Fa 13 anys
dijous, 12 de novembre del 2009
Diari de seminari II
Durant aquesta setmana em tingut les entrevistes personals, per tant, no hi ha hagut classe de seminari. Crec que aquest intercanvi d’informació entre alumne i tutor de seminari és molt satisfactòria, ja que sempre és bo poder expressar els teus dubtes, primeres impressions i interessos. Per tant, crec que és un exercici molt interessant de realitzar.
dimarts, 10 de novembre del 2009
diumenge, 8 de novembre del 2009
COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL V
Descripció
Durant aquesta setmana hem tingut dues sessions de COED molt diferents. La primera classe va estar dedicada a les exposicions de “qui ets tu?”, on cada persona de la classe explicava quin procés havia seguit per descriure a un company o a una companya. L’exposició havia de durar dos minuts, i durant aquest temps cada persona va aconseguir emocionar una mica algú sincerant-se i explicant les qualitats que trobava en l’altre. Jo vaig explicar el procés de descripció de L’Eva Ladevesa.
La següent sessió de COED va estar dedicada a la recitació. Uns quants companys de classe van realitzar un exercici de recitació d’un text literari de memòria. La veritat és que tots duien poemes, contes o fragments de llibres que eren molt emotius. Va ser una classe dinàmica i interessant.
Ampliació
Com a ampliació m’agradaria explicar el procés que estic seguint per l’elecció meu exercici de recitació. En el moment que et diuen que has d’elegir un conte popular, un poema d’un autor conegut o un fragment literari d’una obra amb renom, apareix el primer dilema: que elegeixo?. El primer pas que es dóna és el d’anar a Internet i buscar el nom de poetes catalans, però el Google t’ofereix una grandíssima quantitat d’informació . El segon pas és minimitzar la recerca consultant el mateix però a la Viquipèdia. Aquesta et fa una selecció molt més precisa, i t’ofereix de manera ordenada i clara una llista amb els poetes catalans de més renom i amb més qualitat. A partir d’aquí es realitza una llista amb alguns noms que ens hagin cridat l’atenció. La meva llista incloïa els següents autors:
- Clementina Arderiu
- Salvador Espriu i Castelló
- Àngel Guimerà i Jorge
- Miquel Martí i Pol
- Perejaume
- Jacint Verdaguer i Santaló
- Joan Maragall
- Victor Català
- Mercè Rodoreda
Per tant, a partir d’aquí es comencen a buscar biografies dels diferents autors seleccionats, ja que aquestes ens duen a un gran nombre de les seves obres. Després de llegir uns quants poemes de cada autor, ja ets pots fer una idea de la forma d’escriure de cadascú. A partir d’aquest moment actua la decisió personal i el caràcter de la persona. Per exemple, a mi em sembla molt interessant Victor Català, ja que és una dona que viu sota un pseudònim masculí; o Mercè Rodoreda, ja que la seva manera de descriure les situacions i de donar-li importància als petits detalls em sembla una forma exquisida d'explicar les coses. Per tant, tot i minimitzar al màxim el nombre d’autors, encara resta el dubte principal: Que elegeixo?. Després de pensar durant una estona i d’ampliar la recerca d’informació sobre aquestes dues autores responc a la pregunta inicial: el que més em crida l’atenció és fer un fragment de llibre o un monòleg. A partir d’aquí s’ha d’elegir l’obra- cosa que ja he fet en qualsevol dels dos casos- i el fragment.
Reflexió
Crec que aquestes dues classes de COED han sigut molt profitoses per diversos motius. Per una part, hem tingut la possibilitat de dir a una persona les bones qualitats que té, i això sempre és un bon mètode per reforçar un bon ambient de classe i fomentar una bona relació entre companys. A més a més, el fer que cadascú expliques el procés que ha fet servir per descriure a una persona demostra que hi ha moltes maneres de veure i conèixer algú. A part, el fet de ser una classe dinàmica i divertida reforça l’atenció de l’alumnat i suposa una forma diferent de veure l’aprenentatge i l’educació que després cadascú podrà aplicar quan sigui mestre. Per tant, crec que la primera sessió va ser molt bona pel fet que vam descobrir una nova metodologia.
