COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL VIII

Descripció

Durant aquesta setmana hem tingut dues sessions de COED. Durant la primera classe de la
setmana vam continuar amb les exposicions del territori. Les parelles que van exposar van ser:

- La Núria Maldonado i la Mar Gascó que van explicar la festa Major de Premià de Mar, per facilitar l’explicació han fet servir vídeos extrets del youtube que mostraven actes de les festes de Premià-
- Les següents en exposar han estat la Lorena Padilla i la Eva Ladevesa, que ens han fet una explicació sobre Montcada i Reixac. Per realitzar l’exposició han preparat un Power Point que ens ubicava Moncada al mapa i ens exposava de manera esquemàtica les característiques més rellevants.
- La tercera parella en realitzar la seva exposició ha sigut la formada per l’Àngel Carillo i el Pere Musoll. Ells ens han fet una explicació sobre el turisme, la fauna i els esports que es realitzen a la Cerdanya.
- Per últim han exposat la Sara Garcia i la Paula Antonell. Recalcar el fet de que han exposat dos territoris a la vegada, Argentona i Mataró, fent petits matisos entre una població i una altra, i recalcant temes com les festes populars.

Durant la última sessió de COED vam continuar amb les exposicions orals, els membres de la classe que van llegir els seus fragments literaris van realitzar des de contes fins a poemes o fragments de llibres.

Al acabar les recitacions, hem començat amb els debats. El primer debat ha estat format tractat sobre l’educació obligatòria fins als 18 anys.
El segon debat ha estat el que havíem preparat les meves companyes i jo. Tractava sobre la inserció de les noves tecnologies a l’aula. Cada grup a donat els seus motius a favor i en contra d’aquest procés, utilitzant com a principals arguments: la motivació de l’alumne, el medi ambient i el fracàs escolar.


Reflexió

Personalment, crec que realitzar exposicions que ens mostrin diversos territoris pot ser molt enriquidor pel que fa a la cultura popular de cadascú, ja que hi ha moltes dades i curiositats pròpies de cada població que la majoria de gent que no pertany a aquell lloc concret desconeix. Per exemple, al meu poble, Sant Andreu de Palomar, es realitzen Els tres Tombs – que consisteix en que diversos genets donen tres voltes al poble- és una festa molt coneguda al barri, però en canvi hi ha persones que no saben que existeix una celebració amb aquestes característiques. A partir d’aquest exemple m’agradaria il·lustrar el fet de que hi ha moltes tradicions riques que es poden aprendre a partir d’aquests treballs.

Pel que fa a les exposicions literàries, segueixen sent molt enriquidores. M’agradaria recalcar el fet de que es recitin poemes de Lluís Llach, ja que jo també el considero un veritable poeta, un mestre de la llengua, tot i ser reconegut per la seva faceta de canta autor, per tant, crec que és una activitat que serveix a més a més de per enriquir la ment i l’ànima, per atorgar el preuat títol de poeta a qui se’l mereix.

Per últim, m’agradaria parlar de les emocions que he sentit al realitzar el debat. Al principi estava una mica nerviosa, repetint-me a mi mateixa que tot sortiria bé perquè havíem realitzat una bona preparació. Al ser la primera en introduir el tema, és a dir, la primera de totes en parlar havia de trencar el gel, fet que hem feia una mica de respecte. Al principi, durant les primeres paraules hem sentia insegura, però durant el transcurs del discurs vaig anar tranquil·litzant-me i agafant confiança. Al acabar la meva intervenció tot va ser més fàcil, ja que les meves companyes ho van fer bé.

Ampliació

Com a ampliació m’agradaria penjar al bloc la meva intervenció al debat, que al ser la introducció resumeix la postura que va prendre el meu grup: Digues si a la inserció de les TIC a l’aula!

El meu grup està format per l'Eva Ladevesa, la Lorena Padilla, la Judit Carrique, la Maria Garcia i jo, la capitana, Anna Llongueras. Nosaltres defensem la implantació de les TIC a l’aula, ja que compleixen un dels objectius que tot sistema educatiu reclama, aconsegueix motivar als alumnes, fet que provoca un efecte domino: la pujada de notes i el descens del fracàs escolar. Els alumnes troben en les noves tecnologies, protagonitzades a l’aula pels ordinadors portàtils i les pissarres digitals, un incentiu en el seu aprenentatge, una manera d’assimilar coneixements de forma més innovadora, de manera que provoca l’augment de l’atenció per la matèria tractada i com a conseqüència una primera assimilació dels continguts molt més prolifera. Aquest augment de les qualificacions també actua sobre la relació entre el professor que imparteix la classe, l’alumne i el centre educatiu, donat que aquests són els tres grans eixos de l’escola, i funcionen mitjançant la cooperació. Això és degut a que el mestre instrueix a l’alumne, el qual percep l'explicació d’una manera positiva gràcies, en part, a la metodologia dinàmica proporcionada per les TIC. Gràcies al resultat de tot aquest procés augmenta la mitja de l’escola com a institució col·lectiva.

