hi ha. Per potenciar encara més els nostres coneixements sobre els diferents tipus de descripcions, ens va entregar a cada grup fragments de textos on es podia veure clarament descripcions tant des de l'àmbit físic com l'emocional.
A la següent sessió de COED la Lluïsa ens va dir quin era el calendar d'entrega de treballs, la qual cosa va ser molt útil per tindre clar el programa de l'assignatura.


Reflexió

Les reflexions que he pogut extreure sobre aquestes dues classes de COED són positives. La sessió en la qual ens va explicar la descripció va ser de gran profit, ja que vaig poder veure tots els tipus de descripció que hi ha, i la diferent manera de realitzarla. És un exercici molt útil pel treball que tenim que entregar posteriorment.
De la segona sessió de la setmana passada puc dir que va ser molt útil i necessaria, ja que em va ajudar a confecionar un bon calendari de treball

Qui és ella?

Ella es diu Eva. La vaig conèixer en mig d’unes escales que em duien a un lloc desconegut. Ella anava amb la carpeta a les mans i la mirada nerviosa. Ella es una companya i molt més que això, és una amiga. No fa gaire que ens coneixem, però sempre es divertit anar descobrint a poc a poc com és una persona: les seves aficions, els seus mèrits i fins i tot les petites manies. Amb ella es pot riure, riure i riure,i la veritat es que resulta fins i tot còmic veure’ns parlar. Ella és una noia llesta, treballadora i aplicada. Ella és la persona que m’explica petits secrets i m’envia SMS acabant amb petonets. Ella em mira i em diu hola amb els seus ulls marrons, expressius i dolços. Ella és la que em fa petits favors i la que m’ensenya grans imatges. A ella li dec anar tranqui-la a la universitat, sabent que hi haurà algú a qui dir-li cada matí: No puc amb aquesta pujada. Ella es una noia amb la que tinc molta connexió, i que cada dia em demostra la seva cordialitat i el seu saber estar. Ella em va demostrant poc a poc, i dia a dia, que tot és més fàcil quan hi ha algú al costat a qui li puguis dir tot això.