Durant aquesta setmana hem tingut dues sessions de COED molt diferents. La primera classe va estar dedicada a les exposicions de “qui ets tu?”, on cada persona de la classe explicava quin procés havia seguit per descriure a un company o a una companya. L’exposició havia de durar dos minuts, i durant aquest temps cada persona va aconseguir emocionar una mica algú sincerant-se i explicant les qualitats que trobava en l’altre. Jo vaig explicar el procés de descripció de L’Eva Ladevesa.
La següent sessió de COED va estar dedicada a la recitació. Uns quants companys de classe van realitzar un exercici de recitació d’un text literari de memòria. La veritat és que tots duien poemes, contes o fragments de llibres que eren molt emotius. Va ser una classe dinàmica i interessant.
Ampliació
Com a ampliació m’agradaria explicar el procés que estic seguint per l’elecció meu exercici de recitació. En el moment que et diuen que has d’elegir un conte popular, un poema d’un autor conegut o un fragment literari d’una obra amb renom, apareix el primer dilema: que elegeixo?. El primer pas que es dóna és el d’anar a Internet i buscar el nom de poetes catalans, però el Google t’ofereix una grandíssima quantitat d’informació . El segon pas és minimitzar la recerca consultant el mateix però a la Viquipèdia. Aquesta et fa una selecció molt més precisa, i t’ofereix de manera ordenada i clara una llista amb els poetes catalans de més renom i amb més qualitat. A partir d’aquí es realitza una llista amb alguns noms que ens hagin cridat l’atenció. La meva llista incloïa els següents autors:
- Clementina Arderiu
- Salvador Espriu i Castelló
- Àngel Guimerà i Jorge
- Miquel Martí i Pol
- Perejaume
- Jacint Verdaguer i Santaló
- Joan Maragall
- Victor Català
- Mercè Rodoreda
Per tant, a partir d’aquí es comencen a buscar biografies dels diferents autors seleccionats, ja que aquestes ens duen a un gran nombre de les seves obres. Després de llegir uns quants poemes de cada autor, ja ets pots fer una idea de la forma d’escriure de cadascú. A partir d’aquest moment actua la decisió personal i el caràcter de la persona. Per exemple, a mi em sembla molt interessant Victor Català, ja que és una dona que viu sota un pseudònim masculí; o Mercè Rodoreda, ja que la seva manera de descriure les situacions i de donar-li importància als petits detalls em sembla una forma exquisida d'explicar les coses. Per tant, tot i minimitzar al màxim el nombre d’autors, encara resta el dubte principal: Que elegeixo?. Després de pensar durant una estona i d’ampliar la recerca d’informació sobre aquestes dues autores responc a la pregunta inicial: el que més em crida l’atenció és fer un fragment de llibre o un monòleg. A partir d’aquí s’ha d’elegir l’obra- cosa que ja he fet en qualsevol dels dos casos- i el fragment.
Reflexió
Crec que aquestes dues classes de COED han sigut molt profitoses per diversos motius. Per una part, hem tingut la possibilitat de dir a una persona les bones qualitats que té, i això sempre és un bon mètode per reforçar un bon ambient de classe i fomentar una bona relació entre companys. A més a més, el fer que cadascú expliques el procés que ha fet servir per descriure a una persona demostra que hi ha moltes maneres de veure i conèixer algú. A part, el fet de ser una classe dinàmica i divertida reforça l’atenció de l’alumnat i suposa una forma diferent de veure l’aprenentatge i l’educació que després cadascú podrà aplicar quan sigui mestre. Per tant, crec que la primera sessió va ser molt bona pel fet que vam descobrir una nova metodologia.
dijous, 5 de novembre del 2009
Revista ESTRIS
- Títol
La revista que he analitzat s’anomena Estris
- Subtítol
A la part superior dreta de la revista podem trobar dos incisos que funcionen com a subtítol:
- Zoom: Lleure i discapacitat
- Manual: Formació dels monitors
- Periodicitat
La revista es publica cada dos mesos, és a dir, és bimensual. L’ edició que he analitzat correspon als mesos de setembre-octubre.