Si analitzem la figura de l’alumne de manera específica, podem veure que el seu nivell de coneixements informàtics és més elevat si es fonamenta de manera constant des de la infantessa. Aquesta idea que a curt termini pot resultar un tant irrellevant, esdevé clau al cap d’un llarg període de temps, atès que el món actual basa la seva xarxa social i econòmica en el la tecnologia digital. Aquests joves alumnes creixeran i s’endinsaran en el món laboral, que funciona mitjançant la tecnologia, per tant esdevé una assignatura quasi obligatòria inculcar als nens i nenes una alfabetització i cultura digital molt rica, perquè en el futur esdevinguin coneixedors de la matèria tecnològica, al igual que ho pretenen ser de les llengües o les ciències.

Per un altre part està el tema del pes de la motxilla, els nostres Infants carregen amb motxilles que pesen al voltant d’un 35% el seu pes. Això vol dir que el 50% d’aquests nens i el 70% d’aquestes nenes tindran problemes d’esquena quan siguin grans. Tot aquest sobrepès és provocat, òbviament, per la gran quantitat de llibres que els alumnes duen a les motxilles, problema que també es solucionaria si se substituïssin tota aquesta gran quantitat de llibres per un ordinador portàtil. Per tant, no només és tracta de millorar l’aspecte acadèmic dels alumnes, sinó de millorar la seva salut i assegurar-los un millor futur.

Què és un amic?

Amistat... potser una de les paraules més preuades de la humanitat. Què és un amic?
La pregunta que m’he fet mil cops, sense trobar en cap moment una definició exacta, sense tindré la certesa de quins són els límits d’una amistat, i potser sense entendre del tot el significat emocional que això comporta. Jo podria resumir l’amistat amb cinc lletres, i sí, potser és una mica utòpic o qui sap..., massa il•lús concentrar una definició tan extracta en un sol nom, M A R T A. Per mi ella és amistat. Per mi l’amic de veritat es troba a l’interior de les persones com ella.
Per mi la seva serenitat i confiança és amistat, per mi ella és la definició més exacte.

Un amic no és aquell que et deixa al mig de molta gent per la por al que diran, sinó que t’acompanya fins al final. Amic és aquell qui somriu amb tu, i també et deixa plorar. Amic és qui no et jutja, sinó que accepta les condicions de la teva persona. Amic és aquell en qui recolzar-se quan tot al teu voltant cau en un abisme. Amic és qui amb una mirada ja t’està dient el que pensa. Amic és aquell amb el qual el silenci és melodia harmoniosa. Amic és qui et diu: Això no està bé.

A la vida, pots trobar-te moltes persones que diran ser amics teus però ho seran només de paraula, unes altres que amb un petit gest marcaran de manera rellevant la teva existència, i moltes que seran part del camí, que no tindran rellevància. Però si trobes només una sola persona que pugui considerar- se amic, amb totes les virtuts que té implícites aquesta paraula, ja podràs dir que la teva existència no haura estat en va.

WebQuest

L’aigua

1. Descripció
2. Valoració


Descripció

Aquest projecte va dirigit a tots els alumnes de primària i als mestres que vulguin dur a terme aquesta guia didàctica.
Els objectius d’aquest treball són: reflexionar sobre quines són les maneres en que se’ns pot presentar l’aigua, descobrir el perquè de la gran quantitat d’aigua en mars i oceans, i sobretot adonar-nos sobre les coses interessantíssimes sobre l'aigua i els usos que en podem fer en la nostra societat.

Amb aquest treball també es vol aconseguir : fer un buidat de resultats obtinguts i la posterior reflexió, elaborar gràfics que expressin els resultats obtinguts, confeccionar llistes amb mesures mediambientals que afavoreixin una cultura sostenible de l'aigua i deixar portes obertes de cara a posteriors treballs que puguin sorgir de les reflexions prèvies.