- Preu
La revista té un cost de 5,50 euros
- Data inici
La revista té la seva data d’inici el 1971
- Col•laboradors
La revista gaudeix de diversos col•laboradors com: en Javier Elzo, el Victor Bayarri, el Josep. O Puyol i la Beth Bartrina
- Publicitat
A la contraportada es pot veure l’anunci de: 18! Catalunya Generalitat i l’anunci del Zoo de Barcelona; En grup.cat
- Editor
L’editor és la Fundació Pere Tarrés
- Seccions:
1. Opinió
2. d’arreu
3. centre d’interès
4. l’entrevista
5. caixa d’estris
6. En moviment
- Pàgines
La revista té 44
- A qui es dirigeix
És una revista dirigida principalment als pares i als monitors d’esplai o d’escola, ja que com el seu subtítol indica va destinada a la formació del monitor.
- Distribució
La distribució és principalment a Catalunya.
- Imatges
La revista té imatges principalment en color, ja que és una revista dedicada a un públic ampli que s’orienta mitjançant les imatges que li criden l’atenció. No obstant, també hi ha alguna imatge en blanc i negre.
La revista que he analitzat s’anomena Estris
- Subtítol
A la part superior dreta de la revista podem trobar dos incisos que funcionen com a subtítol:
- Zoom: Lleure i discapacitat
- Manual: Formació dels monitors
- Periodicitat
La revista es publica cada dos mesos, és a dir, és bimensual. L’ edició que he analitzat correspon als mesos de setembre-octubre.
- Preu
La revista té un cost de 5,50 euros
- Data inici
La revista té la seva data d’inici el 1971
- Col•laboradors
La revista gaudeix de diversos col•laboradors com: en Javier Elzo, el Victor Bayarri, el Josep. O Puyol i la Beth Bartrina
- Publicitat
A la contraportada es pot veure l’anunci de: 18! Catalunya Generalitat i l’anunci del Zoo de Barcelona; En grup.cat
- Editor
L’editor és la Fundació Pere Tarrés
- Seccions:
1. Opinió
2. d’arreu
3. centre d’interès
4. l’entrevista
5. caixa d’estris
6. En moviment
- Pàgines
La revista té 44
- A qui es dirigeix
És una revista dirigida principalment als pares i als monitors d’esplai o d’escola, ja que com el seu subtítol indica va destinada a la formació del monitor.
- Distribució
La distribució és principalment a Catalunya.
- Imatges
La revista té imatges principalment en color, ja que és una revista dedicada a un públic ampli que s’orienta mitjançant les imatges que li criden l’atenció. No obstant, també hi ha alguna imatge en blanc i negre.
diumenge, 1 de novembre del 2009
COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL IV
Descripció
L’últim dia a la classe de COED la Llüísa va començar explicant-nos la diferencia entre conte i rondalla. Després de realitzar aquesta petita introducció vam fer un repàs dels dies que a cada membre de la classe li tocava recitar el poema o el conte. A mi em toca sobre el dia 11 de desembre, i sincerament encara no tinc molt clar quin poema recitaré.
Després de deixar clar quin era l’ordre de recitació, li vam haver de dir a la Llüísa quin era el nostre grup de debat i contra quin grup debatríem. Després de realitzar un sorteig per determinar quin dia realitzaríem el debat – el 4 de desembre en el nostre cas- vam passar a l’elecció del tema.
I seguint amb el repàs d’activitats, després de parlar sobre els grups de debat vam passar a comentar aspectes sobre el treball que es realitza en parelles sobre el territori.
Després de fer un repàs sobre totes les activitats d’aquest semestre, la Llüísa ens va entregar a tots un article anomenat Coses meves en el qual l’Albert om parlava sobre una llegenda urbana relacionada amb El Bulli, el restaurant del cuiner català Ferran Adrià.
Al acabar la lectura de l’article, la Llüísa ens va donar un text del Jesus Tusón anomenat Lingüística: Una introducción el estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios, de l’editorial Barcanova. La Llüísa ens va dir que havíem de fer una lectura reflexiva del text i seleccionar les idees més importants.
Al acabar la classe ens va entregar unes altres fotocòpies amb un fragment d’un llibre anomenat La lectura i la vida, d’Emili Teixidor.
Aprofundiment
Al final de la classe la Llüísa ens va entregar un fragment d’un text d’Emili Teixidor, La lectura i la vida, i m’agradaria escriure una petita síntesi.
L’article parla sobre la importància de la lectura en els éssers humans. I del que ens donen les paraules. Hi ha tècniques que permeten contagiar el desig de llegir, algunes d’elles són:
- Primer llegeix tu i contagia la lectura.
- Cadascú te les seves preferències literàries, s’han de conèixer i recomanar llibres adequats al nivell i gustos de cadascú.
- És important facilitar temps i espai per la lectura.
- S’ha de llegir en veu alta, i memoritzar textos.
- El que és difícil estimula, per a tant, si a hom no li deixes llegir un llibre voldrà fer-ho, perquè tothom vol aconseguir el que li és vetat.
- La lectura és imaginació, no una protecció contra la vida real.
- Fer dramatitzacions dels llibres.
- Alguns exercicis per fomentar la lectura de forma individual són: llegir una sola línia cada dia, tenir una font d’informació fiable perquè et recomanin bones lectures, fer una llista de llibres interessants, i tenir consciència del nivell que s’ha assolit com a lector.
Algunes notes sobre la lectura que ens ensenya el llibre són les següents:
- L’autodisciplina és un concepte clau per l’ésser humà.
- S’haurien de recuperar formules de lectura a les escoles, com la de llegir en veu alta i memoritzar fragments.
- Només és realitza una bona lectura quan el lector no es deixa influenciar per l’autor.
- La lectura necessita temps, silenci i disposició interior.
- A l’escola s’ha de presentar les obres mestres de la literatura.
- Per saber si algú ha entès un text, l’ha de saber explicar en veu alta.
- Molts textos s’han de llegir en veu alta.
- S’ha de llegir uns quants minuts al dia en un context adequat per fomentar una bona lectura.
- Les paraules presenten el món com una idea.
- Per desenvolupar completament el cervell cal aprendre a llegir.
- Els nens han d’utilitzar el diccionari des de petits.
- S’hauria d’escriure un petit vers cada dia a classe.
- Els joves han d’aprendre un gran nombre de vocabulari per poder expressar-se bé.
- La fantasia és molt important per al desenvolupament de l’Infant.
- Tot nen té unes etapes en les quals ha de desenvolupar el seu interès per la lectura.
- S’ha de poder elegir el llibre que es llegirà.
- S’ha d’aprendre a partir del mètode prova-error.
- Els mestres han de llegir per encomanar el gust per la lectura.
- La lectura també afecta al comerç i a l’economia d’una societat.
- El servei públic actual, que en teoria ha de ser eficient, ha de saber com fomentar la lectura en els joves.
- La lectura ens necessària per realitzar una comunicació desinteressada, i una eina necessària per fomentar la vida sana.
- La lectura és l’única manera d’entendre el món.
- El que aprecien més els lectors en un llibre és sentir-se identificats.
- Els llibres s’han de respectar si es volen rellegir.
- Si els adults hi ha llibres que no s’acaben, tampoc s’ha d’obligar als infants a que s’acabin tots els llibres que comencen.
- Cada lector té un gust diferent.
- El cinema sol tindre menys qualitat que les obres literàries perquè l’espectador no pot imaginar-se res.
- La lectura pot ajudar els joves a comprendre els seus sentiments i a coneixes interiorment.
Reflexió
Crec que aquesta classe de COED ha estat útil perquè ens ha deixat clar quin dia havíem d’entregar els diferents treballs de l’assignatura, ja que abans no ho tenia clar. Segons la meva opinió, saber de forma clara el que s’ha de fer i per quant és molt important per organitzar bé una agenda universitària. La última sessió de COED a part de ser útil per aquest aspecte, també ens ha ensenyat com la majoria de les llegendes urbanes són falses i que no ens em de creure totes les histories que circulen entre les persones. En el camp purament educatiu, la classe va ser útil ja que vam poder adquirir una mica més d’informació sobre el llenguatge, les llengües i les seves característiques, com per exemple que el llenguatge no és només un mètode per comunicar-se, sinó el que ens fa verdaderament humans.