Aquest projecte està dividit en varis apartats: l'observació del cicle de l'aigua, quina quantitat d'aigua hi ha al món, preguntes possibles per a l'enquesta, demanar a l'ajuntament del poble que us faciliti unes dades respecte el consum d'aigua,i per últim, fer un buidat de la informació obtinguda que els sembli més rellevant i muntar una presentació amb el Power Point.


Valoració

Sobre el projecte telemàtic opinem que si ja el fet d’elaborar un projecte sobre qualsevol tema, és clar que deu ser motivador per a l’alumnat pel fet de partir de l’ interès de la gran majoria d’ells i així mateix, ser ells els protagonistes d’aconseguir i aportar la informació corresponent, arribant a satisfer les seves curiositats i de pas, aprendre un munt de continguts que desconeixien, si a més totes aquestes inquietuds i vivències les comparteixen amb companys d’altres escoles amb els que poden intercanviar totes aquestes experiències, segur que deu ser del tot motivador.
D’altra banda, fins i tot poden arribar a consensuar trobades en alguna sortida comú que els pugui engrescar pel fet d’haver compartit un projecte telemàtic d’aquest tipus que a ben segur, els pot enriquir moltíssim intercanviant aquestes experiències i per suposat, fent nous amics.

Projecte telemàtic

El pas a la secundaria

1. Descripció

2. Valoració

Descripció

Aquest projecte va dirigit als alumnes dels darrers cursos de primària que hagin de passar a la secundària. Aquest treball ha tingut la col·laboració de el tutor/a del grup de 6è, amb la direcció de l'escola i Serveis Socials de la zona (URBAN), treballa amb els nens/es de 6è a partir d'activitats que es desenvolupen tant a dins de l'horari lectiu com fora d' ell.

D’altra banda, els objectius d’aquest projecte són: apropar als alumnes encara més als recursos dels que disposa els seu entorn i alhora preparar-los i motivar-los per el seu pas a l' IES.
Aquest projecte de treball està dividit en quatre apartats teòrics: Què és?, Com va sorgir la idea?, Perfil de l'Educador/a i el Context del treball.

No obstant, també trobem altres apartats que ens expliquen la programació o objectius del treball i la temporalització de les activitats de l’educador, és a dir, les activitats que s’han dut a terme cada trimestre. Aquestes activitats trimestrals estan exposades des de tres perspectives: les passes que s’han seguit, les activitats que s’han realitzat al grup classe, i les relacions establertes amb l’ IES (escoles i institut). Per últim, trobem les conclusions finals com a cloenda.

Valoració

El projecte telemàtic que hem explicat és molt complet, ja que no només basa els seus continguts en la teoria, sinó que també realitza un seguiment sobre les activitats que es van realitzant al llarg dels tres trimestres del curs. Pel que fa al tema, també trobem que es un gran incentiu per als alumnes que hagin de realitzar el projecte, ja que tracta sobre una de les majors inquietuds que tenen els alumnes de sisè: anar a d’institut. Per tant, es tracta d’un treball que serveix tan en l’àmbit educatiu de l’ infant com en el personal. Pel que fa a l’escola, ajuda a l’alumne a organitzar i tractar la informació, així que esdevé un procés d’aprenentatge, i pel que fa a l’àmbit personal de l’alumna l’ajuda a afrontar les seves pors i prejudicis.

Les metàfores de Cook

La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

Aquesta metàfora exposa la relació d’ensenyament – aprenentatge que presenta el model tradicional. Per tant, es basa en el model conductista, és a dir, una resposta adequada a un estímul concret. Hi ha certs programes informàtics que segueixen aquesta practica, ja que l’ordinador esdevé la figura del professor, ja que pot establir la seqüència iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor). Per tant, l’ordinador adquireix la funció d’iniciació i d’avaluació. Aquests sistema presenta errors, ja que no té en compte la individualització de l’alumne.
Aquesta metàfora es pot relacionar amb la practica feta a classe que consistia en fer un dictat utilitzant el Word. Després un company havia de corregir les faltes d’ortografia en color groc, i més tard cadascú torna al seu lloc per corregir les correccions del seu company.
Aquests dos conceptes es poden relacionar perquè el fet de corregir a un altre persona seguint el propi criteri provoca anular el criteri de l’altre, no tindré en compte que el mestre pot estar equivocat. És a dir, crear una sola conducta a seguir.