L’últim dia a la classe de COED la Llüísa va començar explicant-nos la diferencia entre conte i rondalla. Després de realitzar aquesta petita introducció vam fer un repàs dels dies que a cada membre de la classe li tocava recitar el poema o el conte. A mi em toca sobre el dia 11 de desembre, i sincerament encara no tinc molt clar quin poema recitaré.
Després de deixar clar quin era l’ordre de recitació, li vam haver de dir a la Llüísa quin era el nostre grup de debat i contra quin grup debatríem. Després de realitzar un sorteig per determinar quin dia realitzaríem el debat – el 4 de desembre en el nostre cas- vam passar a l’elecció del tema.
I seguint amb el repàs d’activitats, després de parlar sobre els grups de debat vam passar a comentar aspectes sobre el treball que es realitza en parelles sobre el territori.
Després de fer un repàs sobre totes les activitats d’aquest semestre, la Llüísa ens va entregar a tots un article anomenat Coses meves en el qual l’Albert om parlava sobre una llegenda urbana relacionada amb El Bulli, el restaurant del cuiner català Ferran Adrià.
Al acabar la lectura de l’article, la Llüísa ens va donar un text del Jesus Tusón anomenat Lingüística: Una introducción el estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios, de l’editorial Barcanova. La Llüísa ens va dir que havíem de fer una lectura reflexiva del text i seleccionar les idees més importants.
Al acabar la classe ens va entregar unes altres fotocòpies amb un fragment d’un llibre anomenat La lectura i la vida, d’Emili Teixidor.
Aprofundiment
Al final de la classe la Llüísa ens va entregar un fragment d’un text d’Emili Teixidor, La lectura i la vida, i m’agradaria escriure una petita síntesi.
L’article parla sobre la importància de la lectura en els éssers humans. I del que ens donen les paraules. Hi ha tècniques que permeten contagiar el desig de llegir, algunes d’elles són:
- Primer llegeix tu i contagia la lectura.
- Cadascú te les seves preferències literàries, s’han de conèixer i recomanar llibres adequats al nivell i gustos de cadascú.
- És important facilitar temps i espai per la lectura.
- S’ha de llegir en veu alta, i memoritzar textos.
- El que és difícil estimula, per a tant, si a hom no li deixes llegir un llibre voldrà fer-ho, perquè tothom vol aconseguir el que li és vetat.
- La lectura és imaginació, no una protecció contra la vida real.
- Fer dramatitzacions dels llibres.
- Alguns exercicis per fomentar la lectura de forma individual són: llegir una sola línia cada dia, tenir una font d’informació fiable perquè et recomanin bones lectures, fer una llista de llibres interessants, i tenir consciència del nivell que s’ha assolit com a lector.
Algunes notes sobre la lectura que ens ensenya el llibre són les següents:
- L’autodisciplina és un concepte clau per l’ésser humà.
- S’haurien de recuperar formules de lectura a les escoles, com la de llegir en veu alta i memoritzar fragments.
- Només és realitza una bona lectura quan el lector no es deixa influenciar per l’autor.
- La lectura necessita temps, silenci i disposició interior.
- A l’escola s’ha de presentar les obres mestres de la literatura.
- Per saber si algú ha entès un text, l’ha de saber explicar en veu alta.
- Molts textos s’han de llegir en veu alta.
- S’ha de llegir uns quants minuts al dia en un context adequat per fomentar una bona lectura.
- Les paraules presenten el món com una idea.
- Per desenvolupar completament el cervell cal aprendre a llegir.
- Els nens han d’utilitzar el diccionari des de petits.
- S’hauria d’escriure un petit vers cada dia a classe.
- Els joves han d’aprendre un gran nombre de vocabulari per poder expressar-se bé.
- La fantasia és molt important per al desenvolupament de l’Infant.
- Tot nen té unes etapes en les quals ha de desenvolupar el seu interès per la lectura.
- S’ha de poder elegir el llibre que es llegirà.
- S’ha d’aprendre a partir del mètode prova-error.
- Els mestres han de llegir per encomanar el gust per la lectura.
- La lectura també afecta al comerç i a l’economia d’una societat.
- El servei públic actual, que en teoria ha de ser eficient, ha de saber com fomentar la lectura en els joves.
- La lectura ens necessària per realitzar una comunicació desinteressada, i una eina necessària per fomentar la vida sana.
- La lectura és l’única manera d’entendre el món.
- El que aprecien més els lectors en un llibre és sentir-se identificats.
- Els llibres s’han de respectar si es volen rellegir.
- Si els adults hi ha llibres que no s’acaben, tampoc s’ha d’obligar als infants a que s’acabin tots els llibres que comencen.
- Cada lector té un gust diferent.
- El cinema sol tindre menys qualitat que les obres literàries perquè l’espectador no pot imaginar-se res.
- La lectura pot ajudar els joves a comprendre els seus sentiments i a coneixes interiorment.
Reflexió
Crec que aquesta classe de COED ha estat útil perquè ens ha deixat clar quin dia havíem d’entregar els diferents treballs de l’assignatura, ja que abans no ho tenia clar. Segons la meva opinió, saber de forma clara el que s’ha de fer i per quant és molt important per organitzar bé una agenda universitària. La última sessió de COED a part de ser útil per aquest aspecte, també ens ha ensenyat com la majoria de les llegendes urbanes són falses i que no ens em de creure totes les histories que circulen entre les persones. En el camp purament educatiu, la classe va ser útil ja que vam poder adquirir una mica més d’informació sobre el llenguatge, les llengües i les seves característiques, com per exemple que el llenguatge no és només un mètode per comunicar-se, sinó el que ens fa verdaderament humans.
Internet i Hipertext
INTERNET CAMBIA LA FORMA DE LEER…¿Y DE PENSAR?
Descripció
L’article parla sobre l’efecte d’Internet en la capacitat de llegir i pensar de les persones. En el text es poden veure dues opinions contradictòries, ja que segons alguns experts Internet disminueix la capacitat de llegir i limita el pensament, i segons altres experts Internet farà que el éssers humans desenvolupin les seves idees de forma més ràpida i el cervell funcioni de manera més completa. Per tant, ens trobem davant d’un article que ofereix dues visions oposades sobre les conseqüències d’un mateix fenomen , l’ increment cada vegada més gran en l’àmbit informàtic.
Molts dels especialistes no aporten la seva opinió simplement perquè ho estableixen com una deducció lògica, sinó que alguns com Nicholas G. Carr assegura que l’ús d’Internet està influenciant de manera negativa als seus hàbits de lectura.
L’article conclou amb un interrogant a l’aire que compara les màquines amb les persones, i indica que cada vegada més aquestes ultimes estan substituint a les persones, fet que pot afectar en un futur.
Opinió
Internet és una revolució en tots els aspectes, i com ha tal crea dubtes i preguntes. Jo no crec que sigui una eina que canviï la forma de pensar ni de llegir, ja que ha esdevingut una font més d’informació, molt important i a gran escala mundial, sí, però una font més. Si els primers llibres de la història no van fer sinó desenvolupar les capacitats intel·lectuals dels homes, Internet no té perquè ser un retrocés en el nostre procés d’aprenentatge com humans, sinó un pas molt important. Pel que fa a la forma de pensar només la pot modificar en aquelles persones que és limiten al corta i pega, sense buscar més d’una referència per dubte. En l’àmbit de la lectura, l’únic inconvenient que té és que exclou moltes vegades els llibres de sempre, ja que digitalitza tot.
Per tant, Internet és un gran pas de la humanitat, si aquesta sap utilitzar-lo sense renunciar a la pròpia història.
HIPERTEXT
Descripció
Segons els teòrics més rellevants, l’eina més important de les noves tecnologies textuals és d’hipertext. Segons els experts, és un artefacte de gran ajuda, però amb una contrarietat, no se sap al que hi ah fins que s’ha escollit l’opció d’utilitzar-lo. Algunes de les definicions amb les quals se’l descriu són:
- Un model teòric
- Una abstracció
- Una classe de programes informàtics
- Els documents digitals resultants
A l’ hipertext se li ha atribuït dues denominacions importants: literatura hipertextual, i hiperliteratura.