La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne

Aquesta visió està centrada en que és l’alumne qui controla l¡ordinador, no al reves. Aquesta tècnica va ser desenvolupada per Piapet, seguidor de Piadget, i parteix de la base que l’alumne ha d’anar descobrint el coneixements per ell mateix, relegant al mestre a un segon pla. Aquests aprenentatge que li dóna tanta autonomia a l’Infant ha estat qüestionat igual que l’aprenentatge conductista. Per tant, s’ha parlat de la descoberta guiada, en la qual el mestre ha de supervisar i ajudar en la descoberta de l’alumne.
Aquesta metàfora es pot relacionar amb l’activitat que hem fet de comentat el llenguatge Logo , ja que com el Logo, l’alumne s’ha d’anar construint el seu aprenentatge a base de petits coneixements, i anar encaixant-los tots de manera autònoma i sense ajuda.



La metàfora del laboratori: L’ordinador com a simulador

Permeten a l’alumne una descoberta autònoma però dins d’uns paràmetres, ja que no deixa afegir-ne de nous. Per tant, el grau de llibertat de l’usuari és limitat.
Aquesta metàfora està relacionada amb un programa anomenat Crayon Physics, ja que l’alumne pot anar desenvolupant els seus coneixements mitjançant l’exercici de fer rodar una rodona, però només te com a oferta realitzar aquest exercici, no pot sortir d’aquests paràmetres. Per tant, actua segons la filosofia d’aquesta metàfora.





La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

L’ordinador s’ha d’utilitzar a l’escola com una eina de treball. Les eines que ens dóna són molt potents i completes, ja que ofereix una visió molt amplia del món, i tot i que no substitueix l’experiència directa, és un bon complement. Per tant, l’ordinador actua, moltes vegades, com a simulador d’una experiència.
Aquesta metàfora l’hem relacionat amb una activitat de la Zona Clic, anomenada Utillatge químic ja que et permet veure els utensilis que es fan servir en un laboratori químic, però no és una relació directa amb el món real, ja que hom s’endinsa en la matèria però no l’arriba a experimentar.

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL VII

Descripció

Durant les últimes sessions de COED em realitzat varies activitats. El dilluns van començar amb les exposicions del territori. Cal dir que aquests és un treball que es realitzava per parelles, amb la finalitat d’explicar algun aspecte d’un territori concret. El meu treball tractava sobre Sant Andreu de Palomar i el teatre, i la meva companya era l’Anna Español.

Van haver-hi varies parelles que van exposar dilluns:
- La formada pel Macià Begur i la Laura Sánchez, sobre Mallorca.
- El Marc Pérez i l’Eduard Santos van parlar sobre el Baix Llobregat.
- L’Aylen Marino i la Laura Millán ens van parlar sobre les Festes de maig de Badalona.

La resta de la classe havia de d’avaluar, amb reflexions personals i amb una nota numèrica, les exposicions dels altres companys.

A la classe de divendres vam continuar amb la recitació de poemes i amb els debats.
Durant la primera part de la classe vam escoltar els poemes, contes i rondalles que els companys de classe van exposar, aquests van ser:

- La Clara Boix amb un poema de Joan Salvat Papasseit
- El Carles Costa amb un poema
- La Linda Camacho amb un conte anomenat La velleta que contava els esternuts del llibre Contes per telèfon
- El Cristian Cubillo amb un poema de Miquel Martí i Pol, Mare si fos Mariner
- L’Àngel Carillo amb la rondalla del Príncep feliç
- L’Àngel Caloca amb un poema de J.M Segarra anomenat Montserrat
- L’Esteve Clop, amb un conte anomenat El viatger del Segre
- L’Anna Español, amb un poema
- La Judit Carrique, amb un poema de Miquel Martí i Pol i el seu poema L’ Hivern
- La Natalia Carrique, amb un poema
- La Mònica Estrada amb un poema de Miquel Bastida anomenat Pare
- L’Elena Carmona amb la Llegenda de Sant Jordi
- L’Alba Casals amb un conte anomenat El rei dels ocells
- La Laura Cazorla, amb un poema de Miquel Martí i Pol anomenat L’Elionor

Pel que fa a la segona part de la classe, es van realitzar dos debats:

- El primer debat tractava sobre l’educació tradicional i l’educació actual. Els grups estaven formats per : L’Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sònia Ferrer com a defensores de l’educació tradicional; i L’Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner com a defensores de l’educació actual.
Els principals temes que van tractar durant el debat van ser la figura del mestre en els dos sistemes, les assignatures que s’impartien, els horaris, els mètodes d’ ensenyament – aprenentatge i el rol dels alumnes.