- Literatura hipertextual: Va ser un concepte utilitzat durant molt de temps per englobar varies formes d’hipertext digitals. Per tant, la literatura hipertextual funcionaria a base d’hipertextos.
- Hiperliteratura: Concepte que es refereix a la literatura multilineal sorgida de al lectura. Remet a altres conceptes com: hiperteoria, hipertext de ficció, i hipermedia.
Opinió
L'hipertext és un artifici molt útil a l'hora de cercar informació, ja que és una font d'informació molt gran. És un enllaç que permet relacionar saber i coneixements, fet que sempre és util. Moltes vegades ajuda a aclarar conceptes o a actuar com a pont entre dos informacions complementàries.
Per tant, no la bem com una eina angoixant ni incòmoda, sinó com un estri molt útil si s'utilitza amb sentit pràctic i de forma responsable.
Descripció
L’article parla sobre l’efecte d’Internet en la capacitat de llegir i pensar de les persones. En el text es poden veure dues opinions contradictòries, ja que segons alguns experts Internet disminueix la capacitat de llegir i limita el pensament, i segons altres experts Internet farà que el éssers humans desenvolupin les seves idees de forma més ràpida i el cervell funcioni de manera més completa. Per tant, ens trobem davant d’un article que ofereix dues visions oposades sobre les conseqüències d’un mateix fenomen , l’ increment cada vegada més gran en l’àmbit informàtic.
Molts dels especialistes no aporten la seva opinió simplement perquè ho estableixen com una deducció lògica, sinó que alguns com Nicholas G. Carr assegura que l’ús d’Internet està influenciant de manera negativa als seus hàbits de lectura.
L’article conclou amb un interrogant a l’aire que compara les màquines amb les persones, i indica que cada vegada més aquestes ultimes estan substituint a les persones, fet que pot afectar en un futur.
Opinió
Internet és una revolució en tots els aspectes, i com ha tal crea dubtes i preguntes. Jo no crec que sigui una eina que canviï la forma de pensar ni de llegir, ja que ha esdevingut una font més d’informació, molt important i a gran escala mundial, sí, però una font més. Si els primers llibres de la història no van fer sinó desenvolupar les capacitats intel·lectuals dels homes, Internet no té perquè ser un retrocés en el nostre procés d’aprenentatge com humans, sinó un pas molt important. Pel que fa a la forma de pensar només la pot modificar en aquelles persones que és limiten al corta i pega, sense buscar més d’una referència per dubte. En l’àmbit de la lectura, l’únic inconvenient que té és que exclou moltes vegades els llibres de sempre, ja que digitalitza tot.
Per tant, Internet és un gran pas de la humanitat, si aquesta sap utilitzar-lo sense renunciar a la pròpia història.
HIPERTEXT
Descripció
Segons els teòrics més rellevants, l’eina més important de les noves tecnologies textuals és d’hipertext. Segons els experts, és un artefacte de gran ajuda, però amb una contrarietat, no se sap al que hi ah fins que s’ha escollit l’opció d’utilitzar-lo. Algunes de les definicions amb les quals se’l descriu són:
- Un model teòric
- Una abstracció
- Una classe de programes informàtics
- Els documents digitals resultants
A l’ hipertext se li ha atribuït dues denominacions importants: literatura hipertextual, i hiperliteratura.
- Literatura hipertextual: Va ser un concepte utilitzat durant molt de temps per englobar varies formes d’hipertext digitals. Per tant, la literatura hipertextual funcionaria a base d’hipertextos.
- Hiperliteratura: Concepte que es refereix a la literatura multilineal sorgida de al lectura. Remet a altres conceptes com: hiperteoria, hipertext de ficció, i hipermedia.
Opinió
L'hipertext és un artifici molt útil a l'hora de cercar informació, ja que és una font d'informació molt gran. És un enllaç que permet relacionar saber i coneixements, fet que sempre és util. Moltes vegades ajuda a aclarar conceptes o a actuar com a pont entre dos informacions complementàries.
Per tant, no la bem com una eina angoixant ni incòmoda, sinó com un estri molt útil si s'utilitza amb sentit pràctic i de forma responsable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