- El segon debat tractava sobre l’autoritat a l’aula. L’Albert Guix, el Cristian Cubillo, la Sara Olmo, la Mònic Gutiérrez, i la Mònica defensaven una autoritat severa a l’aula; en canvi, la Laura Millán, la Sara Garcia, la Paula Antonell, l’Aylen Marino i la Maria Garcia, defensaven una autoritat menys severa a les aules.
Els principals elements que es van analitzar van ser: la figura del mestre, la figura de l’alumne, i el càstig com a element instructiu o destructiu.



Reflexió

Durant aquestes sessions de COED hem començat a realitzar les exposicions del territori i personalment crec que aquests treballs poden ser molt útils per conèixer costums o aspectes de llocs que no teníem gaire informació. Aquet exercici també serveix per dos aspectes més: millorar l’expressió oral davant d’una classe- fet que implica anar perdent la vergonya de forma progressiva – i aprendre a avaluar exposicions orals- ja que se’ns demana puntuar a cada grup amb una nota numèrica, i analitzar els aspectes positius i negatius que trobem.
Per un altra part, els debats i les exposicions dels poemes també realitzen aquesta doble funció. Per tant, tots aquests exercicis tenen diverses finalitats. El fet de que això es realitzi en forma de recitació poètica ho fa molt més dinàmic, ja que a la vegada pots escoltar algun fragment literari del teu interès i rellegir-lo tantes vegades com vulguis.


Ampliació

Com a ampliació m’agradaria penjar el vídeo que la meva companya del treball del territori, Anna Español, i jo li vam realitzar a la Montse Puga. Cal dir que vam haver d’anar dos dies al SAT durant diverses hores per poder trobar-la, ja que només està al SAT en un horari molt concret.
Val a dir que va ser molt amable i agradable en tot moment, facilitant-nos molt la feia i conduint l’entrevista cap al camp de l’educació i l’ensenyament. L’edició dels vídeos ens va costar una mica, ja que havíem d’utilitzar un programa amb el qual no estàvem molt experimentades, però un cop fet, el resultat va ser correcte. Agrair a la Montse la seva col·laboració en el treball i la seva participació.

Concert de Santa Cecília

El passat dia 27 de Novembre del 2009 es va realitzar a la facultat Blanquerna, de la institució Ramon Llull, el concert de Santa Cecília.
Aquest va ser una clara mostra de talent i de bona organització. Tot estava preparat davant d'aquesta cita; des del detall vermell que duien els protagonistes, fins a la presentació i les actuacions. No va ser només un espai lúdic on gaudir de bona música, i perquè negar-ho de bones veus, sinó que també va haver-hi lloc per l’amistat i l’empatia.

L’espectacle va començar amb un petit gest a la ironia, o potser a la sublimitat d’un compositor anomenat John Peig que va emmudir al públic amb el seu concert mut, un monument a la música més pura.

I sense seguir l’ordre lògic del festival, sinó basant-nos en l’efecte envellidor d’aquest, podem recalcar la innocència de l’espontaneïtat. Ja que quant la presentadora va demanar entre el públic de primer de grau un voluntari va aparèixer una noia amb un somriure tímid i una mirada nerviosa i amb la subtilesa de l’enigma resolt, va representar, de manera emotiva i amb tocs de brillantor, la cançó Hero de Maria Carey.

Però aquesta no va ser l’única veu que es va fer escoltar sinó que altres alumnes de tercer van representar diversos temes, tant amb el suport d’instruments com amb el simple toc d’una guitarra, cançons que van fer aixecar al públic. Destacar la trompeta, aquella que sonava en els moments més alts de tota cançó harmonitzant una melodia màgica.

Els companys de segon també van ser partícips d’aquesta gran festa, entonant diversos ritmes que guiaven als espectadors a la pista de ball seguint l’aroma dels balls argentins que evoca la cançó Liver tango.

La cloenda del concert va estar marcada per una música de fons molt especial; els companys de tercer van entonar cançons com Amigos para siempre, Ain’t no montain high enough o No dudaría a l’hora que de fons passaven, de manera successiva, fotografies de tots aquests companys que marxen.No obstant, l'última actuació va ser potser la més especial; una bola del món gegant ballava al ritme d'un present que de manera imminent esdevindrà passat.